Publicitat
Publicitat

SENTÈNCIA POLÈMICA

Geert Wilders estava acusat d'atiar l'odi però la justícia diu que l'empara la llibertat d'expressió

El líder ultra d'Holanda, absolt d'islamofòbia

El líder de l'ultradretà Partit per la Llibertat, Geert Wilders, va ser absolt ahir per la justícia holandesa de cinc càrrec relacionats amb la incitació a l'odi i la discriminació contra els musulmans.

La justícia holandesa va absoldre ahir de tots els càrrecs relacionats amb la incitació a l'odi i la discriminació contra els musulmans el líder de l'ultradretà Partit per la Llibertat, Geert Wilders. En un país considerat com el paradigma de la tolerància i la llibertat, on la tensió que genera la qüestió de la immigració és a flor de pell, la decisió judicial té molt impacte.

Geert Wilders va assistir de bon matí, amb la seva corrua de guardaespatlles -està amenaçat de mort-, a la sala del tribunal on es va llegir la sentència. Amb corbata groga i posat seriós, només se li va escapar un somriure quan el jutge va llegir la paraula "absolució". I mentre se sentien alguns aplaudiments entre el públic assistent -a la sala hi havia una quinzena de seguidors seus-, Wilders va allargar el braç per veure una mica d'aigua.

"Estic profundament complagut i content -va dir Wilders quan va sortir de la sala-, no és una victòria per a mi sinó una victòria per a la llibertat d'expressió. Afortunadament es pot criticar l'islam, el debat públic no està emmordassat".

I és que la decisió judicial revoluciona la interpretació del que es pot dir i no es pot dir públicament des d'ara als Països Baixos. Els jutges han considerat que quan Geert Wilders compara l'Alcorà amb el Mein Kampft d'Adolf Hitler o quan diu que cal aturar "el tsunami d'una cultura estrangera que està esdevenint dominant" al seu país no incorre en cap delicte.

"Les crítiques a una religió i les crítiques als seguidors d'una religió estan permeses -diu la sentència feta pública ahir-, aquests comentaris es refereixen a l'islam i, per tant, no inciten a l'odi contra cap persona ni a la discriminació contra ningú", conclou la justícia.

L'argument del debat públic

L'altre punt sobre el qual incideix la sentència és la qüestió del debat públic. La justícia argumenta a la sentència que les consideracions del líder de la ultradreta holandesa "estan permeses en el marc del debat públic en el qual Wilders expressa les seves idees com a polític".

"Als Països Baixos, el multiculturalisme i la immigració eren molt discutits quan l'acusat va dir aquestes frases -diu el jutge-. Segons el seu punt de vista, l'acusat es va referir a problemes de domini públic amb les seves expressions". I afegeix: "Són paraules profundament feridores i humiliants, però no són subversives i no inciten ni a l'odi ni a la discriminació".

Tot aquest argumentari judicial no fa sinó carregar de raó el mateix Wilders, que sempre diu que la seva és una lluita per la llibertat i no per l'ètnia, un punt que l'ha apartat dels postulats més racistes o neonazis que rebutja completament.

"El seu discurs polític ha estat ratificat per llei, la seva retòrica política ha estat legalitzada amb aquesta sentència", va dir ahir Andre Krouwel, un politòleg de la Universitat Lliure d'Amsterdam citat per l'agència Reuters. "Això l'ha fet més fort. Ara només li falta la majoria política que no té, ja que, de fet, ja exerceix com a vicepresident sense ni tan sols ser al govern".

I és Geert Wilders té ara mateix la clau de la governabilitat als Països Baixos i ha aconseguit situar el control de la immigració al centre de l'acció política en plena crisi econòmica. El seu Partit per la Llibertat va quedar en tercera posició a les eleccions legislatives de fa un any -amb el 15 per cent de vots- i el seu suport és decisiu al Parlament per al govern en minoria que formen els lliberals del primer ministre, Mark Rutte, i els democratacristians.

Els demandants, diverses associacions d'immigrants, van lamentar ahir que la sentència encoratjarà els comentaris en públic contra ells i van assegurar que portaran el cas al Comité dels Drets Humans de l'ONU amb l'argument que la justícia holandesa no protegeix les minories de la discriminació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT