Publicitat
Publicitat

Rubalcaba vol reforçar-se per evitar que el PSOE esclati i Rajoy busca satisfer tot el PP

Una campanya pensada per al 21-N

Mentre que a Catalunya la campanya electoral que comença demà a la mitjanit es presenta dura, a Espanya hi ha una sensació generalitzada de temps mort. D'impàs. Comença una rutina democràtica de 15 dies amb poca capacitat per canviar una tendència de vot que sembla inamovible. Ho advertia un alt dirigent socialista fa uns dies: si el pessimisme econòmic es manté com el pal de paller de les eleccions, el PSOE no hi té res a fer. Ni l'anunci d'ETA abandonant les armes, una de les notícies més esperades, no ha sotraguejat les enquestes.

En aquest escenari, a les seus centrals de socialistes i populars a Madrid s'hi ha instal·lat la convicció que el canvi polític és imparable i els uns i els altres ja pensen en l'endemà del 20-N, en com gestionar la situació interna que es produirà en cada partit.

Alfredo Pérez Rubalcaba, el candidat socialdemòcrata, ha dissenyat una campanya pensada per recuperar els valors de l'esquerra més ortodoxa per intentar mobilitzar, com a mínim, l'electorat més fidel. L'objectiu és no caure per sota dels 125 diputats que l'any 2000 va aconseguir Joaquín Almunia, un repte que, segons alguns sondejos, no serà fàcil. Per treure de casa la parròquia més ideologitzada, el PSOE compta amb una presència molt activa de l'expresident espanyol Felipe González, gran orador, estimat per les bases i que aporta imatge de gestió. El fet que el candidat es faci acompanyar constantment de qui considera un bon amic -alhora que reserva a José Luis Rodríguez Zapatero un paper secundari- suposa un missatge en clau interna per reforçar-se de cara a la previsible batalla interna que s'obrirà a les files socialistes si es confirma la patacada electoral. De fet, Gonzaléz ja va dir en públic que Rubalcaba podria comptar amb ell fins a les eleccions i també després.

Fonts molt properes al candidat han explicat a aquest diari que una de les seves preocupacions és poder marcar el to de l'oposició. La cúpula dirigent tem que si pateixen una forta derrota apareguin veus que apostin per la confrontació amb el nou govern. Rubalcaba, avesat als pactes, vol evitar-ho sobretot per tancar acords d'estat amb el PP sobre l'ocupació i també a l'hora de gestionar el nou escenari polític a Euskadi. Per aconseguir-ho, aquesta setmana ja ha demanat al seu partit que, passi el que passi, li doni temps. L'altre gran front de discussió serà la substitució de Zapatero al capdavant de la secretaria general del partit, un relleu que està previst per a la primavera de l'any que ve. De portes enfora, l'aspirant a la presidència del govern espanyol repeteix el discurs que ell té "un projecte per a quatre anys". Ara bé, dirigents socialistes admeten en privat que si fa els pitjors resultats de la història del socialisme espanyol en unes eleccions d'àmbit estatal, serà molt difícil aturar que el partit comenci a buscar cares noves. Paradoxalment, la clau per esmorteir el cop són els resultats que faci a Catalunya Carme Chacón, a qui un dia Rubalcaba va vetar per a unes primàries que es van convertir en una designació a dit.

El meló successori

Tot i que fins al dia 20 de novembre tothom es manté prudent, és significatiu que aquesta setmana l'exministre Jerónimo Saavedra, que va compartir govern amb el líder socialista, hagi afirmat: "Per com el conec i pel seu temperament, no em fa l'efecte que tingui al cap ser secretari general del partit. En absolut". Ara caldrà veure si els socialistes opten per obrir el meló succesori just l'endemà de les eleccions o bé esperen que passin les eleccions autonòmiques andaluses, previstes per al març del 2012. Les enquestes pronostiquen una altra debacle de l'esquerra i la possibilitat que, per primera vegada, el PP governi la comunitat autònoma. L'equip de campanya socialista preveu que hi protagonitzi diversos actes, el més emblemàtic dels quals serà dissabte a Dos Hermanas (Sevilla), al costat de Felipe González, fill d'aquest municipi, i d'Alfonso Guerra, que encapçala la llista en aquella demarcació.

Tensions al PP

Per al PP, en canvi, Andalusia pot ser la cirereta d'un procés d'acumulació de poder polític sense precedents a l'Estat espanyol. Si es compleixen les enquestes, la dreta espanyola governarà a la Moncloa i a 12 de les 17 comunitats autònomes (més Navarra i Astúries, en mans conservadores però no del PP).

Molt conscient d'aquesta situació, Mariano Rajoy ha dissenyat una campanya pensada per no molestar ningú, tampoc dins de casa. Per exemple, la inconcreció ha permès superar la batalla entre el PP del País Valencià i Múrcia, d'una banda, i el de l'Aragó, de l'altra, sobre la necessitat de recuperar el transvasament de l'Ebre. Carlos Floriano, el responsable de medi ambient del partit, va haver de sortir al pas de la batussa interna dient que "transvasaments, dessaladores i totes les fonts d'aigua han de format part del futur pacte nacional de l'aigua", la terminologia eufemística per referir-se a un hipotètic pla hidrològic que només es posaria en marxa si hi ha excedents.

Rajoy ja pensa si incorpora algun dels barons territorials més veterans al seu govern i quines conseqüències pot tenir desvestir un sant per vestir-ne un altre. És el cas de Madrid, on es dóna per fet que l'alcalde Alberto Ruiz-Gallardón plegarà per ser ministre i Ana Botella serà la nova alcaldessa. La campanya de Rajoy també mira de no irritar l'ala dura del PP (és una incògnita què farà Esperanza Aguirre) ni a la dreta mediàtica que contra Zapatero vivia molt bé i que, a partir del 20-N, s'haurà de reinventar. PSOE i PP miren l'endemà de les eleccions: el 21-N.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT