Publicitat
Publicitat

Cinema

El director afirma que ha estat objecte de maltractaments

Jafar Panahi condemnat a sis anys de presó

El règim iranià l'acusa de conspiració i propaganda contra el govern. El cineasta va assegurar durant el procés que era "un judici contra el cinema compromès"

El cineasta iranià Jafar Panahi ha estat condemnat a sis anys de presó i se li ha prohibit fer cinema, escriure guions o viatjar a l'estranger en els pròxims vint anys, segons ha informat avui la seva advocada, Faride Gheirat. L'advocada, citada per l'agència local iraniana Isna, ha assenyalat que al director se l'acusa de conspiració i propaganda contra el govern. A Panahi se li ha prohibit també fer entrevistes amb mitjans de comunicació estrangers. L'advocada segurament presentarà una apel·lació i la revisió de la sentència.

El cineasta iranià va considerar durant el procés contra ell que era "un judici contra el cinema compromès", segons el seu al·legat publicat avui pel diari francès Le Monde. "Jutjar-me és jutjar al conjunt del cinema compromès, social i humanitari iranià; el cinema que té la intenció de situar-se per sobre del bé i del mal, el cinema que no jutja i que no es posa al servei del poder i dels diners, sinó que fa el possible per donar una imatge realista de la societat", va assegurar el director.
Panahi va afirmar haver estat objecte de maltractaments però va expressar el seu desig de "viure i treballar a Iran". "L'espai consagrat als meus premis internacionals en el museu del cinema de Teheran és més gran que la superfície de la meva cel·la penitenciària", va relatar amb ironia Panahi, condemnat per "propaganda contra el règim".
Panahi va assegurar que li jutjaven per "la seva forma de veure les coses" i va considerar que "fer que els artistes siguin improductius és sinònim de destrucció de totes les formes de pensament i de creativitat" i suposa llançar el missatge que "qui no pensi com jo es penedirà".
El cineasta va rebutjar els càrrecs que li imputaven i va considerar que no pot ser jutjat per una pel·lícula que, en el moment del seu arrest amb prou feines s'havia rodat menys d'un terç.
"M'acusen de voler promoure l'esperit de revolta. Però al llarg de tota la meva carrera de cineasta he volgut sempre ser un cineasta social i no polític", va afirmar Panahi, qui va dir no ser "un cineasta per jutjar, si no per mostrar".
El director va assegurar haver estat objecte de censura però "és una primícia que es condemni i empresoni a un cineasta per impedir-li fer la seva pel·lícula" i que es "arrasi la seva casa i s'amenaci a la seva família durant la seva estada a la presó". Panahi va assegurar que les seves pel·lícules són "la prova irrefutable" del seu "respecte pels drets dels altres, de la diferència, del respecte mutu i de la tolerància".
"El nostre país és vulnerable i solament la instauració de l'estat de dret per a tots, sense cap consideració ètnica, religiosa o política pot preservar-nos del perill real d'un futur proper caòtic i fatal", va assegurar el director, que va considerar que "la tolerància és l'única solució realista i honorable a aquest perill imminent".

Etiquetes

Més continguts de