Publicitat
Publicitat

CRÓNICA DES D'UN PAÍS EN GUERRA (2)

El repte impossible de la seguretat

A cinc quilòmetres de l'aeroport d'Herat, agafant un desviament a la carretera, hi ha l'acadèmia de policia Adruskan, el centre d'entrenament més important de tota la província. Aquesta enorme base comparteix amb les tropes de l'OTAN la formació de nous policies, però només una vintena d'escollits reben un entrenament exprés de vuit setmanes a les instal·lacions de les ISAF (International Security Assistance Force), mentre que de les aules dirigides per entrenadors afganesos surten 82 nous policies nacionals cada quatre mesos i mig.

Els agents entrenats pels carabinieri italians passen a formar part de la unitat de la Policia Nacional de l'Ordre Civil (ANCOP, per la seva sigla en anglès) per assistir l'OTAN en aquelles àrees on no hi ha presència de la Policia Nacional Afganesa (ANP). Els policies entrenats per les forces estrangeres reben un salari mensual de 12.000 afganis (255 dòlars), mentre que els entrenats per formadors afganesos reben una paga mensual de 1.000 afganis (20 dòlars), que paga el ministeri de l'Interior. Aquest cos especial preparat per les ISAF només representa una petita porció del total de les forces afganeses que a finals d'any sumaran, entre policies i soldats, prop de 300.000 efectius.

Malgrat les milionàries inversions de l'OTAN per a la formació de l'exèrcit i els cossos de seguretat afganesos, el nombre d'efectius és insuficient i són pocs els que estan ben preparats. Els nous cadets que surten de les acadèmies afganeses reben una formació precària per uns instructors locals que guanyen 12 dòlars al dia. Amb aquest escàs incentiu econòmic tant per a l'alumne com per al formador, la motivació i competència dels agents és mínima i alimenta la corrupció.

Poca ajuda de les ISAF

El sergent Mohamed, de 25 anys, ensenya orgullós el seu títol d'entrenador expedit per les ISAF, que ha aconseguit en un taller de dues setmanes. Amb aires de professionalitat, el formador mostra com són els entrenaments pràctics. Mohamed crida els alumnes a formar en un dels barracons-dormitori. N'escull un per a una demostració, mentre la resta de cadets, molts d'ells imberbes, i dues dones, miren amb atenció el sergent. Amb ímpetu, Mohamed tira al terra l'alumne, que rep un cop tan fort que l'han de portar a la infermeria després de l'exercici pràctic. Així és la realitat darrere de les flamants forces de seguretat afganeses, que són carn de canó dels insurgents.

El coronel Delawar Shah Delawar, cap de seguretat a Herat, es queixa que no hi ha hagut "gaires canvis" amb el traspàs de la seguretat del país a les forces afganeses en aquesta ciutat del nord-est de l'Afganistan. Entre altres raons, afirma Delawar, perquè les ISAF "només es dediquen a patrullar i no duen a terme operacions contra els talibans".

L'única vegada que les forces de l'OTAN van llançar una ofensiva en aquesta província va ser a l'octubre del 2009 per eliminar el líder talibà Gulam Yeaya, al poble de Siawashani, després que un artefacte explosiu improvisat esclatés al pas d'un blindat de l'OTAN i causés la mort del cap Cristo Ancor Cabello. "Des que vaig ocupar aquest despatx fa tres anys, la policia afganesa s'ha encarregat plenament de la seguretat a Herat", explica el coronel Delawar. "En qualsevol emboscada dels talibans, mai hem rebut ajuda per part de les forces estrangeres", s'indigna Delawar, que detalla que cada vegada que han sol·licitat assistència, la resposta ha estat la mateixa. "No podem fer res fins que no rebem l'ordre del nostre ministeri de Defensa", justifiquen les ISAF. L'autorització que necessiten sol trigar unes quaranta-vuit hores.

"Els insurgents no esperen. Ataquen i fugen. No podem perseguir-los perquè ens falta equipament militar", continua el coronel, i afegeix: "Únicament ens defensem amb els fusells d'assalt AK-47 i pistoles ARPG russes. La policia ha estat ignorada durant l'última dècada. Mentre l'exèrcit afganès té blindats, tancs, artilleria i helicòpters de combat, la policia es defensa amb fusells d'assalt". Segons aquest coronel, la policia d'Herat només compta amb dos helicòpters de transport de tropes, sense artilleria, que estan guardats en un dels hangars de la base de l'aeroport d'Herat, on hi ha destacats 500 soldats espanyols. "Els nostres homes estan ben entrenats, i gràcies a les ISAF els nostres cossos de seguretat són més professionals. Però el problema és que només hi ha 2.500 policies a tota la província, i en alguns districtes només hi ha un agent vigilant en cada punt de control", es lamenta Delawar.

Infiltrats

Un altre problema dels cossos de seguretat a l'Afganistan són els infiltrats. Durant el 2011, els talibans han deixat en evidència els serveis d'intel·ligència dels EUA, les tropes internacionals i les forces de seguretat afganeses amb una nova estratègia difícil de controlar: atacar des de dins els enemics introduint infiltrats dins els cossos de seguretat. Aquesta pràctica ha general tal psicosi que fins i tot als centres de reclutament de les ISAF han reforçat les mesures de seguretat i la desconfiança en els nous reclutes és absoluta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT