Publicitat
Publicitat

El Govern defensa el caràcter públic de TV3 I diu que "no li passa pel cap" aquesta opció

Els canals autonòmics podran ser privats

Les televisions autonòmiques podran ser privatitzades. Així ho va aprovar ahir el govern espanyol, que obligarà les que segueixin sent públiques a no generar dèficit. El Govern diu que TV3 no es tocarà.

El govern espanyol ha obert la porta a la privatització dels canals de televisió autonòmics. A més, obligarà els que mantinguin la titularitat pública a complir la llei d'estabilitat pressupostària.

¿Es privatitzaran els canals autonòmics?

No per força. El decret aprovat ahir pel consell de ministres, i que ara serà tramitat al Congrés dels Diputats amb caràcter d'urgència, no obliga a privatitzar les televisions autonòmiques, tot i que permet que es pugui fer. Tal com va explicar en roda de premsa la vicepresidenta de l'executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, seran els governs territorials els encarregats de decidir si privatitzen les cadenes o en mantenen la titularitat. En aquest cas, a més, podran optar per una gestió directa o bé a través de concessions a empreses privades. Això sí, d'ara endavant els canals públics estaran obligats a quadrar els números, i no podran ser deficitaris. En cas que no trobin l'equilibri pressupostari hauran de reduir les despeses en el següent exercici en una quantitat equivalent a la pèrdua generada. Anualment hauran de presentar un informe de gestió al govern autonòmic.

¿El PP està a favor de la privatització?

En el programa del Partit Popular a les eleccions generals hi constava el compromís d'impulsar "les reformes legislatives perquè les administracions autonòmiques i locals tinguin llibertat per adoptar nous models de gestió de les televisions públiques que permetin l'entrada a la participació privada". A més, diversos dirigents del partit s'han mostrat partidaris d'aquesta opció. És el cas del vicesecretari general d'Estudis i Programes, Esteban González Pons, que va insistir en la intenció del PP de permetre la privatització de les cadenes autonòmiques "totalment o en part". Més contundents van ser les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ara fa un any: "Mai no he ocultat que el meu desig és poder privatitzar Telemadrid perquè no crec en els mitjans de comunicació públics."

¿Aquest decret pressiona TV3 perquè es privatitzi?

No. Només l'obliga a no generar deute, una cosa que la cadena catalana ja compleix des del 2008. La Generalitat va eixugar el deute històric de TV3 i Catalunya Ràdio el 2007, que consistia en 1.407 milions d'euros. Ho va fer amb la condició que no es tornés a generar cap pilota financera. La mesura va permetre estalviar 36 milions anuals només en pagament d'interessos. Des d'aleshores, els mitjans de la Corporació acaben l'any o bé amb un lleuger superàvit o bé amb un petit dèficit, fruit de les desviacions pressupostàries (derivades, per exemple, de la caiguda sobtada de la publicitat). En aquest cas, hi ha dues opcions: la Generalitat pot decidir fer una aportació extraordinària per quadrar els comptes o bé el dèficit s'arrossega íntegre a l'exercici següent.

¿Com es posiciona el Govern català?

El secretari general de Presidència, Francesc Homs, va assegurar ahir que "els mitjans públics de la Corporació han de continuar sent públics. La privatització ni tan sols ens ha passat pel cap". El portaveu del Govern va fer aquestes declaracions ahir a la tarda i va apel·lar a la necessitat de "mantenir un servei públic" que queda justificat per "la defensa constant de la llengua", imprescindible en el panorama "d'una nació sense estat propi". De fet, per Homs, el decret llei del govern espanyol és "una iniciativa legal pensada per a altres cadenes autonòmiques". Sobre la necessitat de complir l'estabilitat pressupostària que fixa el projecte de llei, el portaveu Homs va assegurar que això "no preocupa gens" el Govern, ja que el dèficit zero és un compromís de l'executiu des de sempre. "Una altra cosa és com es distribueixen els recursos a dins del pressupost de la Generalitat", va explicar.

¿Canal 9 es veurà afectada?

Amb un deute acumulat d'uns 1.300 milions d'euros, la televisió pública valenciana és l'autonòmica més endeutada, i representa més del 75% del deute total d'aquests canals. El seu pressupost per a aquest any és de 154 milions d'euros -98 dels quals aportats per la Generalitat Valenciana-, i les pèrdues registrades en el Registre Mercantil l'any 2010 ascendien a 164 milions. En vista d'aquesta situació, al gener la direcció de Canal 9 va iniciar els tràmits per dur a terme un ERO, que podria afectar aproximadament un terç d'una plantilla de 2.000 persones. En tot cas, la seva situació financera converteix Canal 9 en una de les autonòmiques amb més números per ser privatitzada.

¿Com afectarà IB3?

La radiotelevisió balear és una de les que es veurà afectada per la mesura, ja que el govern illenc ha expressat la voluntat de trobar fórmules que incorporin agents privats en la gestió dels mitjans autonòmics. El portaveu de l'executiu, Rafel Bosch, declarava al novembre que no preveia la venda de la cadena a un operador privat però sí la gestió conjunta a partir d'una "fórmula mixta" que permeti "la col·laboració público-privada i el manteniment d'un model generador de continguts que pugui interessar l'empresa privada".

¿Quines altres cadenes es podrien veure afectades?

Telemadrid, amb un deute de 257 milions -i el clar posicionament d'Aguirre a favor de la privatització-, sembla una clara candidata a deixar de ser pública. De la resta, la majoria no acumula deute, tot i que en molts casos això és resultat del fet que el govern autonòmic l'eixuga automàticament.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT