PATRIMONI

Un drac modernista entra a Sant Pau

Obre un nou espai expositiu dedicat a la història de l’hospital i del seu ideòleg, Lluís Domènech i Montaner

El pavelló de Sant Salvador, amb el drac fet de retalls de Domènech i Montaner

Fa tres anys, el febrer del 2014, es va inaugurar la rehabilitació de l’Hospital de Sant Pau, el recinte modernista més gran d’Europa, una meravella arquitectònica ideada a principis del segle XX per Lluís Domènech i Montaner. Després de cinc anys d’obres, s’obrien sis dels dotze pavellons centrals -que durant vuitanta anys havien allotjat pacients i ara ocupen empreses i organitzacions internacionals-, i l’altra meitat s’havien d’anar enllestint a mesura que s’aconseguissin els fons. Ara ja n’hi ha vuit en actiu i el novè obre avui, el pavelló de Sant Salvador, convertit en un espai museístic que recorre la història de l’Hospital de Sant Pau i la trajectòria del seu ideòleg (1850-1923).

El visitant ha de creuar l’espectacular façana modernista, el vestíbul, baixar a la sala hipòstila i entrar pels túnels subterranis que connectaven els pavellons fins a entrar al de Sant Salvador, que és el que hi ha més a prop de l’accés principal. De fet, va ser el primer que va entrar en funcionament, el 1916. Primer hi van venir dones, perquè es necessitava descongestionar l’antic centre del Raval, que va tancar el 1929; després va ser una unitat de cirurgia per a homes; després una unitat coronària i, en la recta final, l’UCI i les urgències.

Avui l’obra arquitectònica de Domènech i Montaner llueix molt millor que quan era un hospital. La rehabilitació de Carles Gelpí (2BMFG-arquitectes) s’ha centrat a deixar la carcassa del pavelló tal com l’havia dissenyat el seu autor originàriament. La part exterior es va acabar el 2013 i l’interior, d’un enrajolat verdós i groguenc que ha requerit fer a mà peça per peça, ha costat un any d’obres. La museografia de l’escenògraf Ignasi Cristià no és gens invasiva: també està pensada perquè llueixi la morfologia de l’edifici. A la planta subterrània és més clàssica, amb panells informatius, peces provinents de l’arxiu de Sant Pau, dues grans maquetes i audiovisuals explicatius de la història del que va ser l’hospital general de Barcelona des del 1401. En un document del 1757 hi ha, per exemple, la ració que prenien els malalts i treballadors per Carnestoltes. Tiraven a la cassola “12 peus de moltó, 2 de tocino, mig cap, llengua, 1 tros d’espinada, 1 butifarra grossa, 18 ous, sucre, canyella i pinyons” i es repartia “en igualtat i proporció” als interns. També hi ha alguns dels estris mèdics utilitzats pels metges de Sant Pau. Especialment esfereïdora és la caixa d’eines del pare de la cirurgia plàstica a Catalunya i Espanya, Pere Gabarró: ganivets i tisores que li van servir per desenvolupar un nou tipus d’empelt de teixits. Es va ocupar de curar els cremats republicans a la Guerra Civil, en especial la cara, i es va exiliar a Anglaterra fins al 1947.

Un drac modernista

A la planta superior, la museografia agafa volada poètica. És una aposta arriscada per a un espai de divulgació i alhora d’una bellesa inqüestionable. “No volíem exposar maquetes i peces en vitrines, perquè l’obra són els edificis de Domènech i Montaner. De fet, estem dins de la peça que exposem, l’Hospital de Sant Pau”, explica Cristià. De punta a punta del pavelló s’ha construït un drac il·luminat les escates del qual són fotografies de detalls d’obres de Domènech i Montaner. El drac -una figura mitològica molt habitual del Modernisme- serveix per explicar la trajectòria de l’arquitecte en tres fases: com a creador de Sant Pau, com a autor d’edificis com la Casa Lleó Morera o el Palau de la Música i com a erudit de la Renaixença. L’historiador Daniel Venteo s’ha ocupat dels continguts museogràfics. Els amplis recursos visuals -en diverses pantalles es pot explorar tot l’Hospital de Sant Pau; en d’altres, totes les obres de Domènech i Montaner- permeten al visitant enriquir la seva aventura. El pavelló de Sant Salvador ha costat 4,7 milions. La inversió en tot el recinte, des del 2009, és de 79 milions. L’entrada val 13 euros, 19 si és guiada. El 2016 hi han passat 270.000 visitants.

L’equip de la pel·lícula Incerta glòria, amb Isona Passola i Agustí Villaronga, es passejava ahir per aquest pavelló i pels patis assolellats amb tarongers generosos, un marc excepcional. Una escena del film s’ha rodat en aquest hospital tan icònic i tan connectat amb els barcelonins. Aquest diumenge, dia de Santa Eulàlia, tothom podrà tornar-hi en una jornada de portes obertes.

Les

Més continguts de

le
PUBLICITAT
PUBLICITAT