L'Ara Films estrena 'A la casa', de François Ozon

BarcelonaEls aplaudiments en l'estrena d' A la casa al Festival de Cine de Sant Sebastià van ser premonitoris: el lúdic i complex exercici entre la ficció i la realitat de François Ozon va guanyar la Concha d'Or i el premi al millor guió adaptat, a partir de l'obra teatral El chico de la última fila , de Juan Mayorga. És impossible acabar de veure la pel·lícula, que aquest cap de setmana s'ha estrenat a l'Ara Films, sense la sensació que el jove alumne i talentós escriptor Claude, que sap descriure "la característica olor de la dona de classe mitjana", t'ha manipulat amb males arts. "Amb aquesta història volia explicar que tots necessitem la ficció; sense ella no som res, estem perduts. Projectar-nos en personatges de ficció és una de les poques coses que ens ajuden a tirar endavant en els pitjors moments", va explicar el cineasta a l'ARA.

A la casa [ Dans la maison ] explica la relació d'addicció que s'estableix entre un professor i el seu alumne. El noi, en un exercici de classe, entrega una redacció que explica com s'ha infiltrat en la família d'un amic de la classe. Al final hi diu: "Continuarà". El professor i, de retruc, la seva dona (Fabrice Luchini i Kristin Scott Thomas, que s'assemblen moltíssim a les parelles d'intel·lectuals progres no triomfadores de les pel·lícules de Woody Allen) queden enganxats al relat, i l'home decideix fer-li de tutor perquè poleixi el seu talent literari i, alhora, no deixi el truculent filó argumental. El noi, però, acaba tenint la paella pel mànec i manipulant el professor, i l'espectador, i fins i tot la família investigada , fins a límits insospitats. Amb un to de comèdia lleugera que es decanta pel cine negre en el tram final -el misteri i incomoditat fan que "cadascú s'imagini finals diferents, perquè pot anar en qualsevol direcció, tot és possible", apunta Ozon-, l'obra de Mayorga obre en canal "una classe mitjana moral, que s'autoenganya, que viu en la incomunicació i que és cínica", afirmava el dramaturg a l'ARA. I això sí que fa por.