El CaixaForum exposa els edificis racionalistes i orgànics d'Alvar Aalto
Una mostra amb 350 peces analitza el llegat d'arquitecte finès, un dels grans mestres del segle XX, i recorda, també, la visita que va fer a Barcelona el 1951
BarcelonaEl CaixaForum de Barcelona acull des d'aquest dimecres una retrospectiva l'arquitectura orgànica, l'art i el disseny de l'arquitecte finès Alvar Aalto, un dels principals defensors d'un moviment modern humanitzat. L'exposició, que inclou 350 peces, entre maquetes, mobles, llums, dibuixos originals, fotografies històriques i actuals intenta oferir al públic una evolució cronològica dels 50 anys de la trajectòria d'Aalto. Abans de Barcelona, on es podrà veure fins al estarà oberta fins al pròxim 23 d'agost, la mostra es va poder veure el Vitra Design Museum. Al CaixaForum, l'arquitecte Enric Granell ha incorporat un nou àmbit dedicat a la visita que l'arquitecte va fer a Barcelona i Madrid el 1951 per oferir diverses conferències.
Al llarg de la seva carrera, Aato va signar més de 500 projectes en 18 països i de tipologies molt diverses, tot i que la majoria dels seus edificis es troben a Finlàndia, com el Sanatori de Paimio (1933) i la Villa Mairea (1939). Mateo Kries, el director del Vitra design Museum, ha destacat que l'exposició, que ha estat organitzada amb la col·laboració no només del Vitra Design Museum, de Weil am Rhein (Alemanya), sinó també del Museu Alvar Aalto, de Jyväskylä (Finlàndia), "incorpora una anàlisi contemporània en què l'afinitat d'Aalto amb la forma orgànica es relaciona amb l'estret diàleg que va tenir amb artistes de la seva època com Moholy-Nagy, Jean Arp, Alexander Calder o Fernand Léger".
La connexió d'Aalto amb l'arquitectura actual ve, segons l'opinió de Kries, per "la reintroducció de materials com la pedra natural o la fusta en el llenguatge de l'arquitectura moderna". Aalto estava, a més, a favor de "redescobrir els tradicionals locals, cosa que ja defensava els anys 20 i 30, fet que el converteix en un avançat al seu temps".
L'arquitecte finlandès va concebre els seus projectes com a "obres d'art totals", per a les quals va dissenyar mobiliari, llums, teixits i fins i tot materials de construcció, fins al punt que citava Fernand Léger en dir que es considerava un "director d'orquestra" que dirigia totes les arts per sintetitzar un tot harmoniós i simfònic.
La combinació de formes i materials, de llum natural i elèctrica, és especialment visible en projectes com la primerenca Biblioteca de Víborg (1927-1935), però també en edificis a gran escala com el Centre Cultural de Wolfsburg (1958-1962).
L'equador de l'exposició està consagrat a l'empresa de mobiliari internacional Artek que Aalto va fundar el 1935 amb la seva dona Aino i dos col·laboradors el 1935 per produir i promoure els seus propis dissenys, una iniciativa que li va donar projecció social i política i que el va portar a aconseguir encàrrecs a països com Itàlia, Suïssa, França, Alemanya i els EUA en la postguerra.
