Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

Alemanya imposa les prioritats, mentre que el terrorisme i el debat territorial queden en segon terme

La crisi ha marcat el pas de la legislatura

Pot resultar una obvietat, però la crisi i la seva gestió han marcat l'actual legislatura. I ha estat així des del principi. Fins i tot abans, en la campanya electoral del febrer del 2008, que coincidia amb el debat televisiu dels responsables d'Economia del PSOE i el PP d'aleshores, Pedro Solbes i Manuel Pizarro, respectivament. El primer va situar-se com a clar guanyador i va mantenir la vicepresidència econòmica sense reconèixer la crisi, que ja era evident. Va deixar el càrrec a principis del 2009 amb un dèficit superior al 6% i una xifra d'aturats de més de quatre milions.

Les dimensions de la crisi econòmica van arraconar el terrorisme i el debat territorial: a Madrid de l'Estatut se n'ha parlat poc malgrat la sentència del Constitucional. Tècnicament, Espanya va entrar en recessió poc abans que Solbes marxés, perquè l'economia espanyola va encadenar dos trimestres seguits de caigudes del PIB. I per si fos poc, la successora, Elena Salgado, va haver d'afrontar l'inici d'una sèrie de reformes estructurals, com ara la reordenació del sistema financer, amb la intervenció de Caja Castilla-La Mancha i Cajasur (fa poc s'ha incorporat al llistat la CAM), i la creació del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB), l'organisme expressament creat per reflotar el sector de caixes.

El desembre del 2009 es va incloure en els pressupostos del 2010 un augment de l'IVA i l'eliminació de la deducció dels 400 euros de l'IRPF. El govern ja tenia plena consciència que s'havien d'incrementar els ingressos de l'administració i reduir-ne les despeses.

Amb la presidència de la UE, l'equip de José Luis Rodríguez Zapatero va veure clar que qui manava realment a Europa és Alemanya, que exigia més reformes. La pressió sobre el deute espanyol dels mercats financers i dels especuladors comença a fer trontollar tots els esquemes i les agències de qualificació es fixen en el mercat espanyol. És llavors quan s'aprova un paquet de mesures urgents contra l'atur i la reforma laboral, que desencadena la vaga general del 29 de setembre del 2010. A partir d'aquí tot es va desencadenar, amb l'arribada de la xifra rècord d'atur de 4,9 milions de persones l'abril passat. Fa poc s'ha aprovat la reforma de les pensions, que eleva l'edat de jubilació als 67 anys. Ha estat l'única reforma que ha comptat amb el suport dels agents socials. Ben al contrari, la negociació col·lectiva ha centrat durant els últims mesos les converses entre patronal i sindicats, que no han arribat a cap acord.

Temes pendents

Precisament, la reforma dels convenis és una llei en tràmit, igual que la llei concursal. Com a temes urgents pendents per legislar queden la reforma de la inspecció de treball i les lleis que regularan els serveis d'atenció al client, la del mercat de valors i la que canviarà les entitats d'inversió col·lectiva.

També es tractarà amb urgència la llei del sector elèctric i la d'hidrocarburs. Com a comiat, Zapatero va anunciar ahir que el 19 d'agost aprovarà un reial decret que inclourà tres mesures per reduir el dèficit públic a l'objectiu del 6% del PIB (l'augment dels ingressos de l'impost de successions, millores en la política d'ocupació i una tercera per reduir la despesa farmacèutica). El president va explicar en el seu balanç que les futures privatitzacions d'Aena, les loteries i la subhasta de l'espectre radioelèctric reportaran ingressos superiors als 13.000 milions. Aquesta serà l'herència.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT