El ministeri de la Joventut de la República exsoviètica del Kirguizistan treballa en la recuperació d'aspectes educatius del temps de l'URSS per introduir-los en els seus plans d'estudi. El que més atreu els pedagogs-funcionaris kirguisos és el sistema que agrupava nens, adolescents i joves en les categories d'Infants d'Octubre, Pioners -la versió soviètica dels boy scouts - i Komsomol, la joventut comunista. Ara aquests grups tindran altres noms, en llengua kirguisa, però faran les mateixes funcions. Hi ha la convicció que aquest sistema de matriu soviètica representa un autèntic ascensor social i un impuls que permet als més joves trobar el seu lloc a la societat.
Una iniciativa idèntica a la del Kirguizistan -una de les repúbliques més pobres de l'Àsia central postsoviètica- s'està aplicant al Kazakhstan, paradoxalment una de les repúbliques més riques. I és que quan han passat vint anys de la desintegració de la Unió Soviètica, a l'espai centreasiàtic encara no s'han configurat estats nacionals amb imaginari propi ni societats mínimament cohesionades. De la vella barreja d'identitats tribals amb esferes de poder burocràtic soviètic han continuat sorgint cacics locals i autòcrates amb voluntat de mandat vitalici. Alguns fa vint anys ja eren secretaris locals o regionals del PCUS, com ara el president kazakh Nursultan Nazarvàiev i l'uzbek Islam Karímov.
Velles ensenyances soviètiques
L'única cosa que de debò ha canviat és que en temps soviètics ells eren els administradors del territori i de les seves riqueses i ara en són pràcticament els propietaris. La independència cohabita, doncs, amb una profunda fragmentació política, religiosa i cultural que en qualsevol moment pot posar l'Estat al llindar del precipici. I és quan s'arriba a aquest punt que la burocràcia acaba aprofitant les velles ensenyances soviètiques.
Al Kirguizistan, els restabliment del sistema d'Infants, Pioners i Komsomol arriba poc més d'un any després de la revolta popular que va enderrocar el règim sorgit de l'anomenada Revolució de les Tulipes el 2005.
Sacsejades que no han servit per barrar el pas als enfrontaments interètnics entre kirguisos i uzbeks al sud del país que aquest estiu han provocat més de 500 morts. Fins al punt que en els think tanks de Rússia -l'autèntica tutora de la zona- es comença a parlar de la possibilitat de partició del Kirguizistan. Un país, cal no perdre-ho de vista, que ha estat base estratègica per a les operacions aliades a l'Afganistan.
Escoles islàmiques sota control
El Tadjikistan és l'altre país exsoviètic, tan inestable i pobre com el Kirguizistan, i també tan estratègic, que mira cap als perills que es couen al voltant de Kabul. El president tadjik Emmomali Rakhmònov, un autèntic delegat de Moscou, no gosa restablir el sistema soviètic a les aules però sí que manté en el punt de mira les escoles islàmiques i els seus mestres, alumnes i famílies. No admet que el tadjik s'escrigui en alfabet àrab, l'original, i, en canvi, continua imposant el ciríl·lic, propi del rus.
Això en un país de sis milions d'habitants en què, segons l'Organització Internacional del Treball (OIT), uns 200.000 nens de catorze anys treballen precàriament. Molts veuen en l'Islam l'única possibilitat de salvació.
