Publicitat
Publicitat

ETA ADÉU A LES ARMES

Caldrà una taula de negociació per abordar el desarmament, els presos i les víctimes

Els serrells d'un conflicte que no ha acabat encara

A l'escut d'ETA, sota la serp i la destral, hi apareixen les paraules Bietan jarrai , "seguir en els dos" en euskera. ETA sempre s'ha definit com una organització militar i també política, amb voluntat de seguir fent via en els dos àmbits. Clausurat el departament armat -i a l'espera d'obrir negociacions per inutilitzar els seus arsenals- ETA no es dissol i continua existint com a grup polític clandestí. És un retorn als orígens, al moment de la seva fundació el 1958. L'abandó de la violència no acaba amb el conflicte basc, el transforma.

Desapareixen d'escena els atemptats, la mort, les amenaces, la por, possiblement també les operacions policials contra el món de l'esquerra abertzale, però el problema polític basc persisteix. El conflicte surt definitivament dels carrers i ara el repte -el de sempre- és reconduir-lo cap a la taula de negociació, seguint les recomanacions dels mediadors internacionals de la Conferència de Sant Sebastià.

Recuperar la negociació

S'han acabat els gestos unilaterals, és hora que totes les parts implicades comencin a interactuar per resoldre les conseqüències de més de quatre dècades de violència -presos, exiliats, víctimes- i les causes polítiques d'un conflicte que es remunta a finals del segle XIX, quan l'abolició dels furs va provocar el sorgiment del PNB i del nacionalisme basc. Amb el pas dels anys, el sentiment abertzale va créixer i la dictadura franquista s'encarregà de radicalitzar-lo. L'aparició d'ETA respon a aquesta evolució històrica.

El futur immediat passa per les eleccions del 20-N, i el resultat de les urnes no podrà modificar cap dels avenços assolits els últims mesos i dies. La participació internacional blinda els passos fets fins ara i garanteix que el procés iniciat sigui irreversible en els dos sentits: ni ETA podrà fer marxa enrere ni el pròxim govern espanyol -encara que estigui en mans del PP- gosarà atacar el que ha teixit l'esquerra abertzale amb l'ajut de les cancelleries europees. El punt de partida del procés de pau té bases sòlides.

Reptes i riscos

Els problemes que sorgiran seran uns altres. Per exemple, que Madrid i París prioritzin la taula tècnica amb ETA per abordar el seu desarmament i no donin recorregut a la taula de partits, d'on haurien de sortir les fórmules polítiques que alimentin la pau que es vol duradora. No és cosa nova, ja va passar el 2006, en l'anterior intent pacificador no reeixit. La fi de la violència donarà ales al sobiranisme basc i facilitarà la col·laboració de les formacions abertzales. La candidatura unitària d'Amaiur n'és una mostra.

Socialistes i populars temen un tsunami nacionalista a Euskadi i Navarra en els comicis generals, que podria inundar també els salons del Palau d'Ajuria Enea en la cita autonòmica del 2013. Aquest escenari condicionaria l'agenda i els resultats de la taula política, ja que pujaria el nivell de les reivindicacions polítiques. L'objectiu de l'esquerra abertzale i dels seus aliats -Aralar i Eusko Alkartasuna- serà, en tot moment, aconseguir un gran acord que reconegui l'existència d'una nació basca amb dret a decidir i que es garanteixi també que qualsevol projecte polític, inclòs l'independentista, pot fer-se realitat democràticament.

El pacte basc hauria de ser ratificat posteriorment a Madrid i, si el govern espanyol no acceptés els seus resultats, tornaria el xoc de sobiranies que es va donar a l'època del lehendakari Ibarretxe, tancat en fals pel Congrés dels Diputats. L'esquerra abertzale i la política han estat els principals artífex de la derrota d'ETA, no tant la policia. De manera que, si en el futur, el procés polític s'estanca, un sector minoritari d'ETA podria rebel·lar-se i tornar a les armes, com l'IRA Autèntic.

Al revés que a Irlanda

En el conflicte irlandès, primer es va reconèixer el dret d'autodeterminació dels ciutadans del nord de l'illa -Declaració de Downing Street, 1993- i l'IRA no va plegar fins el 2005. A Euskadi, el contrari: ETA s'ha desactivat i ara comença la batalla política dels independentistes pel dret a decidir. Com a primer ministre britànic, el conservador John Major va iniciar el procés de pau irlandès, i el va culminar anys més tard el laborista Tony Blair. En el cas basc, tothom pensava que Zapatero seria el Tony Blair espanyol i ha acabat en el paper de Major. La paradoxa és que li tocarà a Mariano Rajoy ser el Blair d'Espanya i demostrar que des de la dreta també es pot tenir molta mà esquerra.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT