Publicitat
Publicitat

El govern espanyol es creu legitimat per les reformes en marxa

La jugada d'alt risc de Rajoy davant dels dubtes de la UE

El sentit comú i la lògica econòmica donarien la raó al president del govern espanyol, Mariano Rajoy. En una situació de recessió econòmica, complir l'exigència de la Comissió Europea de reduir el dèficit del 8,5% -tancat el 2011- al 4,4% el 2012 comportaria un esforç titànic que la societat espanyola no podria tolerar. Rajoy havia donat senyals que no compliria amb el pacte al qual va arribar l'anterior govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero amb la Comissió Europea i que compromet Espanya, al marge del partit que sigui al govern. El ministre d'Economia del govern espanyol, Luis de Guindos, ha estat setmanes difonen un doble missatge que explica ara la decisió de Rajoy de fixar el 5,8% de dèficit per al 2012: Espanya està fent reformes severes, com la reforma laboral, que seria "extremadament agressiva" (com va anunciar a Brussel·les dies abans de la seva aprovació), i la situació econòmica ha canviat molt i exigeix canvis.

I aquests canvis són els que Rajoy s'ha fet seus, sense esperar la decisió de la Comissió Europea, que acabarà decidint entre maig i juny sobre el pressupost que li acabi presentant Espanya.

La qüestió que genera més incertesa és saber si Rajoy ha d'actuar o no sabent que alguns membres de la UE -Holanda, Bèlgica o França- hauran de refer les seves previsions econòmiques. I si ha anat massa ràpid negociant amb França i Alemanya, les gran economies europees, un pacte que ja és més o menys madur, menystenint la Comissió Europea de José Manuel Durao Barroso, que se sent ferida per ser, un altre cop, un segon plat. És el retret que li fa la mateixa CE, farta dels acords intergovernamentals, que ha de supervisar el pressupost espanyol del 2012 i que, al juny, dirà l'última paraula. L'argument sòlid de Rajoy és que les reformes estructurals de l'economia espanyola s'estan fent, la laboral i la financera, amb un control més sever respecte a les comunitats autònomes (que pot generar un important conflicte, especialment amb Catalunya).

Les tesis de l'FMI

Però la mateixa ortodòxia econòmica també podria estar al costat de Rajoy. La recepta dels plans d'austeritat descansen en la idea que la reducció del dèficit públic acabarà generant confiança en els mercats i que el relleu el prendrà la inversió privada. Informes de treball del Fons Monetari Internacional (FMI), dirigits per l'economista en cap Olivier Blanchard, han desmuntat aquesta tesi. Simplement el que es provoca és la recessió econòmica, i el consell és posar en marxa plans de consolidació fiscal, sí, però amb un ritme sostingut en el temps.

El perill que comporta la decisió de Rajoy, però, és que els mercats acabin penalitzant l'economia espanyola i malmetin la tasca positiva del Banc Central Europeu. Aquesta és la visió d'Alemanya. El president del Bundesbank, Jens Weidmann, ha retret al president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, que relaxi les garanties exigides als bancs en les seves operacions de liquiditat i que han beneficiat enormement als bancs espanyols i italians, especialment. Les dues barres lliures del BCE als bancs, que ha injectat gairebé un bilió d'euros, han permès a les entitats fer dues coses: tornar a dipositar al BCE part d'aquests diners (els han rebut a l'1% i en reben del BCE el 0,25%) i comprar deute sobirà, cosa que ha relaxat les primes de risc.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha tancat els ulls davant Draghi. Això ha permès un finançament més raonable del deute espanyol o italià. Però, a canvi, continua exigint que es compleixin els objectius de dèficit. I Rajoy se l'ha saltat. De moment. I a l'espera de la reacció dels mercats, demà mateix.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT