Publicitat
Publicitat

Toni: Bolaño:

"El telèfon deixa de sonar quan deixes de ser interessant"

Tripartit "El problema no era de comunicació, era polític" Periodistes "Una cosa són els periodistes i una altra els mercenaris, que fan política d'amagat" Pressió "Per un tema qualsevol de Govern podies rebre fins a 70 trucades. La pressió és brutal"

A Toni Bolaño (Barcelona, 1960) li ha canviat la cara des que era la mà dreta comunicativa del president José Montilla. Se'l nota relaxat. Ja fa tres anys que ho va deixar, però encara continua donant guerra en tertúlies de ràdio i televisió.

Què fa Toni Bolaño ara?

Doncs mira, m'hauria agradat entrar en un diari, però sóc conscient que és molt complicat. La política és la meva passió, i per això les tertúlies i els articles són com una droga per a mi. Però amb això no em guanyo la vida, vaig muntar una petita empresa de comunicació i em dedico a assessorar empreses i entitats, a organitzar actes...

Ha sigut fàcil?

No. Després d'estar més de vint anys dedicant-te al mateix no saps fer cap altra cosa. En un primer moment tens la temptació de no marxar del tot. Fins que un dia t'adones que no estàs a gust i fas nosa als companys. Als quatre mesos ja ho sabia. I ara estic encantat, perquè he tornat a tenir vida personal.

Com és el moment en què deixes de rebre trucades?

El telèfon deixa de sonar quan deixes de ser interessant, i es fa molt dur. En el meu cas, a més, va coincidir que em vaig separar, i hi havia dies que no parlava amb ningú. El més complicat és plantejar-te: i ara què? Has de tenir clar que si ho deixes no tornaràs mai a la primera línia política.

Ets tu que decideixes deixar-ho?

Se m'ajunten moltes coses. Jo sóc molt vehement, visc molt les coses, i tinc molt desgast personal, i hi va haver un moment que vaig dir: fins aquí. Aquesta és una feina que te l'has de creure, no em crec els que entren en un gabinet de comunicació i diuen "jo no faig política".

Tu tenies una imatge dura...

Tinc bona relació amb la majoria de periodistes, i segur que ens hem barallat moltes vegades. El que no acceptaré mai és el xantatge. Això que els mitjans són independents no s'ho creu ningú. Em sembla bé que els mitjans tinguin opinió, el que em molesta és que ho dissimulin.

Vas tenir un incident amb un periodista...

Que és periodista ho dius tu, però va ser una excepció. No tinc mala relació amb cap altre periodista.

Com era la relació que tenies amb el president Montilla?

Vam estar 10 anys junts i el considero amic meu. Teníem una relació de lleialtat absoluta, ens dèiem el que ens havíem de dir però de portes endins. Com a persona és un encant.

I amb el PSC, què tal?

Hi ha gent de tot, com a tot arreu, però jo penso que la roba bruta es renta a casa. Certes coses no les explicaré mai a la vida.

Són pitjors els periodistes o els polítics?

Tinc grans amics a tot arreu. Tu pots ser un periodista agressiu, torracollons, però podem tenir una bona relació. El problema és que hi ha gent que confon els termes.

Hi ha massa endogàmia entre periodistes i polítics?

És perniciós, és una mena de microclima. Això és com un joc, un mercat, nosaltres us venem informació i vosaltres la compreu. Jo ara assessoro empreses i bàsicament faig el mateix. Hi ha moments de tensió? Sí. Però el que no es pot fer és periodisme sense ètica. Una cosa són els periodistes i una altra els mercenaris, que fan política d'amagat.

Els polítics són molt millors?

Hi ha el polític que no té ni idea del que es cou però de cara al periodista vol aparentar que en sap. I d'aquí ve el periodisme del rumor o de la mitja veritat.

I els periodistes que treballen en gabinets de comunicació.

Van d'independents però treballen per a un govern. No dic que hagin de tenir el carnet però no passa res per admetre que es treballa per a CiU, el PSC o ERC.

Has tingut temps de fer autocrítica de la política comunicativa del tripartit?

El problema del tripartit no era de comunicació, era polític. I els que han vingut darrere meu m'han fet bo. Sempre hi ha errades, però no és fàcil prendre decisions amb una pressió tan bèstia. Per un tema qualsevol, per menor que sigui, un responsable de comunicació del Govern pot rebre 70 trucades.

Quins són els teus referents?

El senyor Miguel Ángel Rodríguez va ser un bon portaveu, i Miguel Barroso també ho va ser. El director de comunicació ha de manar.

I tu manaves a les conselleries d'ICV i ERC?

Sí, o com a mínim se m'escoltava. Però he de confessar que tenia més bona relació amb els caps de premsa d'ERC que amb els d'ICV. Fins i tot havíem arribat a pactar la discrepància, perquè si Carod i Montilla s'enfrontaven no hi podíem fer res.

Què pensa de la gent del PSC que s'ha incorporat al Govern de CiU?

Jo no em canviaré de jaqueta, seré socialista tota la vida. Hi ha qui pensa que quan s'està a primera línia el partit és collonut i quan no és que tothom està equivocat o són uns inútils. Jo no diré mai això.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT