Sant Pau, una nova joia per a Barcelona
Inaugura amb 20 dies de portes obertes després de 5 anys d’obres
BarcelonaLes bastides que des del 2009 deslluïen les fotografies dels turistes seran fora dilluns. Les portes de ferro forjat s’obriran de bat a bat i l’escalinata d’entrada a l’antic Hospital de Sant Pau tornarà a ser transitable. L’espectacular façana modernista de Lluís Domènech i Montaner desprendrà una nova llum, després de la neteja i rehabilitació a què s’han sotmès les pedres, els vitralls, les escultures d’Eusebi Arnau i Pau Gargallo, els mosaics de la façana i la torre del rellotge fins a la punta de dalt.
Un vestíbul amb voltes de mosaic rosa xiclet dóna accés al recinte modernista més gran d’Europa (35.500 m edificats i 27.700 m d’espais exteriors), un hospital construït a principis del segle XX i declarat Patrimoni Mundial per la Unesco el 1997. Des de l’estiu del 2009, quan es van traslladar els malalts al nou centre hospitalari, les obres no s’hi han aturat. L’objectiu era restaurar els dotze pavellons centrals, obra de Lluís Domènech i Montaner -en total n’hi ha 27, alguns dels quals dissenyats pel fill de l’arquitecte, Pere Domènech i Roura-. L’estat dels edificis era ruïnós: no només havia arribat al límit de la seva vida útil sinó que havia perdut tot l’encant, després de vuit dècades d’ús hospitalari intensiu.
L’antic hospital perdrà el sentit per al qual va ser construït però, en canvi, permetrà que es vegi per primera vegada com una immensa joia arquitectònica. Ahir l’administrador de torn de la Molt Il·lustre Administració de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (MIA) -entitat gestora formada des de l’Edat Mitjana per l’Ajuntament de Barcelona i el Capítol Catedralici i, des del 1990, també paritàriament per la Generalitat-, el secretari del govern, Jordi Baiget, destacava que s’entrega a la ciutat un espai modernitzat destinat a la recerca i la innovació i alhora un nou reclam turístic.
Dels dotze pavellons, ja n’hi ha sis d’acabats, dos més estan en procés i n’hi ha quatre que s’hauran d’enllestir a mesura que s’aconsegueixin els fons. L’obra costarà, en total, 107 milions d’euros, dels quals ja se n’han abonat 72 milions. Gairebé el 40% prové de recursos propis de la MIA; un 24%, del fons FEDER; un 20%, dels ministeris de Foment i Cultura, i un 6%, de la Generalitat, entre altres administracions. El 1902 no van caldre tants patrons: el llegat del banquer Pau Gil va permetre aixecar el nou edifici d’un hospital fundat el 1401.
El recinte serà ocupat diàriament per dos tipus d’usuaris: d’una banda, els professionals de les institucions internacionals que ja s’estan instal·lant als pavellons acabats (la Universitat de les Nacions Unides, l’Organització Mundial de la Salut, la Casa Àsia, l’Institut Forestal Europeu, la Xarxa Mundial d’Operadors d’Aigua, etc.), que suposen unes 200 persones que podrien arribar a 2.000 a ple rendiment, i, de l’altra, els turistes. Els lloguers d’espais i les entrades serviran per mantenir el conjunt monumental.
A partir de dimarts i fins al 16 de març se celebraran tres setmanes de portes obertes. Després, l’entrada serà restringida i costarà vuit euros o catorze si és amb visita guiada (hi haurà els descomptes habituals, cinc dies de portes obertes a l’any i els veïns de la rodalia hi tindran accés low cost ). Segons explicava ahir Baiget, no en faran una “sobreexplotació turística”: pretenen rebre 120.000 visitants a l’any, molt per sota dels tres milions de la Sagrada Família, els 800.000 de la Pedrera o els 400.000 del Museu d’Història de Barcelona.
La visita turística permetrà descobrir alguns dels racons secrets de l’hospital i també les idees pioneres Domènech i Montaner, que va concebre una ciutat-jardí que ocupava nou illes de l’Eixample i dividia els malalts en amplis pavellons per sexes i malalties. La ruta del visitant seguirà el camí de les lliteres: entrarà pels baixos del pavelló principal, a la sala hipòstila, on es rebien les urgències; s’endinsarà cap als túnels que comunicaven tots els pavellons (hi havia un quilòmetre de rutes subterrànies); es podran visitar dos pavellons, un de rehabilitat i un que es conserva en l’estat original; al petit pavelló de Sant Jordi, on es rentaven i cribaven els malalts, s’hi podrà veure una exposició sobre el procés de rehabilitació, i es passejarà per algunes zones del pavelló principal. Un dels edificis es convertirà en centre museístic al llarg del 2014. També queda pendent crear una anella verda entre els dos hospitals, el vell i el nou, després d’enderrocar alguns pavellons sense valor.
Dilluns, a la posada de llarg, hi haurà la comissària europea de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding; el cardenal arquebisbe, Lluís Martínez Sistach; l’alcalde Xavier Trias; el president Artur Mas; la ministra de Foment, Ana Pastor, i el conseller Santi Vila, entre altres autoritats.
