Publicitat
Publicitat

COM FER LECTORS

La literatura infantil i juvenil es vol fer gran

El sector, clau en la creació de nous lectors, reivindica la complicitat de l’escola i més visibilitat social

La literatura infantil i juvenil catalana té ganes de viure la maduresa amb plenitud. Des que el sector va engegar motors als anys 50 i 60, ha experimentat un creixement progressiu, tant en termes de producció com de diversitat. De la facturació total del sector editorial en català, el 2015 el llibre infantil i juvenil suposava el 17,5%, només per darrere del llibre de text (46,8%) i de la literatura (21,2%). La crisi econòmica va provocar un sotrac el 2012, en què el sector del llibre infantil i juvenil va perdre 40 milions d’euros de facturació. Des d’aleshores, s’ha recuperat terreny tot i que no s’han assolit els nivells de facturació dels anys de bonança.

Aquest retrocés ha deixat empremta en la manera que editors, escriptors i il·lustradors tenen de veure el mercat. Malgrat que les seves impressions sobre el sector no sempre coincideixen, tots comparteixen un neguit: la necessitat de crear més lectors per enfortir el llibre infantil i juvenil en català. “Els nivells de lectura són baixos. Amb els telèfons mòbils i les tauletes, els nens i els joves llegeixen més que mai, però en canvi costa molt potenciar la lectura de llibres”, afirma la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats. Que l’ús dels aparells digitals passi davant de la lectura és símptoma d’un canvi d’hàbits que ataca el cor del sector i que desemboca en diverses problemàtiques. Una és la socialització dels exemplars a les aules. “Les escoles fan servir llibres en PDF, reutilitzats i, en pocs casos, fotocopiats. Això afecta directament els nens, que no tenen llibres per començar la seva biblioteca personal”, lamenta l’escriptora Gemma Lienas.

Preparats per a l’efecte Bolonya

Les mancances del sector relacionades amb l’escola també estan lligades a altres qüestions, com ara el paper de les biblioteques escolars. “Han perdut presència als centres. Abans cada aula tenia la seva biblioteca”, subratlla la directora editorial de Flamboyant, Patricia Martín. Aquests factors impacten en el rol de l’escola com a prescriptora de llibres. “S’han retirat d’aquesta guerra”, afirma Lienas, que destaca que tot plegat tindrà conseqüències en el futur, perquè afecta “generacions que quan siguin adultes no compraran llibres”. Ayats, en canvi, opina: “Erròniament, hem deixat tota la lectura en mans de l’escola”. Des del seu punt de vista, els centres educatius “tenen una importància cabdal, però també la família”. La il·lustradora Asun Esteban, autora dels llibres del Teo amb Carlota Goyta i Anna Vidal, també ho veu així. “Els pares han d’acostumar els nens a tenir llibres entre mans, i ja no ho fan tant”, lamenta.

El paper dels pares

Per aconseguir-ho, cal que les editorials arribin tant als nens com als pares. L’editora de La Galera Olga Portella subratlla que el seu públic “és doble” i que és fonamental establir lligams també amb els pares perquè coneguin bé el mercat. “Si no ho fem, molts llibres es perden pel camí i acaben guanyant produccions estrangeres amb grans operacions de màrqueting”, diu.

El nombre de títols de literatura infantil i juvenil en català no para de créixer. Per a algunes parts del sector, aquestes xifres responen a la solidesa i la riquesa del mercat. D’altres, en canvi, qualifiquen el fenomen de sobreproducció i critiquen que el mercat no pot absorbir tota l’oferta. Segons Lienas, “és una fugida endavant”, perquè “abans només es venien les novetats, però ara moltes arriben a les llibreries i ja no es venen”. L’editora de Flamboyant també creu que “hi ha un excés de llibres al mercat” i vincula aquest fet amb la dificultat de tenir xifres exactes dels exemplars venuts. “Amb els retorns de les llibreries és complicat establir dades fiables, però és evident que no se’n compren prous”, afirma Martín.

Manifest insòlit en 100 desitjos

A aquesta qüestió s’hi afegeix la reducció de les tirades, és a dir, el nombre d’exemplars que es publiquen en cada edició. Esteban constata que “són més curtes que altres anys”, mentre que Martín subratlla que aquesta reducció es deu a la crisi econòmica. Segons Lienas, això és intrínsec a una cultura de la gratuïtat i a la percepció que els llibres són cars. “Hi ha una perversió dels valors econòmics. En altres països, el nivell de compra és més alt perquè l’hàbit lector està més instaurat”, destaca. Tot plegat impedeix que els autors puguin viure exclusivament dels seus llibres: “Cada vegada resulta més complicat”, afirma Esteban.

Falten lectors joves en català

El gruix de facturació de la literatura infantil catalana es concentra en la franja de lectors de 8 a 12 anys. Lluny de les xifres d’aquesta franja, la literatura juvenil s’ha convertit en la gran assignatura pendent d’autors i editors catalans. Els últims anys no s’ha aconseguit crear un imaginari propi ferm que enganxi els lectors joves, mentre que les grans sagues estrangeres han colonitzat aquest sector del mercat. “No sabem per què, però gran part dels adolescents consumeixen llibres en castellà”, destaca Portella. Segons l’editora, una de les fites del sector és seduir els lectors joves en català per aconseguir que “s’igualin les vendes”.

Quatre problemes clau del sector del llibre infantil i juvenil

La poca visibilitat de la literatura infantil i juvenil als mitjans també suposa, segons editors i autors, un problema per al sector. “No tenim presència ni a la premsa ni a la ràdio ni a la televisió. Se’ns obvia a les llistes dels més venuts perquè es considera un gènere menor”, critica l’editora de Flamboyant. Aquesta invisibilització provoca que els pares “no tinguin espais de prescripció per saber quin llibre comprar”, exposa Martín, que certifica la necessitat “d’apropar alguns gèneres, com l’àlbum il·lustrat, a les escoles i als pares”. Amb tots aquests reptes a l’horitzó, el sector espera trobar les solucions des de la seva pròpia maduresa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT