Publicitat
Publicitat

El president de CatalunyaCaixa cobra 1,5 milions d'euros l'any i el d'Unnim 61.000 euros

Les entitats financeres desvelen les retribucions dels seus directius, però alguns s'hi han negat acollint-se a la llei de protecció de dades. El director general d'Unnim, Jordi Mestre, guanya 963.000 euros

El Banc d'Espanya aquest divendres ha forçat a fer un exercici de transparència a les entitats financeres que han rebut ajudes públiques: les ha obligat a publicar les remuneracions que paguen als seus directius i consellers. No obstant això, alguns dels executius s'han negat a desvelar els seus salaris.

Entre les que van respondre amb més celeritat al requeriment del Banc d'Espanya destaquen CatalunyaCaixa, Unnim i Bankia, que ha revelat que el seu president, Rodrigo Rato, cobra 2,34 milions d'euros d'aquesta entitat i de la seva matriu, BFA.

No obstant això, alguns dels directius de l'entitat (tots els provinents de Caixa Laietana) s'han acollit acollir a la llei de protecció de dades –possibilitat prevista per la circular del Banc d'Espanya– i s'han negat a facilitar a quant ascendeixen els seus salaris i emoluments.

També CatalunyaCaixa ha complert amb l'exigència del Banc d'Espanya dins el termini establert, que conclou avui, i ha donat a conèixer que el seu president, Adolf Todó, percep 1,55 milions d'euros.

Unnim, format per Caixa Terrassa, Sabadell i Manlleu, també ha publicat la informació dels consellers i l'alta direcció. El president d'Unimm Caixa, una entitat molt més petita que CatalunyaCaixa, Jaume Ribera, rep 61.000 euros anuals.

El director general d'Unnim Bank, Jordi Mestre, guanya 963.000 euros anuals, segons la informació que ha estat publicada avui per l'entitat sobre les remuneracions de l'alta direcció.

I és que les caixes o grups de caixes que han rebut ajudes públiques tenien fins avui per publicar els salaris dels seus directius, segons una normativa del Banc d'Espanya.

Unnim Banc ha publicat aquestes dades dies abans que finalitzi la primera ronda per a la seva subhasta, el 13 de gener que ve, ja que l'entitat està al cent per cent controlada per l'Estat mitjançant el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

Segons les esmentades dades, Mestre rep 450.000 euros de sou més una retribució variable de 90.000 euros.

En total, els 11 consellers d'Unnim Banc sumen una retribució anual de 3,04 milions d'euros.

Queden per publicar els informes BMN, Banca Cívica, Caixa Espanya-Caja Duero i Novagalicia.

El passat 5 de desembre, el Banc d'Espanya va publicar una circular que obligava a una major transparència davant l'opinió pública en matèria de salaris a les entitats que han rebut ajuda del Fons de Reestructuració Bancària Ordenada (FROB).

Les entitats han accedit a aquesta imposició, encara que amb un cert malestar, especialment perquè l'exercici de transparència que se'ls exigeix no s'ha traslladat a altres sectors econòmics que també han rebut ajudes públiques, com el del turisme i l'automòbil.

"Ni tan sols algunes empreses públiques, com Renfe o Aena, estan obligades a revelar el sou dels seus presidents", va dir a Efe un directiu d'una de les entitats financeres afectades, que va voler guardar l'anonimat.

A més, el sector opina que el Banc d'Espanya va publicar la circular de manera precipitada, en un moment en què estava enmig d'unes fortes crítiques per la seva gestió de les crisis financeres, i a les portes de l'entrada d'un nou govern.

Una altra de les queixes és que el Banc d'Espanya no ha distingit a les entitats que van rebre una primera ajuda del FROB en forma de préstec, d'aquelles que han hagut de ser rescatades mitjançant l'entrada de l'Estat en el seu capital.

Els salaris que paguen les caixes als seus directius i consellers disten molt del que abonen els bancs.

La retribució més elevada correspon al president del BBVA, Francisco González (5,3 milions), seguit del de Santander, Emilio Botín (4,9 milions), segons fonts del sector.

El president de La Caixa, Isidre Fainé, rep 2,69 milions d'euros, i el del Popular, Ángel Ron, 1,23 milions, l'únic que es col·loca per sota de Rodrigo Rato.

Entre els consellers delegats destaca el del Santander, Alfredo Sáez, que percep, sense comptar els compromisos per pensions, 12,2 milions d'euros anuals, de manera que es converteix en l'executiu més ben pagat del sector.

El del BBVA, Ángel Cano, rep una remuneració de 2,73 milions, i el de Banesto, José Antonio García Cantera, 1,66 milions, segons les mateixes fonts.

Més continguts de