Arcadi Mas i Fondevila: el primer impressionista català
Una monografia reivindica el llegat del fundador del luminisme de Sitges
Barcelona“Arcadio Mas y Fondevila es uno de nuestros pintores más sencillamente admirados -deia un article publicat sobre l’artista a La Vanguardia el 1891- no por sus audacias, que cuadrarían mal con su temperamento y con su ánimo excesivamente tímido y desconfiado, por la rara perfección con que dibuja y maneja los pinceles ”. J.J. Roca, l’autor del text, insistia sobre el caràcter senzill del pintor: “ Su único afán, además del arte de la pintura, se cifra en su familia, a la cual idolatra hasta la zozobra continua que es el colmo de la idolatría ”.
“No va portar una vida gens extraordinària: va fer una vida familiar molt corrent. Va ser un home molt senzill, mai va voler sobresortir, per això més endavant no se li ha prestat l’atenció que es mereix”, certifica la professora Isabel Coll sobre el pintor, de qui acaba de publicar la primera monografia exhaustiva, Arcadi Mas i Fondevila. El pintor poeta, publicada per l’editorial El Centaure Groc. “A totes les bones col·leccions catalanes hi ha un Mas i Fondevila”, insisteix l’experta. L’artista va tenir un gran èxit comercial en vida.
Les famílies burgeses més tradicionals, la riquesa de les quals tenia les arrels en el segle XIX, van formar part de la seva clientela, en lloc de les que es van enriquir després de la Primera Guerra Mundial, que es van decantar per pintors com Ramon Casas i Santiago Rusiñol, els qual van considerar Mas i Fondevila com el seu mestre i un incentiu per anar a treballar a Sitges. A més de Casas i Rusiñol, l’empremta de Mas i Fondevila es pot apreciar en el jove Picasso, que va fer una còpia d’un dels seus nus. La predilecció per Ramon Casas, Santiago Rusiñol i també per Joaquim Mir i Isidre Nonell s’ha perllongat fins a l’actualitat, i ha deixat en un pla molt secundari les obres d’artistes que els van precedir com el mateix Mas i Fondevila i Lluís Graner, entre d’altres. “Cap altre pintor té tan bones crítiques al llarg de la seva vida com Mas i Fondevila”, insisteix Coll. La fortuna del pintor també es va fer notar en el terreny oficial, i va realitzar diverses obres per a les dependències del Palau de la Generalitat.
Un home discret i lliure
Mas i Fondevila (1852-1934) era fill d’un sastre de Gràcia, un home summament familiar que va morir deu dies després que la seva dona. No el van precedir altres artistes a la família, però el seu pare va observar les seves aptituds artístiques i el va fer entrar a la Llotja quan encara no tenia 12 anys. Ver ser un home discret, “però va fer sempre el que va voler, i no es va casar amb ningú”, recorda Coll. Està considerat com un puntal de la pintura catalana i el primer impressionista català, com a fundador de l’escola luminista de Sitges juntament amb Joan Roig i Soler: “Quan els diaris de Barcelona parlen d’impressionisme per primera vegada, el 1879 -subratlla l’experta-, parlen de tots dos”.
“Hi ha dos tipus d’impressionisme: el que ve dels pintors francesos, a través de Monet, i el que ve de la darrera etapa de Fortuny”. L’autor de La batalla de Tetuan va exercir una influència cabdal en Mas i Fondevila, que va guanyar la primera beca Fortuny el 1875 per continuar la seva formació a Roma. Però no va estar tan interessat en el vessant orientalista de l’obra de Fortuny com en la llibertat de la pinzellada de la seva darrera etapa, quan va viatjar a Andalusia i es va establir al municipi italià de Portici. La culminació de la seva formació romana no va estar exempta de polèmica. En lloc de realitzar una pintura d’història, tal com estava estipulat, va demanar trencar amb les regles i va fer una marina, Pescadors de cloïsses a la llacuna de Venècia (1879).
El Museu Nacional exposa una de les obres italianes més conegudes de Mas i Fondevila, Nen pompeià. I el Museu Maricel de Sitges, que va tornar a obrir les portes fa poques setmanes, una de les seves obres cabdals: La processó de Corpus a Sitges, propietat del Museu del Prado. L’Estat la va adquirir a l’Exposició de Belles Arts de Madrid el 1887. L’obra va ser guardonada amb una medalla de segona categoria perquè no tenia les mides per guanyar un guardó més important, però, així i tot, el govern espanyol no la va deixar escapar. “En aquesta pintura aplica la llum que podria ser d’una platja i l’aplica a una temàtica més popular, cosa que no feien els impressionistes francesos, que donaven més importància a la natura”, explica Isabel Coll.
A més de La processó de Corpus a Sitges el Museu Maricel també exposa dues obres que reflecteixen la complicitat amb Rusiñol: Els Pintamones, de Càndid Duran, on apareixen Rusiñol, Utrillo, Mas i Fondevila, Antoni Amirall i el mateix autor armats amb cubells de pintures i pinzells per anar a decorar la cerveseria Cau Ferrat, i Al·legoria de la pesca, l’oli amb què Mas i Fondevila va contribuir a aquest conjunt, que també incloïa pintures de Rusiñol i Utrillo, amb qui pocs dies després Mas i Fondevila va partir cap a Granada. A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer es conserva una de les seves grans obres de maduresa, Venite, adoremus, i, finalment, el Museu de Montserrat va rebre fa pocs anys la donació d’un altre oli de grans dimensions de l’artista, Desgranant el moscatell. En total, Isabel Coll ha catalogat més de 1.500 obres de Mas i Fondevila, entre dibuixos i pintures. L’autora també destaca la seva versatilitat, perquè a més de l’oli també va sobresortir en el camp de la il·lustració de llibres i revistes, l’aquarel·la i el pastel.
