Europa demana més esforços a Espanya
Brussel·les afluixa en l’austeritat i dóna dos anys més a França perquè redueixi el seu dèficit públic
Brussel·lesL’endemà que Mariano Rajoy es vantés des del Congrés de Diputats d’haver tret Espanya de la crisi, la Comissió Europea li va donar un toc d’atenció. Brussel·les va reconèixer que l’economia espanyola va millor, però va deixar clar que el govern del PP encara no ha fet tots els deures. L’atur segueix a nivells molt elevats i el dèficit i el deute encara no han tornat a xifres acceptables.
“A Espanya hi ha hagut millores però encara hi ha riscos”, va advertir Pierre Moscovici, comissari europeu d’Economia. Moscovici va reclamar a l’executiu de Rajoy que prengui “accions decisives” per resoldre els desequilibris macroeconòmics que persisteixen. De fet, en l’anàlisi dels indicadors que va fer ahir l’executiu comunitari, Brussel·les situa Espanya en el grup de països que mantenen desequilibris i que han de posar en marxa mesures per corregir-los.
Moscovici va subratllar que l’economia espanyola seguirà sota supervisió europea mentre segueixi amb desequilibris. En altres paraules: tant si vénen cites electorals com si no, Madrid encara té molt per fer. Els “riscos” relacionats amb els elevats nivells de deute públic i privat, així com el deute extern, “segueixen mereixent molta atenció en un context d’atur molt alt”, afirma l’informe que va publicar ahir Brussel·les, en què detalla la situació de cada país. Irlanda, Hongria i Eslovènia estan en una situació similar a la d’Espanya: tenen desequilibris macroeconòmics, han de prendre mesures per corregir-los i seguiran sota supervisió.
Menys austeritat
La Comissió Europea també va anunciar que ofereix a França dos anys més de marge, fins al 2017, perquè situï el dèficit per sota del 3% del PIB. L’executiu de François Hollande havia de rebaixar aquest any el dèficit al nivell que marca el pacte d’estabilitat, però el socialista havia demanat en reiterades ocasions més marge per no ofegar l’economia del país, que passa per moments difícils i no acaba de trobar el camí de sortida de la crisi.
Brussel·les obre la mà i no només no impulsa un procediment d’infracció per dèficit excessiu, sinó que li dóna una pròrroga en un gest que demostra que alguna cosa està canviant a Europa. La recepta de l’austeritat ha frenat la recuperació en alguns països i ara la Comissió Europea es mostra més flexible. En la decisió, que beneficia políticament Hollande, també hi pot haver pesat les eleccions que França celebra el 2017 i l’auge de l’extrema dreta al país. “França és el cas més complicat que hem vist en la reunió d’avui”, va dir el vicepresident econòmic, Valdis Dombrovskis.
A canvi dels dos anys extres, París ha d’impulsar reformes estructurals i ajustos dels comptes públics. Brussel·les li demana que a l’abril presenti un pla en què detalli les mesures. La decisió definitiva sobre la pròrroga l’han de prendre els governs de l’euro en una reunió que se celebrarà pròximament.
Itàlia també evita la infracció
Bèlgica i Itàlia també s’han salvat d’un procediment d’infracció, tot i que Brussel·les els havia assenyalat com dos dels països més incomplidors. En aquest cas la CE s’ha mostrat benèvola. En canvi, ha endurit el to amb Alemanya, a qui acusa de no invertir prou per animar el consum malgrat l’elevat superàvit que registra. No és la primera vegada que l’executiu comunitari retreu a Berlín la seva austeritat extrema, però aquesta vegada la crítica és més contundent. “No es pot tancar els ulls davant dels creixents riscos relacionats amb una persistent inversió pública i privada insuficients”, va dir Moscovici.
D’altra banda, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va dir ahir en un debat al Parlament Europeu que ja s’estan veient “efectes positius” de les mesures extraordinàries que ha posat en marxa el BCE per impulsar l’economia de l’euro.
