Nawal el Saadawi: "Estem guanyant i tindrem un estat secular"

Històrica dissident egípcia, és també una de les feministes més conegudes del món àrab. La publicació d'un llibre sobre la sexualitat femenina li va comportar perdre el càrrec de directora de Salut Pública del país, el 1972. Nawal el Saadawi, psiquiatra de professió i divorciada dues vegades en una societat fortament tradicionalista, ha escrit nombrosos llibres i ha dirigit revistes que han estat prohibits pel règim secular egipci i alhora condemnats per grups fonamentalistes. Les amenaces de mort la van portar a l'exili als Estats Units el 1987. El 1996 va tornar a Egipte i el 2004 es va presentar de manera simbòlica a les eleccions presidencials per denunciar com Mubàrak es perpetuava al poder amb un frau generalitzat. A punt de complir els 80 anys, no s'ha pogut estar de participar en les mobilitzacions de la plaça Tahrir. Respon a les preguntes de l'ARA per telèfon des de casa seva al Caire.

La mobilització d'avui [per ahir] ha estat la més gran fins ara?

Sens dubte, però la de demà potser ho serà més. La gent ha intentat arribar a la plaça de Tahrir, però no s'hi cabia i han començat a manifestar-se per tot arreu. Ara mateix hi ha gent al davant del Parlament, a la seu del govern, on no han deixat entrar Suleiman. Això no para de créixer, i seguirà creixent. A tot el país hi ha milions de persones al carrer. I demà [avui] n'hi haurà més.

Les promeses de Suleiman de dur a terme una transició gradual no serveixen per aturar la protesta. No n'hi ha prou amb què Mubàrak renunciï a presentar-se a la reelecció al setembre.

La gent no està disposada a acceptar cap home de Mubàrak al govern. Volem que caigui Mubàrak i que sigui jutjat. Han mort més de 400 persones i 800 han resultat ferides, i ell és el màxim responsable de la repressió. També ha de pagar per tot el que ha robat al poble durant trenta anys. No volem una transició gradual. Volem que marxi i que sigui responsable del que ha fet.

Quin és el paper de les dones en aquesta revolta?

Estem participant tant com els homes. Les dones també dormen a la plaça dins les tendes, amb els seus fills. No hi ha discriminació entre homes i dones en aquesta revolució. I ara lluitem per un nou règim secular amb una Constitució que respecti tots els ciutadans per igual, sense discriminacions de gènere, ni d'origen, ni de condició social ni de creença religiosa. Volem un país on tothom tingui els mateixos drets. Per això lluitem.

Quina influència creu que tenen els Germans Musulmans en la revolució?

Estem parlant de milions de persones al carrer i no només al Caire, sinó arreu del país. Els Germans Musulmans són una minoria en aquest moviment. Aquests milions no pertanyen a cap organització i ni tan sols ells mateixos s'atribueixen la paternitat de la revolta. Això els ha sorprès i els ha sobrepassat, com a tothom. No hi ha cap partit que estigui encapçalant aquest procés. Ha estat un moviment espontani que ha nascut de l'impacte de l'exemple de Tunísia entre els joves, i després tothom s'hi ha sumat.

Però com a feminista, tem que les corrents islamistes s'acabin imposant?

No. Hi ha una nova generació de joves entre els Germans Musulmans que volen un canvi sense imposar les lleis islàmiques. A mi mateixa aquests joves em van rebre a la plaça amb abraçades. Em deien: "Hem llegit els teus llibres i encara que discrepem en algunes coses et respectem". No tenim por dels egipcis: el que temem és l'opressió i el paper que puguin jugar Israel o els Estats Units. Volem un Egipte independent i secular, un nou règim que no estigui al servei dels Estats Units ni d'Israel.

Què en pensa del paper del president dels EUA, Barack Obama, fins ara, cridant Mubàrak a escoltar el poble?

Crec que està fent el seu joc. No deixa de representar els interessos dels Estats Units i d'Israel. Fins ara s'han aprofitat del règim per mantenir el seu ordre, però en el moment en què Mubàrak ja no ha pogut aguantar més, se l'han volgut treure de sobre. Però ara Mubàrak no l'obeeix, perquè no vol acabar com Ben Ali: per a ell és una qüestió de dignitat. El que voldria Obama és que Mubàrak marxés pacíficament i que el seu lloc l'ocupés un dels seus homes. Seria com canviar-ho tot sense que res canviés i això és precisament el que no volem els egipcis. No volem que marxi només ell, sinó que s'acabi amb tot el seu règim, per poder viure amb democràcia i dignitat. Però Mubàrak és un militar i ell no creu en la democràcia. I durant dècades, els Estats Units l'han estat sostenint amb milers de milions de dòlars.

I què passarà si aquestes ajudes s'acaben?

Com a egípcia, considero que aquestes ajudes són una humiliació. El nostre país és prou ric per tirar endavant de manera independent. Podem conrear els nostre camps, desenvolupar la nostra producció i fer avançar la nostra economia sense dependre dels Estats Units. Sobretot si acabem amb el règim que durant dècades ha robat el patrimoni públic i si l'exèrcit deixa d'obtenir l'enorme finançament que ha rebut fins ara.

Confia que l'exèrcit evitarà la repressió?

Fins ara l'exèrcit es manté neutral, però estic convençuda que encara està amb Mubàrak i podria rebre noves ordres seves en els pròxims dies. En qualsevol cas, els milions d'egipcis que estem al costat de la revolució tenim molta més força que l'exèrcit. No tinc cap dubte que guanyarem.