‘Bearn’, aventura de l’esperit

Biel Mesquida va endur-se una gran impressió de Llorenç Villalonga amb les novel·les Mort de dama i Desenllaç a Montlleó, però la lectura de Bearn o la sala de les nines li va confirmar “l’existència d’un novel·lista molt complet dins la forma tradicional de la gran novel·la històrica”.

L’autor de L’adolescent de sal i Llefre de tu va descobrir Bearn a la dècada dels 60, quan tenia gairebé 18 anys. Des de llavors, ha rellegit molt l’obra narrativa de Villalonga i, fins i tot, va homenatjar-lo a ell, a Mercè Rodoreda i a Josep Pla quan va publicar Excelsior o el temps escrit l’any 1995. La primera edició que va tenir de Bearn era d’Edicions 62 i encara no duia incorporat el pròleg de Jaume Vidal Alcover, que havia estat censurat. Per Mesquida, Villalonga tenia una visió de relació entre el fons i la forma de l’obra força “obsoleta” perquè li interessava més allò que explicava. Sempre s’ha parlat del conflicte lingüístic que tenia Villalonga entre el català i el castellà, al qual s’hi sumava que era un autor “molt afrancesat” i amb una biblioteca de capçalera que aplegava clàssics de les lletres franceses com Marcel Proust i Émile Zola.

“ Bearn no introdueix cap avantguarda o modernitat, sinó que està dins l’aire de la novel·la clàssica europea, comparable als grans i amb la influència d’Honoré de Balzac, Fiódor Dostoievski o Charles Dickens”, explica Mesquida. Per ell, aquest llibre és una peça “fonamental” de la narrativa catalana del segle XX i “una elegia de la classe rural d’aristòcrates rurals en decadència durant el canvi de temps” que reflecteix una societat “tan literària” com la illenca durant el segle XIX. Biel Mesquida recomana aquesta novel·la per dos motius: perquè és “un gran mirador” de la Mallorca d’aquesta època i perquè els seus personatges compartiran amb els lectors “una aventura de l’esperit”.