Barcelona, els 10 límits del turisme

La difícil convivència entre turistes i veïns fa que els experts es preguntin quin és el sostre turístic de Barcelona

Un grup de joves menjant fruita tallada i bevent suc a l’entrada de la Boqueria, el mercat més turístic de la ciutat. / FRANCESC MELCION

Capacitat hotelera

Barcelona té ara mateix 10.550 allotjaments turístics legals, entre hotels (426), albergs (130) i pisos turístics (9.606). La majoria d’hotels, el 60%, són a Ciutat Vella, l’Eixample i Sant Martí. Amb el nou Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), l’Ajuntament ha prohibit nous establiments al centre i limita a 11.110 les noves places a la ciutat, i no n’autoritza cap de pisos turístics. “Barcelona no ha tocat sostre en nombre de places, però el centre sí que ha arribat a la capacitat de càrrega psicològica de la ciutat”, diu Cristian Palazzi, codirector de la Càtedra de Turisme Responsable i Hospitalitat de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi (HTSI). Mentre que el nombre de veïns que creuen que al seu barri hi ha massa hotels puja fins al 55% a Ciutat Vella, a Nou Barris o Sant Andreu no arriba a l’1%. I en zones on sí que es permeten hotels, com Sants, les Corts-Sarrià, Gràcia-Horta, Nou Barris-Sant Andreu i Sant Martí, l’oferta turística es xifra en una ràtio del 2,09% de la població flotant sobre la resident. “Els turistes també formen part de la ciutat. Més que establir límits, cal posar les condicions per evitar que els conflictes en l’espai públic augmentin allà on es concentren els turistes”, diu Francesc González Reverté, professor dels estudis de turisme a la UOC. “Es tracta de gestionar un èxit”, conclou Palazzi.

Habitatge

El Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) aprovat per l’Ajuntament de Barcelona al gener estableix que cap allotjament turístic pot substituir l’ús d’habitatge. Segons l’històric del baròmetre semestral de Barcelona, l’accés a l’habitatge és una preocupació que ha anat a l’alça a la ciutat, i mentre que l’any 2011 preocupava un 0,5% dels barcelonins, actualment preocupa un 3,4%. “L’opció de llogar a turistes pot fer augmentar els ingressos d’un propietari entre dues i quatre vegades”, assenyala Pablo Díaz Luque, expert en turisme de la UOC. “L’alta rendibilitat del lloguer a turistes està pressionant el preu de l’habitatge a Barcelona”, afegeix Christian Palazzi, que veu amb bons ulls la voluntat de les administracions de posar topalls al lloguer però assenyala que la solució ha de ser “integral”, amb el focus a l’habitatge però també en la gestió del turisme i el mercat. Més enllà dels lloguers -que han pujat un 8% l’últim any-, Christian Palazzi menciona l’especulació de fons inversors que fan mòbing immobiliari per adquirir propietats, als quals l’Ajuntament ja ha anunciat que “no donaria treva”.

Civisme

El turisme ja és la segona preocupació dels barcelonins, mencionada per un 11% dels veïns, just per darrere de l’atur (17,6%). No obstant això, si es fa zoom sobre les dades, el resultat és molt desigual entre districtes. Només es menciona entre els tres problemes més greus a Gràcia (9,2%), l’Eixample i Ciutat Vella (14,6%), i quan la pregunta no és quin és el problema més greu de la ciutat sinó quin és el que afecta més el veí personalment, el turisme baixa a la setzena posició. En un estudi elaborat pel grup de recerca de la UOC Laboratori del Nou Turisme es va preguntar als veïns sobre la seva percepció dels turistes amb preguntes sobre la manera com es perceben les pràctiques concretes (el que fan els turistes quan estan de vacances) més que no pas preguntar per l’impacte del turisme. La conclusió, explica Francesc González, és que “no es percep que el turisme afecti la convivència com a activitat en si, sinó només determinades pràctiques d’alguns turistes”. Per exemple, veure turistes borratxos pel carrer ho consideren molest un 82% dels residents enquestats, però l’ocupació de l’espai púbic o la visualització i identificació dels turistes pel carrer és considerada gens molesta per més del 80% dels que responen.

