Publicitat
Publicitat

MERCAT LABORAL

La UGT assegura que fugen de l'atur, la precarietat i les feines poc qualificades

Els joves marxen per trobar feina

Cada cop hi ha més joves que es plantegen el seu futur laboral fora. Catalunya té més de 170.000 joves que resideixen a l'estranger i molts no tenen data de tornada. L'atur i la precarietat els desincentiven.

La predisposició dels joves a marxar a l'estranger és més gran a Espanya que a la mitjana de països europeus. Segons l'Eurobaròmetre del primer semestre del 2011, un 68% dels joves espanyols volen sortir a fora ja sigui per treballar com per continuar la seva formació. Les últimes dades publicades a l'Idescat xifren en 170.909 els catalans residents a l'estranger, un 9,3% més que l'any passat. Una quarta part són joves d'entre 15 i 34 anys. I en aquestes dades no s'hi compten els milers que cada any participen en programes de formació o treball a l'estranger durant un període de temps preestablert.

Més enllà de la conveniència d'agafar experiència a fora, la dada preocupant és que cada cop hi ha més joves que marxen només amb un bitllet d'anada i sense tenir pensat tornar, segons va alertar ahir el portaveu nacional de joves de la UGT, Daniel García. Segons va afegir, els motius que els porten a prendre aquesta decisió són les perspectives pessimistes al mercat laboral, castigat per l'atur, la precarietat i la subocupació.

El sindicat va fer un repàs als principals indicadors. L'atur juvenil duplica la taxa general (situada al 18%) i els contractes temporals imperen en el 56% dels casos. A més a més, un 44% dels joves espanyols treballen en una ocupació que està per sota del seu nivell d'estudis, segons les últimes dades de l'OCDE.

Les reformes no hi ajuden

La situació, lluny d'arreglar-se amb les reformes econòmiques del govern espanyol, han contribuït a precaritzar encara més el col·lectiu, va assegurar García. Així, per exemple, el nou contracte de formació permet que els joves puguin cobrar el salari mínim (640,41 euros) fins als 25 anys, quatre anys més del que estava establert fins ara per llei. La UGT va criticar que les empreses desvirtuen la raó de ser d'aquest contracte (establir un pont entre l'escola i el món laboral) per aconseguir mà d'obra barata i qualificada.

Els professionals que van més buscats a fora són enginyers, personal sanitari i docent. En aquests últims casos, va dir García, es tracta de perfils professionals que ara estan "castigats" per les retallades que està duent a terme la Generalitat.

El portaveu de joves del sindicat va instar la Generalitat a no "incentivar la fuga de talent" i a crear les condicions adequades per poder gaudir al mercat laboral català de tot aquest coneixement. "No pot ser que formem bons professionals perquè d'altres se'n beneficiïn", va insistir García, que va apel·lar les empreses a mostrar més "patriotisme" i veure en els joves una inversió i no una despesa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT