Ginys i aplicacions per a la criança es multipliquen fins a límits mai vistos
Polseres de seguiment o pijames que canvien de color amb la febre són alguns dels productes al mercat
BarcelonaEl conjunt d’estris per a la criança s’ha ampliat i sofisticat. El tradicional termòmetre per comprovar si la canalla té febre, el mesurador de paret per visualitzar com creixen o l’aspirador nasal per als nadons tenen ara la competència d’infinitat de gadgets i aplicacions adreçats sobretot als preocupats pares novells. Un pijama que canvia de color si puja la temperatura de l’infant o polseres intel·ligents que emeten un so d’alerta quan el petit s’allunya s’inclouen entre l’ampli ventall de productes tecnològics per als progenitors. “La tecnologia es va estenent per diverses àrees de la nostra vida i ara ha arribat a la paternitat”, explica Francesc Grau, consultor de comunicació digital i pare de dues criatures de 3 i 5 anys.
El mercat posa a l’abast dels pares i mares ginys relacionats sobretot amb la salut i la seguretat, unes eines que abasten temes candents ja des de l’embaràs i fins a l’adolescència. Al pijama que canvia de color amb la febre s’hi afegeixen altres productes, com ara una ampolla que incita el nen a beure amb la seva mascota interactiva i que informa les famílies sobre la hidratació dels petits. També existeix un llit intel·ligent que monitoritza el son dels petits i que avisa els progenitors si s’aixequen a mitjanit. Pel que fa a la seguretat, s’han desenvolupat tota una sèrie de polseres, rellotges i penjolls que permeten els pares saber en tot moment on són els seus fills. Davant d’aquesta mena de ginys, s’ha obert el debat sobre si la tecnologia pot ajudar en la criança o, per contra, promou l’obsessió i la hiperpaternitat.
“Es pot utilitzar la tecnologia en benefici de la paternitat”, assegura Grau, que recalca, però, que cal fer-ne un “ús racional i de valor”. Grau, que assegura que viu la paternitat “amb el mínim de tecnologia possible”, matisa que els gadgets i aplicacions adreçats a les famílies no són la panacea, sinó només “una petitíssima ajuda per acompanyar el creixement del fill”. Per contra, Ramon Pavia, professor, expert en tecnologia educativa i també pare de dues criatures, té una visió ben diferent: “En la criança, la tecnologia destorba. Crea uns estris que són inútils i resulten modes efímeres”, assegura.
El negoci de la criança
Per a Pavia, els ginys i les aplicacions orientats a la criança no són més que un gran negoci per a les companyies tecnològiques i provoquen, opina, l’obsessió dels progenitors. “Les empreses t’intenten colar qualsevol tipus de producte amb el discurs que si tens el que venen ho faràs millor”, assenyala aquest expert en tecnologia educativa. Afegeix que moltes vegades aquestes eines obliguen els pares i mares a agafar rols de pediatres, cosa que no els pertoca, ja que monitoritzen de manera exagerada paràmetres de salut dels nens.
Els gadgets es complementen amb una selecció d’aplicacions per triar i remenar. Els pares es poden descarregar aplis que els ajuden a traduir el plor del seu nadó, és a dir, que intenten dir-los si plora de gana, de son, de còlics o per qualsevol altre motiu. També hi ha aplis per controlar el creixement del nen, a més de moltes eines enfocades a l’educació més curricular. A més delsgadgets i les aplis, ja en l’adolescència, les xarxes socials són un altre camp que suscita preocupació a les famílies. Genera controvèrsia fins a quin punt els pares han de fiscalitzar el que fan les seves criatures en aquests entorns, i es debat com es pot conciliar la intimitat dels petits amb la seva pròpia seguretat.
Control parental a les xarxes?
“M’agradaria estar a les mateixes xarxes socials que el meu fill -explica Grau-, no per vigilar-lo, sinó per acompanyar-lo”. Afegeix que els pares i mares no han d’esdevenir una “ombra” de les seves criatures en aquests espais i que cal que preservin la seva “independència digital”. Pavia considera que, malgrat que existeixen mètodes de control parental dissenyats per les mateixes eines, molts menors saben com esquivar-los. “El que han de fer els pares, en lloc de comprar estris estúpids -indica Pavia-, és tenir un coneixement sobre la tecnologia. Si hi ha una escletxa digital, cal que no es faci cada vegada més gran”.
Però la tecnologia, en la criança, de vegades no està tan orientada al benestar dels petits com a la tranquil·litat i l’alleujament dels adults. “La tecnologia ludifica la paternitat. Estem molt acostumats a guanyar seguidors, passar fases de diferents eines socials, guanyar nivells en els jocs. Fins ara, la paternitat no estava ludificada. I la tecnologia hi posa una capa de joc que ens dóna satisfaccions” que podrien no ser reals, diu Grau.
