La presència d'Alfred Lucchetti en el repartiment d'una obra era garantia de teatre rigorós. L'actor sabia passar pel sedàs de la seva manera de fer les raons i els costums del personatge donant-li credibilitat. Sabia des d'on es deien les paraules i tenia una veu contundent per transmetre les emocions de manera entenedora, planera. Era un actor nascut per a la gran comèdia clàssica: a la Itàlia de Goldoni, Lucchetti hauria estat un indiscutible de les seves comèdies. Ens ho va mostrar amb el senyor Zamaria a Els últims vespres de carnaval (1985) que Lluís Pasqual va dirigir al Lliure. El marit de Barcelona, mapa d'ombres (2004), de Lluïsa Cunillé, va ser el seu gran, magnífic protagonista dels darrers anys d'un actor que en un altra banda, amb una genuïna indústria cultural, hauria estat elogiat com un gran secundari.
- Segueix tota l'última hora de les eleccions a Catalunya, en directe
- Portal de resultats: aquí podràs seguir l'escrutini de les eleccions a Catalunya en temps real
- Interactiu: Digue’ns què penses i et direm quin vot t’encaixa més
- Has perdut la targeta censal? Així pots saber on has de votar a les eleccions a Catalunya