Publicitat
Publicitat

Les lletres catalanes dibuixen el seu futur a Bolonya

Arrenca la fira més important del sector infantil i juvenil amb la cultura catalana com a convidada d’honor

“El menjar és per al cos. El vi per a l’esperit. Els llibres, per a l’ànima”. Aquest és el missatge que exhibeix una cèntrica trattoria de Bolonya, on a més de dinar i sopar delícies tradicionals els clients poden fullejar algun dels centenars de llibres de les prestatgeries. Bolonya és una ciutat on la cultura literària no és precisament anecdòtica: a més de comptar amb novel·listes com Stefano Benni i Silvia Avallone i de ser un excel·lent laboratori per als autors de fumetti, la ciutat pot presumir de comptar amb la universitat més antiga del món occidental. És una de les antigues seus de la Universitat de Bolonya, l’Archiginnasio, la que aquest cap de setmana s’ha convertit en un dels epicentres del desembarcament de la literatura infantil i juvenil en llengua catalana. En un claustre envoltat d’escultures de carcanada clàssica que lloen les muses s’hi ha instal·lat l’exposició C’era una volta..., que presenta “ disset dels grans pioners de la il·lustració catalana, autors de referència que avui són punts de referència del sector”, en paraules de Paula Jarrín, comissària de la mostra.

La literatura infantil i juvenil es vol fer gran

Les grans reproduccions dels dibuixos, penjades del sostre, donaven un aire desenfadat a un espai generalment solemne. Al pis de dalt, desenes de turistes visitaven l’impressionant teatre anatòmic del segle XVII, on els catedràtics havien practicat centenars de disseccions a cadàvers davant la mirada atònita dels estudiants. Al claustre, en canvi, s’examinava la bona salut dels il·lustradors catalans. “ No podem parlar d’una única escola d’il·lustració: des de fa generacions hi ha una gran riquesa”, afirmava Jarrín. Un cop d’ull ràpid als autors representats confirma la tesi: es fa difícil comparar la tendresa de Fina Rifà amb l’avantguardisme de Tàssies, la versatilitat de Carme Solé Vendrell amb el cripticisme d’ Arnal Ballester o el lirisme d’ Ignasi Blanch amb la innocència de les Tres Bessones, la creació més internacional de Roser Capdevila.

A punt de fer història

“La nostra carta als Reis és aconseguir que l’any que ve tornin a venir les 56 editorials del país que seran aquí aquest 2017”, deia ahir Izaskun Arretxe, cap de l’àrea de literatura i pensament de l’Institut Ramon Llull, mentre el claustre s’havia convertit en un immens pati d’escola on desenes de nens s’apuntaven a jugar amb els Toc de Fusta o dibuixaven un gran mural amb Aina Bestard. “També ens encantaria que es multipliquessin les peticions d’ajuts a la traducció i a la il·lustració. Això confirmaria que l’interès ha crescut notablement”. Des del Llull, el 2016 es van repartir 185.000 euros d’ajuts a la traducció -tant de llibres per a adults com de literatura infantil i juvenil- i 35.000 euros per a la il·lustració, una disciplina a la qual s’enfoca la Fira del Llibre de Bolonya. “Els il·lustradors es representen a ells mateixos a la Fira ensenyant una mostra del que fan -recorda-. L’obra dels escriptors es ven a través d’agents i editorials”. Des d’avui i fins dijous es podran visitar més de 1.300 expositors de 70 països a la fira. Hi haurà un estand de 172 metres quadrats, el triple de gran que en edicions anteriors, amb presència catalana, balear i valenciana. “És el primer cop que anem junts: és històric”, assegurava Arretxe ahir.

A pocs metres de distància, Aina Bestard acabava el mural de colors amb l’ajuda dels nens que havien participat en el seu taller. “Hem dibuixat amb tintes de diversos colors -va explicar-. La que queda a sota de la dominant es pot veure fent servir una lupa vermella, blava o verda”. Aquesta mateixa tècnica és la que l’autora mallorquina ha fet servir al díptic Què s’amaga dins el bosc? (Cossetània, 2015) i Què s’amaga dins el mar? (2016), que s’han traduït a 15 llengües i dels quals s’han venut 100.000 exemplars. “Abans de dedicar-me a la il·lustració havia dissenyat estampats per a sabates durant set anys”, resumeix. Actualment, Bestard prepara un tercer llibre, Què s’amaga dins el cos humà? “Serà una versió realista, anatòmica i alguna cosa més”, deia l’autora ahir. Deixarà de banda l’escatologia.

Preparats per a l’efecte Bolonya

El desembarcament català a Bolonya, capitanejat per l’Institut Ramon Llull, la Generalitat i el Govern Balear, compta amb un pressupost de 500.000 euros. Hi viatgen 15 il·lustradors i 15 escriptors, més de 40 bibliotecaris, 15 llibreters, traductors, agents i editors.

Minuciositat i bellesa

Abans de començar la fira, a més dels actes a l’Archiginnasio, s’han programat contacontes a la llibreria infantil Giannino Stoppani, s’ha projectat Un dia perfecte per volar (Marc Recha, 2015) a la Cineteca i s’ha impulsat un segon epicentre creatiu lluny del casc antic. El Teatre Testoni -que disposa de quatre sales per programar espectacles- ha presentat dues propostes d’una gran força. Ahir li va tocar a Volen, volen, de la companyia mallorquina Mariantònia Oliver. “Ens agrada combinar circ, teatre, dansa i mímica -deien-. En aquest cas vam partir d’un objecte, el globus, que té moltes possibilitats i que ens remet a la infància”. Al final de l’obra, lírica i detallista, els nens que omplien la sala van aprendre a volar acompanyats d’un dels actors. L’arbre de les sabates es va poder veure dissabte i també va causar un impacte notable entre el menut -però exigent- públic. “El Tim perd la sabata i per trobar-la ha de viatjar fins a un arbre que li permet demanar tres desitjos”, explicaven ahir Emilia Lang i Edu Blanch, artífexs de la companyia Pea Green Boat i autors també del conte homònim, que intentaran vendre a la Fira de Bolonya aquesta setmana. Haurien de tenir sort: la delicada aventura del petit Tim arriba al fons de l’ànima, com els bons llibres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT