Publicitat
Publicitat

POLÍTICA COMUNICATIVA

El Govern nega que Francesc Homs assisteixi als consells executius, però l'oposició no s'ho creu

El dilema del portaveu

El PSC sospita que el portaveu del Govern, Francesc Homs, assisteix als consells executius tot i no ser-ne membre. CiU ho nega, però defensa un portaveu únic i qualificat, com el gruix de governs de l'entorn.

A Europa i als Estats Units els executius tenen portaveus qualificats que, encara que no siguin ministres o equivalent, assisteixen a les reunions de l'executiu. I la política comunicativa dels que no han optat per aquesta opció ha estat, sovint, abocada al fracàs. Una prova d'aquesta disfunció és la que es va produir durant l'anterior Govern. El mateix expresident José Montilla va admetre que un dels errors del seu executiu va ser no tenir un portaveu o conseller de referència per comunicar l'acció de Govern, una falta que Artur Mas va assegurar que no estava disposat a repetir. Ara, el PSC sospita que l'actual secretari general de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, assisteix a les reunions del consell executiu sense tenir cartera de conseller, però l'equip de Mas ho nega.

"El portaveu rep informació molt puntual del consell executiu i, si es requereix la seva presència, hi va", asseguren fonts del Govern. Però què passa en altres països? A Alemanya no hi ha lloc per al dubte. El portaveu del govern alemany, Steffen Seibert, sí que assisteix a les reunions i, de fet, s'ha convertit en l'ombra de la cancellera Angela Merkel. El portaveu acompanya els polítics fins i tot a les sessions més importants. Seibert és periodista i ve de la ZDF (segona televisió pública alemanya).

A França tampoc hi ha discussió, ja que el portaveu del govern és el ministre de Pressupost i Comptes Públics, François Baroin, que ja té responsabilitat a l'executiu. Malgrat tot, el sistema presidencialista francès està tan personalitzat en Nicolas Sarkozy que el paper del porte-parole del govern queda sovint eclipsat.

Una estructura flexible
A les reunions del govern dels Estats Units hi participen els secretaris dels quinze departaments, però també hi pot assistir el director de l'agència de Medi Ambient, el representant de Comerç, el de l'Oficina de Pressupost (òrgan independent), el del Consell Econòmic i l'ambaixador dels Estats Units a l'ONU. Les reunions no estan regulades per la Constitució i la seva estructura és flexible. Homs vindria a ser l'equivalent a William Daley, cap de gabinet del president Barack Obama, qui, tot i no tenir un càrrec executiu, dóna consells al president sobre imatge, missatge i comunicació, i sobre diferents polítiques.

A l'estat espanyol, l'actual portaveu de l'executiu, Alfredo Pérez Rubalcaba, és també vicepresident primer i ministre de l'Interior, de tal manera que la comunicació la vertebra, com en el cas francès, un membre del govern. Enrere han quedat altres fórmules, com la que es va utilitzar entre el 1996 i el 1998, quan Miguel Ángel Rodríguez, home de confiança de José María Aznar, va exercir de secretari d'estat de Comunicació i portaveu del govern. Homs vindria a reproduir aquest esquema a Catalunya, tot i que Rodríguez sí que assistia a les reunions de l'executiu espanyol. Un altre model utilitzat en el cas, per exemple, de Pío Cabanillas va ser el de la figura de ministre-portaveu, entre 2000 i 2002, sense cap altra cartera.

"El Govern es compon del president de la Generalitat, del conseller primer o el vicepresident, si escau, i dels consellers", diu l'article 13 de la llei de la presidència de Catalunya. Per tant, si se seguís fil per randa aquesta premissa, a la reunió del consell executiu només haurien d'assistir-hi Artur Mas, els seus onze consellers i, en concepte d'assessorament, el secretari del Govern, Germà Gordó. "És qüestió de sentit comú. Per la seva lògica restrictiva no cal que la llei digui qui no hi pot assistir. Les decisions de govern estan guiades per un principi de secret de les deliberacions", replica l'exsecretària del Govern del PSC Laia Bonet, que exigeix a Mas una resposta. En tot cas, se sospita, però com que no hi ha cap prova, el Govern pot assegurar que fuig de la tendència general a la resta de països.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT