Publicitat
Publicitat

LA CRISI ALS PAÏSOS DE L'EURO

La possibilitat de rescat a Portugal no s'encomana

Els inversors confien, finalment, en Espanya

La principal diferència entre la crisi de Portugal i la que en el seu dia van passar Grècia i Irlanda és el paper d'Espanya. Igual que els grecs i els irlandesos, els portuguesos podrien necessitar ajuda econòmica per salvar-se de la fallida. José Sócrates, primer ministre de Portugal, ha estat incapaç d'aprovar un pla d'austeritat per retallar el dèficit i ha hagut de plegar. Això ha disparat els temors dels inversors, que han fet apujar el preu del deute portuguès a un nivell rècord i, possiblement, insostenible.

Quan van caure Grècia i Irlanda semblava inevitable que Espanya fos la següent de la llista. En canvi, ara que s'enfonsa Portugal, país veí, Espanya està sorprenentment tranquil·la. Què ha passat entremig? Ras i curt: reformes.

Durant l'últim mig any, José Luis Rodríguez Zapatero ha impulsat grans canvis que han calmat els inversors: reforma laboral, reforma de les pensions i, especialment, reforma del sistema financer -que no es completarà fins al setembre, però que Zapatero ja ha canalitzat cap on ell volia imposant dures exigències a les entitats-. El president espanyol, tot s'ha de dir, no ha impulsat la majoria d'aquestes reformes per iniciativa pròpia sinó que ho va fer quan es va quedar sense alternatives i Espanya estava a l'abisme. I també quan la cancellera Angela Merkel, preocupada pel que es jugaven els bancs alemanys en una eventual fallida de l'economia espanyola, va posar Zapatero contra les cordes.

La caiguda d'un país

Quan un estat ven deute, els interessos varien en funció de la percepció del risc d'impagament que tenen els compradors (sovint anomenats amb l'eufemisme de mercats ). No importa que un país sigui sòlid: també ha de semblar-ho. Només així aconsegueix transmetre confiança i mantenir els interessos a uns nivells baixos. Però si la desconfiança creix, els interessos també creixen. És el problema que té ara Portugal, que està pagant uns interessos superiors al 8% pels seus bons a 10 anys. Un nivell superior al 7% es considera inassumible: el país acaba fent fallida i necessita ajuda exterior. És a dir, un rescat.

Espanya va veure com els seus interessos es van disparar amb la caiguda de Grècia i Irlanda. Ara, en canvi, està aguantant la crisi portuguesa sense patir cap sotragada en el seu deute. Sembla que els inversors perceben que les reformes que està fent Zapatero van pel bon camí.

Dimecres, dia de la dimissió de Sócrates, Espanya va rebre una ajuda inesperada quan Richard Fisher, president de la Reserva Federal de Dallas, va dir : "Espanya ho està fent millor del que la gent es pensa" i es va mostrar "sorprès" que encara hi hagi qui en dubti. Aquesta mateixa setmana, a Brussel·les, els assessors de Zapatero treien pit als passadissos del Consell Europeu citant aquestes paraules com a prova de la solidesa espanyola.

Però Zapatero no és l'únic que ha canviat: Mariano Rajoy, també. Fa un any el PP va arribar a comparar Grècia amb Espanya i va rebutjar un pla d'austeritat que Zapatero només va poder aprovar in extremis amb el suport de CiU. Perdre una votació com aquesta és el que ha provocat la caiguda del govern portuguès i és una incògnita saber què hauria passat a Espanya. Però ara Rajoy ha modificat l'estratègia i, aquesta setmana, ha fet front comú amb Zapatero i ha defensat la solidesa dels comptes públics, cosa que també pot haver contribuït a generar credibilitat als mercats.

Les reformes de Zapatero encara no han acabat. Ara Europa li exigeix més, especialment la cancellera Angela Merkel, que ha obert una croada perquè els països europeus guanyin competitivitat. En les pròximes setmanes previsiblement es tancarà la reforma de la negociació col·lectiva, la primera que es fa en 30 anys i que canviarà la manera en què es fan actualment els convenis laborals. També s'establirà un sostre de despesa que impedirà que l'administració gasti més del que creix el seu PIB (per tant, en èpoques de recessió no podrà gastar). Aquest sostre, de moment, afectarà només l'administració central però és possible que s'acabi establint també a les autonomies.

Tot això ha permès que Espanya guanyi la confiança dels mercats . Però això és temporal i s'acabarà si l'economia no remunta.I aquest és el gran dubte que persisteix sobre l'economia espanyola.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT