Crítica de música
Cultura 23/07/2017

Pretenders, guardians de l'essència rock

Chrissie Hynde lidera a Cap Roig una banda que segueix sent de guitarres esmolades, simplicitat melòdica i actitud irreverent

Olga Àbalos
2 min
Chrissie Hynde durant els concert dels Pretenders a Cap Roig.

Pretenders

Festival de Cap Roig, 22 de juliol

"Em sembla que aprendreu a odiar-me", va deixar anar Chrissie Hynde al públic de Cap Roig de forma irònica. El concert feia tres quarts d'hora que havia començat i la cantant de Pretenders continuava immersa en una creuada personal contra els telèfons mòbils. Durant els 10 primers temes no li va tremolar el pols quan havia de dir alguna impertinència enmig de la lletra o fer el gest de tallar colls dirigida a algun espectador que feia alguna fotografia. Anava de debò. De fet, en el primer tema del concert, 'Alone', el senzill que dona nom a l'últim disc de la banda, publicat el 2016, el motor de la seva gira actual, va aturar la cançó dues vegades i va amenaçar de no seguir tocant si el públic no guardava els mòbils.

La tenacitat implacable de Hynde, en forma i amb bona veu, va acabar sent tot un regal: un concert sense pantalles en què la música era el centre d'atenció, una experiència com de la vella escola que connectava amb èpoques passades, com la de la New Wave dels anys 80 que va veure néixer el grup a rebuf d'eclosió punk. Hynde vol que Pretenders sigui sent aquella banda de guitarres esmolades, simplicitat melòdica i actitud irreverent. Per a aquesta missió compta amb la complicitat Martin Chambers (bateria), l'altre membre original que queda, i tres músics d'una generació més jove que van donar múscul i tensió a un concert intens i ben apuntalat.

A banda d'alguns temes recents com 'Gotta wait' i 'I hate myself', Pretenders va basar el repertori sobretot en temes clàssics dels primers discos com 'Kid', 'Stop your sobbing' –del disc 'Pretenders' (1980)–, 'Message of love', 'Talk of the town' –de 'Pretenders II' (1981)–, 'Middle of the road' i 'Back on the chain gang' –de 'Learning to crawl' (1984)–. No es van oblidar ni de la 'power ballad' 'I'll stand by you' ni de les poperes 'Don't get me wrong' i 'Brass in pocket', que, cap a final del concert i un cop superada la creuada antimòbil, van fer posar dret l'auditori empordanès, que feia setmanes que havia exhaurit les entrades.

stats