Publicitat
Publicitat

El professor que dibuixa sobre la sorra

La fam i la guerra tornen a castigar el Sahel, des de Mali -on els tuaregs han declarat la independència i lluiten al nord del país- fins a Mauritània, el Níger, el Txad i Burkina Faso. Un home dibuixa sobre la sorra i enginya màquines per alleujar el patiment de la seva gent: és el vell professor de matemàtiques Yall Amadou Tidiana.

Yall Amadou Tidiana estén una catifa de palla davant de la porta de casa i s'hi asseu creuant les cames disposat a preparar el primer te del matí. Ho fa a poc a poc, acostant de tant en tant els llavis al foc per atiar el braser de carbó, deixant que l'aigua s'espesseixi abans d'aixecar la tetera una vegada i una altra per abocar el líquid verd sobre un petit got de vidre fins a aconseguir l'escuma adequada.

-Sisplau, segui -diu atansant-me el got.

Una nena arriba amb un tros de pa amb mantega que ens ofereix allargant el braç abans de sortir corrent. La segueixo amb la mirada i veig que s'estavella contra les cames de la seva mare, que ens saluda des de lluny, dreta a la porta de casa.

Yall Amadou serveix la segona tassa de te.

-He tornat amb els meus per instal·lar-m'hi definitivament -diu.

-Vostè va néixer aquí, en aquest poblet?

-I tant! Fa més de seixanta anys, seixanta-quatre, per ser exacte. ¿Li sembla que encara m'aguanto prou bé? -pregunta amb un somriure abans d'aixecar-se per entrar a la cabana i sortir-ne arrossegant una voluminosa cartera de cuir.

-Sóc professor de matemàtiques, professor retirat -comença a treure papers de la cartera que col·loca sobre la catifa.

Un grup de nens observa l'escena a distància i a poc a poc es van acostant fascinats pels dibuixos i les indicacions que apareixen en els papers que l'home desplega. "És boig", em diu un dels nens a cau d'orella, abaixant la veu, assenyalant-se la templa amb el dit.

-Miri, aquí tenim la bomba manual a pedals -Yall Amadou m'atansa satisfet una de les llibretes.

Les pàgines de la llibreta estan plenes de dibuixos fets a tinta, dibuixos generals i petits detalls plens d'indicacions i de càlculs geomètrics. L'home explica que la bomba manual a pedals serveix per treure l'aigua del pou sense haver d'esllomar-se a força de braços. N'hi ha prou que una persona asseguda en un seient de bicicleta faci rodar els pedals perquè, gràcies a un joc de corrioles, la galleda pugi i baixi del pou amb facilitat.

-Com que l'aigua és tan escassa, per trobar-la molt sovint s'ha de foradar a més de cent metres de profunditat -diu Amadou, que ha decidit servir-se dels pedals en lloc de posar-hi un motoret, perquè, sap?, un motor necessita gasolina i ja ho veu com vivim.

Els nens s'apinyen sobre la llibreta i el professor els foragita amb els braços, dient-los que no toquin res. Al cap de pocs segons ja els tornem a tenir a sobre. Ens trobem al poblet de Ganki Dieri, al costat maurità del riu Senegal. Fins a l'any 1999 el poble s'aixecava a tocar de l'aigua, però una forta crescuda el va inundar i les dues-centes famílies que formen la comunitat van decidir instal·lar-se a dos quilòmetres del riu. Ara, per desplaçar-se fins als horts que creixen al costat de l'aigua, les dones ho fan amb carretes tirades per un ruc o caminen pacientment carregant al cap les verdures. Des del poble fins al riu, hi ha una llarga extensió de pastures, però aquest any no ha plogut ni una gota i els animals que no han marxat en transhumància, seguint el riu fins a endinsar-se a Mali, o travessant-lo per entrar al Senegal, fa temps que s'estan morint perquè ja no els queda res per menjar. Aquest matí, a primera hora, hem vist com un enorme ramat s'allunyava en direcció a Mali. Venien de l'interior, a vuitanta quilòmetres de Bogué, i les bèsties caminaven completament esgotades. Els animals que no poden seguir la marxa del grup i es rendeixen esgotats, asseient-se sobre la terra seca, són degollats pel mateix pastor, que els vol estalviar una llarga agonia. El pastor té por del que trobarà perquè a Mali la guerra amb els tuaregs ha provocat un desplaçament de població i ara, a la sequera, a la falta de recursos per als transhumants i els del país, s'hi han de sumar les necessitats de desenes de milers de refugiats que hauran de compartir els escassos recursos que ofereix la terra. Tot indica que el Sahel patirà una gran fam d'aquí al mes de setembre.

Per lluitar contra aquesta fam, el professor i matemàtic Yall Amadou Tidiana està treballant en el disseny d'una assecadora de verdures solar. És una mena de taula metàl·lica plena de forats amb un sistema de ventilació que no acabo d'entendre, com tampoc entenc què vol fer amb les verdures. Pel que sembla, Yall Amadou diu que ha trobat la manera de mantenir-les seques, amb totes les seves vitamines, cosa que permetrà omplir el rebost amb aquelles verdures que avui s'han de consumir ràpidament, abans que caduquin, i preparar-se, d'aquesta manera, per als difícils mesos que s'acosten.

-Ni somiar en les neveres, en l'electricitat, en la gasolina -diu el professor aixecant les mans en direcció a les cabanes que l'envolten per mostrar-me les limitacions amb què s'ha d'enfrontar per fer la seva feina d'inventor al servei de la comunitat i adaptar-se als escassos recursos i als nombrosos problemes que pateixen els seus veïns.

Em fixo en la cabana on viu. És cònica, molt petita, sembla impossible que s'hi pugi enquibir estirat. Està construïda amb tova, coberta amb un sostre de palla. Només té una petita finestra i el forat de la porta, que protegeix una cortina. Aixecada al centre del poble, forma part d'un perímetre on hi ha els corrals i les cabanes de diverses famílies. El professor, doncs, viu ben acompanyat i les dones m'expliquen que els seus veïns s'ocupen de donar-li cada dia un plat de menjar i vigilar que es llevi al matí, estengui l'estora a terra, prepari el te i es concentri en els càlculs i els dibuixos que configuren el seu univers i que, abans de passar al paper, assaja sobre la terra servint-se d'un pal.

Com a únic luxe, el professor de matemàtiques Yall Amadou Tidiana, que va haver de deixar la docència fa uns anys, té un petit transistor de piles que el manté en contacte amb el món de fora i l'ajuda a preveure els problemes que s'acosten i a enginyar què podria fer per alleujar-los.

Aquest any té una gran feina: fam i guerra un altre cop.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT