Publicitat
Publicitat

REESTRUCTURACIÓ FINANCERA

Les provisions exigides pel govern forcen BMN a buscar un soci

El Banco Popular es vol quedar amb el grup de Caixa Penedès

Banco Mare Nostrum, en què està integrada Caixa Penedès, estudia integrar-se en el Banco Popular. BMN té problemes per complir les reformes del sistema financer aprovades pel govern espanyol.

Les pressions del govern espanyol per assegurar la solvència dels bancs espanyols podrien provocar una concentració més gran del sector financer. Els protagonistes, aquest cop, serien el Banco Popular, el sisè banc espanyol per volum d'actius i que no fa ni mig any que va completar l'absorció del Banco Pastor, i el Banco Mare Nostrum (BMN), el resultat de la fusió de Caja Múrcia, Caixa Penedès, Caja Granada i Sa Nostra, l'entitat procedent de les Illes Balears.

Davant la filtració de les negociacions entre les dues entitats, el Banco Popular va decidir ahir fer un pas endavant i va confirmar l'interès en la fusió enviant un comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Assegurava que "s'està valorant la possible integració de BMN", tot i que afirmava que encara no hi ha cap acord. Una hora més tard, BMN també confirmava la informació a través d'una altra nota a la CNMV.

Efectes de la reforma financera

El grup BMN, nascut arrel de les pressions de l'anterior executiu espanyol per augmentar la solvència de les caixes a través de fusions, va aprovar per poc els tests d'estrès realitzats ara fa un any per l'Autoritat Bancària Europea. Però posteriorment ha vist com les diferents reformes decretades per l'actual govern del PP han posat el llistó lluny del seu abast.

El grup on es va integrar Caixa Penedès va retallar els seus beneficis del primer semestre de l'any fins als 7 milions d'euros després de descomptar-se 255 milions per la caiguda del valor dels seus actius financers i destinar a provisions 66 milions d'euros més. Aquests milions es van sumar als 747 que ja havia destinat a finals del 2011 per sanejar la seva exposició al crèdit immobiliari dubtós, que al tancament del passat exercici superava per poc els 4.000 milions. El banc calculava que a finals d'aquest any ja hauria complert amb les provisions exigides per la primera reforma dissenyada pel ministre d'Economia, Luis de Guindos, que abans d'ocupar el càrrec en l'executiu de Rajoy precisament havia estat conseller de BMN.

La segona reforma, però, va ser un obstacle massa gran. La decisió d'obligar els bancs a provisionar fins a un 52% dels actius immobiliaris, independentment de si eren sans o tòxics, precipitada per la intervenció de Bankia al maig, va fer que els plans de BMN se n'anessin en orris. L'entitat va calcular que necessitaria provisionar 640 milions d'euros més dels que havia planejat amb la primera reforma dissenyada pel seu antic conseller.

Plans de futur

El recent cas de Bankia, a més, va bloquejar una hipotètica fusió amb Unicaja, Ibercaja i Liberbank, per por de crear un nou i problemàtic gegant similar al nascut al voltant de Caja Madrid. La integració en el Banco Popular (que va aprovar amb claredat els tests d'estrès europeus i ja va adquirir amb èxit el Banco Popular, molt exposat al crèdit immobiliari) seria una solució per a BMN.

L'absorció de BMN situaria el Banco Popular com la cinquena entitat per volum d'actius en el mercat espanyol, i superaria de llarg al Banc de Sabadell, que amb 167.000 milions d'euros en actius després d'integrar la CAM ara ocupa aquesta posició només 6.000 milions per sobre dels que tenia el Banco Popular a finals del 2011.

Més continguts de