"E stem preocupats". La frase és de Julio Martínez, vicepresident de la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (Fecetc). Conscients que el finançament privat fa viable molts dels seus projectes, les entitats del tercer sector no amaguen el neguit per l'impacte que tindrà la reestructuració de les caixes d'estalvis. S'intueixen canvis en la col·laboració entre els uns i els altres. "Hi ha por a les entitats que l'esperada transformació en bancs els faci abandonar el seu caràcter social", recull l'últim Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya. I és que les aportacions que reben de les obres socials són significatives, sobretot en un context de dificultats de l'administració pública.
Les caixes d'estalvis amb presència a Espanya van destinar 1.400 milions d'euros a les obres socials durant l'exercici 2010, segons les dades de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA). Els diners destinats a finançar programes socials, des del treball amb la pobresa fins a l'atenció a gent gran i discapacitats, van permetre generar i mantenir 33.594 llocs de treball arreu de l'Estat durant l'any 2009. Per cada milió d'euros invertits, 20 persones van trobar feina en la tasca d'assistir els més desafavorits.
Quin compromís social tindran les entitats financeres d'ara endavant? Els portaveus del tercer sector lamenten la incertesa, encara que les caixes d'estalvis emetin un discurs de tranquil·litat. "El guió passa per destinar un 75% dels recursos de les obres socials a eradicar les desigualtats, començant per la lluita contra la pobresa, l'habitatge, la inserció laboral i l'atenció a les necessitats bàsiques", va explicar divendres Carlos Balado, director de la Divisió d'Obra Social de la CECA, en el marc d'una jornada organitzada a Barcelona per analitzar el futur de les obres socials de les caixes i la possible afectació en associacions, fundacions i ONGs.
Quantificar el rendiment
El que sembla segur és que es transformaran les relacions. "Hi haurà un canvi de paradigma, perquè les caixes d'estalvis deixaran de subvencionar i passaran a comprar programes", va afirmar Montserrat Cervera, coautora de l'informe Avaluació de l'Impacte de l'Obra Social de les Caixes d'Estalvis en el Tercer Sector. Les entitats hauran de potenciar els conceptes d'eficàcia i transparència. "S'ha de poder quantificar el rendiment social dels diners que es concedeixen", va argumentar Cervera. Algunes associacions fa temps que han començat a caminar cap a formes de finançament més estable. En les jornades de divendres, la Fundació Arsis de Barcelona va posar d'exemple la seva experiència: van posar en marxa un locutori per generar beneficis que repercuteixen en l'activitat de la fundació.
L'últim informe sobre l'impacte de la vocació social de les caixes recull que gairebé 20.000 associacions, fundacions i ONGs de tot Espanya reben fons d'entitats financeres. La majoria de les associacions que van ser subvencionades (un 80%) tenen menys de 500 socis. Es tracta, per tant, d'entitats petites, estretament vinculades al territori en què presten servei. I, precisament, aquest vincle amb el territori és el que poden perdre les caixes d'estalvis en el seu procés de transformació. Almenys així ho tem el tercer sector, que s'expressa amb molta més contundència. "Existeix el temor que la conversió en bancs faci perillar la proximitat de les caixes al territori", admet Toni Codina, director general de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. "Es pot perdre el pols territorial, aquesta relació de confiança que teníem", afegeix Martínez, de la Fecetc. Ara que el finançament públic és més auster, el teixit associatiu tremola per si també minven les aportacions privades.
