Entranyables i estimats avis

BarcelonaAndré y Dorine és un espectacle diferent malgrat que explica una història comuna i dolorosa en la nostra societat: la decadència que arriba amb l’edat. És tan diferent com que es tracta d’un espectacle silent, sense ni una sola paraula, i en el qual els intèrprets llueixen unes expressives màscares a l’estil d’aquell Hotel Paradiso que hem vist aquesta temporada al Teatre Lliure. La troballa sens dubte és la capacitat de José Dault, Garbiñe Insausti i Edu Cárcamo per transmetre l’allau de sentiments que brollen a l’escenari amb petits gestos i en una composició de moviment excepcional i uns silencis expressius. A més, la màscara permet un distanciament i així la introducció en la narració d’un humor que amoroseix el relat i reforça el caire entranyable dels personatges.

André i Dorine són una parella d’ancians de les que cada vegada en queden menys. Van tenir una història d’amor sense focs d’artifici amb la qual van començar una aventura sentimental que ha durat tota la vida. En el seu modest pis i envoltats de les fotografies que marquen els instants més feliços viuen amb harmonia l’últim tram de l’existència fins que un bon dia ella comença a oblidar. Podríem dir que André y Dorine és un espectacle trist. I és veritat, i la platea s’omple de plors, però només és una petita part de la veritat perquè darrere del drama hi ha uns personatges tan humans i tan pròxims, tan genuïns, que resulta impossible no estimar-los i compartir aquesta història que mostra a la vegada el costat terrible de la vida i el més esplèndid de l’amor autèntic, que no és romàntic ni embafador i que sap conviure amb la difícil quotidianitat.

Aquesta producció basca ha triomfat a Edimburg i en altres països i torna ara al Poliorama després d’una breu estada a principis de temporada on estem segurs que recollirà el merescut entusiasme, i les llàgrimes, del gran públic.