Transport

Una de les claus del Pla Estratègic de Turisme 2020 és dividir la ciutat en espais de gran afluència (EGA) i treballar en mesures específiques que permetin reduir la saturació i l’impacte de la massificació turística, sobretot en punts com la Sagrada Família o Ciutat Vella. Paral·lelament, el pla planteja “la necessitat de vincular l’activitat turística als plans de desenvolupament econòmic dels districtes”. La filosofia, per tant, és la mateixa que la del PEUAT: protegir el centre de la massificació i centrifugar els turistes a la resta de barris. En aquest sentit, “el transport és clau”, segons assenyala Albert Saló Mayolas, responsable de recerca a l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB.

“La política de millorar la distribució em sembla encertada. Ara bé, també cal inversió pública en aquests barris: millorar els parcs, la neteja i la seguretat”, diu l’expert. I si es desplacen els turistes a aquests barris sobretot “cal facilitar-los la mobilitat i el transport”.

Comerç

Per a Francesc González, professor a la UOC, el turisme representa alhora “una oportunitat i un risc” per al comerç de proximitat, que al cap i a la fi és el que dota d’identitat una ciutat. “D’una banda genera una massa crítica de població que poden ser consumidors potencials (passegen pel carrer i estan més receptius a la compra); d’altra banda, aquests turistes acostumen a buscar botigues i franquícies globals que els faciliten la tria, on parlen el seu idioma i que identifiquen amb més facilitat, per la qual cosa desplacen la seva compra cap a botigues no tradicionals”, diu. Així i tot, recalca l’expert, la caiguda del comerç de proximitat no pot ser atribuïble només al turisme. “L’obertura d’un centre comercial és la responsable del tancament d’entre un 20% i un 30% dels petits comerços d’alimentació al centre urbà”, assenyala. Per no tibar la corda, afegeix, “cal incidir sobre les polítiques urbanes que reforcen el comerç de proximitat”, alhora que els locals han de ser capaços d’adaptar-se a les necessitats de consum “mitjançant l’especialització, la diferenciació i l’oferta de productes de qualitat”, i posa com a exemple el model dels mercats de Barcelona.

Contaminació

Barcelona supera en un 30% els límits de contaminació que marca l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Quan hi entra en joc el turisme, el professor del CETT UB José Antonio Pérez-Aranda assenyala que els problemes ambientals són “de caràcter acústic, d’aglomeració de persones” i també de contaminació atmosfèrica, que ve donada per l’augment del trànsit, tant de vehicles -busos turístics- com de creuers o avions. “Cal tenir en compte que als avions no només hi van turistes, també hi va el teixit econòmic d’una ciutat”, recalca. Pel que fa als creuers, al port de Barcelona s’hi han mesurat fins a 480.000 partícules ultrafines per centímetre cúbic, mentre que a la Meridiana -també punt negre- n’hi ha 30.000. “Una possible solució és que es connectin a la xarxa elèctrica perquè els motors no quedin engegats”, diu Pérez-Aranda. Des de l’Ajuntament, s’han promogut mesures com ara fer pagar una taxa als busos turístics que aparquin al voltant de Montjuïc, i Colau també va demanar al port que retés compte dels fums que emet.

Seguretat

“En termes de criminalitat, el turisme té una influència negativa sobre les ciutats”, afirma Simón Planells, autor de la investigació El turisme fa créixer l’activitat criminal? La resposta és afirmativa, però els principals perjudicats són els mateixos turistes. “Els turistes són víctimes molt atractives, sobretot per a petits delictes contra la persona i contra el patrimoni. Porten molts diners en efectiu a sobre i tenen mòbils i càmeres”, assenyala. “Els lladres també saben que tenen una actitud passiva i que potser no coneixen bé les zones calentes de la ciutat”, afegeix. En el mateix sentit, apunta, el fenomen de la venda ambulant no s’entendria sense el boom turístic: “Els turistes són el client potencial de l’oferta il·legal, no els veïns”.

Sobre si el creixement turístic hauria d’obligar la ciutat a reforçar els cossos policials, Planells afirma que la llei Montoro ho fa impossible, però apunta moltes mesures relacionades directament amb la criminalitat sobre les quals es pot treballar, com ara la inversió en la il·luminació de la ciutat, un factor que fa reduir el nombre de crims.

Tecnologia

Segons el rànquing de l’escola de negocis Iese, Barcelona ocupa la 33a posició en el llistat de les ciutats tecnològicament més intel·ligents ( smart cities ) del món, just per sobre de Madrid. “Hi ha ciutats molt més tecnològiques que Barcelona”, diu Montserrat Pareja, professora dels estudis de turisme a la UB. El podi el lidera Nova York, encara que en l’edició de 2014 l’estudi va destacar que Barcelona era la ciutat del món “que més havia progressat”, amb el pas de la posició 63 a la 51 en dos anys.

Tot i això, segons Pareja, la capital catalana encara podria ser molt més smart. “Pel que fa a l’experiència turística, encara hi ha espais, com alguns museus, on no està permès fer fotografies. “És una mentalitat que pensa a treure cinc cèntims de la postal que ven a la botiga i prescindeix d’una eina brutal com són les xarxes socials”, diu. De cara a avançar cap a la smart city, avisa, “l’important és que quan es desenvolupi no es faci pensant en un públic objectiu en concret, com ara els joves o els turistes, sinó que sigui per a tota la població i s’eviti la bretxa digital”. Aquesta setmana, Barcelona ha duplicat els punts de wifi obert per “garantir el dret universal a internet”, en paraules del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello.

Aigua i energia

Les estadístiques indiquen que el consum d’aigua a Barcelona ha disminuït constantment durant els últims 20 anys. Mentre el 1995 es consumien 119 milions de m (un 63% per a usos domèstics i un 28% per a usos comercials i industrials), l’any 2016 es van consumir 95,4 milions de m (66% per a usos domèstics i 27% per a usos comercials i industrials). “És evident que el turisme fa augmentar el consum d’aigua a la ciutat, però encara som lluny d’una situació de col·lapse”, diu Francesc González. De fet, el consum més elevat es produeix al gener (10,7 milions de m), mentre que durant els mesos d’estiu el consum és moderat, entre els quals el mes d’agost un dels de menys consum de l’any (8,76 milions de m el 2016). “La raó d’això té a veure amb el turisme, però precisament el turisme que fan els barcelonins quan marxen de la ciutat”, diu.

Pel que fa a la resta de subministraments, Barcelona té el certificat Biosphere -va ser la primera ciutat a fer-ho-, que vetlla per un turisme sostenible, i, segons José Antonio Pérez-Aranda, cada vegada els hotels a la ciutat són més eco-friendly.

Salaris

Una de les crítiques que se li fa al turisme és que l’ocupació que comporta és sovint de baixa qualitat, amb salaris baixos i precarietat laboral. Segons l’últim Informe de l’activitat turística a Barcelona, en el període 2011-2015 els treballadors de l’hostaleria van perdre tres punts percentuals de poder adquisitiu, amb un salari que segons el conveni col·lectiu va dels 978 euros als 1.682. “Típicament les activitats terciàries tenen sous més baixos que la mitjana, però no perquè sigui Barcelona”, assenyala Juan Antonio Duro, catedràtic d’economia de la Universitat Rovira i Virgili.

“La imatge que tothom és cambrer no és certa, hi ha moltes més posicions i algunes de molt qualificades, amb professionals qualificats, per exemple, en l’àmbit del màrqueting turístic, de la creació de producte, de la gestió”, conclou. En aquest sentit, també cal tenir en compte el turisme de congressos, que a Barcelona s’ha doblat des de l’any 2000, amb 2.268 cites cada any i que genera llocs de treball qualificats.

Més continguts de