Publicitat
Publicitat

DIA MUNDIAL CONTRA ELS GRANS EMBASSAMENTS

La construcció d'aquestes infraestructures ha provocat 80 milions de desplaçats

Creix l'oposició als grans pantans

Cada 14 de març milers de persones celebren arreu del món el Dia d'Acció contra els Grans Embassaments i en favor dels rius, l'aigua i la vida. La Diada està promoguda per moviments ecologistes i socials. Tot va arrencar el 1997 a Curitiba (Brasil) durant la celebració de la primera trobada internacional de comunitats afectades per aquestes infraestructures. Representants de 20 països van acordar institucionalitzar aquest dia amb l'objectiu de conscienciar la humanitat de fets poc coneguts, com que la construcció de pantans ha desplaçat, històricament, fins a 80 milions de persones del seu entorn habitual, segons dades d'International Rivers, una de les organitzacions més actives en la Diada. Aquesta organització sosté que els pantans solen afectar les poblacions amb menys recursos, que sovint es veuen privades de les seves terres, habitatges i llocs de treball, i a canvi reben compensacions econòmiques insuficients.

Ecosistemes sota pressió

Més enllà dels efectes socials, els grans embassaments incideixen en un element clau en el funcionament del riu com és el flux d'aigua i les aportacions de sediments. Els sediments són essencials per fixar la vegetació de ribera i per mantenir la costa i ecosistemes com els deltes. Aigües avall, la disminució del cabal del riu i dels sediments comporta l'amenaça d'erosió per a l'ecosistema fluvial en conjunt, que inclou el mateix llit del riu, la vegetació de ribera i la fauna que hi està associada.

D'altra banda, la fragmentació del riu impedeix la mobilitat de diferents espècies de peixos i altres animals i posa en perill la seva supervivència. Aigües amunt de l'embassament, la inundació de valls senceres suposa una alteració radical dels hàbitats. Segons International Rivers, actualment tretze indrets declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco estan amenaçats per pantans en desenvolupament o en projecte en països com Bangla Desh, Costa Rica, Etiòpia, Hondures, l'Índia, Kènia i Rússia.

Necessitats vitals

Lluís Berga és president honorari de la Comissió Internacional de Grans Embassaments (ICOLD, per les sigles en anglès), una organització no governamental -amb membres de 96 països- que emet directrius per gestionar els embassaments de manera segura, eficient i amb criteris de sostenibilitat ambiental i social. Argumenta que aquestes infraestructures fan accessible una aigua que d'altra manera no ho seria. "La Terra és un planeta d'aigua, però només el 2,5% del total és dolça i, d'aquesta part, només en tenim en rius i llacs un 0,7%. Uns 9.000 km d'aigua són al nostre abast de manera directa, però els embassaments n'afegeixen 4.000 km anualment i augmenten la disponibilitat d'un recurs sense el qual res no és possible".

L'emmagatzematge apareix com una necessitat davant el desequilibri existent en la distribució de l'aigua i la població al territori i davant la gran irregularitat temporal de les pluges: "En els països monsònics, on viu la meitat de la humanitat, el 85% de l'aigua cau en quatre mesos i això fa imperatiu haver de regular els cursos fluvials per guardar-la per quan no plou". Lluís Berga recorda que els primers embassaments artificials tenen més de 4.000 anys. Al segle XX, però, la tecnologia va possibilitar un esforç constructiu sense precedents. Avui hi ha 50.000 grans embassaments (superen els 15 metres d'alçada) a tot el món i milions de petits. Però, segons dades de Nacions Unides, 900 milions de persones encara no tenen accés a l'aigua potable, un element directament relacionat amb la salut, com es posa de manifest en les epidèmies de còlera que s'estenen allà on l'aigua no ha estat tractada.

Aportació energètica

El context de crisi energètica actual, marcat per la dependència dels combustibles fòssils i pels problemes econòmics i ambientals que se'n deriven, juga a favor de l'energia hidroelèctrica que s'obté en els embassaments. L'energia hidroelèctrica aporta entre el 16% i el 20% de la generació d'electricitat a escala global i és el mètode d'obtenció més barat i més eficient, si es té en compte el cicle de vida de les instal·lacions. Aquesta energia es pot produir en petits pantans, però és en els grans on es poden obtenir potències superiors a 20.000 MW, com al de les Tres Gorges, a la Xina. Per fer-se'n una idea, aquesta és la potència instal·lada a tot Àustria.

Actualment hi ha estudis que qüestionen que l'energia hidroelèctrica sigui una bona opció contra l'escalfament global, per les emissions de CO i metà associades als pantans. El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic tracta la qüestió en el seu últim informe, Renewable energy sources and climate change mitigation . Sense negar aquestes emissions, l'informe també assenyala que "els embassaments poden absorbir més gasos d'efecte hivernacle que els que emeten". I deixa el tema obert a la recerca futura apuntant que "cal aprofundir en els estudis per comprovar si realment és així en tots els casos". El grup subratlla que "l'energia hidroelèctrica permet reduir les emissions de carboni a curt i llarg termini" i recorda que "només s'ha desenvolupat un 25% del potencial hidroelèctric mundial".

Costos i beneficis

"És molt important que en el debat sobre els embassaments no ens deixem arrossegar per la demagògia, vingui d'on vingui", reclama Lluís Berga. En la seva opinió, un impacte zero "és completament impossible", i per aquesta raó cal posar en la balança en cada cas els costos i els beneficis que s'obtenen. Berga opina que les propostes de moratòries de noves infraestructures "van contra el desenvolupament", però tampoc creu que siguin acceptables les posicions "de tirar endavant un projecte al cost que sigui". Segons el seu parer, seria assenyat propiciar aquests debats i aplicar solucions ja existents que serveixin per mitigar alguns impactes ambientals negatius, "com les escales i els ascensors de peixos, que permeten salvar les barreres a la fauna dels rius regulats".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT