Publicitat
Publicitat

INDÚSTRIA

La companyia va canviar la direcció fa un any

Europastry supera la crisi amb una aposta per l'artesania

La satisfacció s'aconsegueix quan un està convençut que la feina feta té un valor, més enllà dels guanys econòmics obtinguts. Quan l'esforç emprat es valora i el producte que s'ofereix acaba guanyant la confiança del client. El sociòleg Richard Sennett, autor de llibres com El artesano o La corrosión del carácter , intenta demostrar, i és molt eficaç amb els seus arguments, que la prosperitat que ha generat l'economia occidental no produeix, en canvi, una gran satisfacció a causa de les feines precàries i de l'abús dels contractes temporals. L'empresari Jordi Gallés (Barcelona, 1972) ho sap molt bé, perquè ell, la tercera generació al capdavant d'Europastry, ha aconseguit la fórmula de l'èxit si fem cas a Sennett. Gallés se segueix considerant "un forner", un artesà, que fa el pa de tota la vida per als seus clients, i que inverteix -i aquí apareix l'empresari conscient dels nous temps- fins a 10 milions d'euros cada any en innovació.

Europastry, però, no és una de les marques conegudes per al gran públic. Per Gallés, aquest fet no és important, perquè creu que el que compta és que els intermediaris estiguin contents, que valorin la qualitat dels productes de l'empresa. La gran aportació d'Europastry són les masses congelades. Fins a un 30% d'aquest mercat a Espanya està en mans de l'empresa de Jordi Gallés. I exporta un 15% de la producció a països com Portugal, França, Alemanya, Itàlia, Suècia, el Regne Unit, els Estats Units o els Japó. Amb una facturació de 380 milions d'euros, i amb 2.800 treballadors, Europastry és més coneguda pels Dots, unes rosquilles congelades que es poden consumir en qualsevol moment.

Gallés, que es va responsabilitzar de l'empresa després de la mort, fa poc més d'un any, del seu pare, vol que se superin algunes pors molt presents en l'empresa catalana. "Nosaltres vam apostar per un fons de capital risc, que ens ha ajudat a créixer i que ens acompanya en els nostres projectes", assegura Gallés, conscient que el capital risc pot perjudicar una empresa, perquè la seva intenció és entrar i sortir en poc temps i amb molts guanys. No és el cas, però, d'Europastry. Precisament Jordi Gallés va recórrer al capital risc l'any 1995 després de comprovar que els bancs no donaven crèdits. Sí que els oferirien, en canvi, pocs anys després, al sector de la construcció.

Els productes d'Europastry, pans de tot tipus, adaptats als gustos dels clients, es troben en un 40% en els forns tradicionals. Un altre 30% es venen al sector de la restauració i el 30% restant al sector de la distribució, a les grans superfícies.

Però si hi ha un missatge que l'artesà-empresari Jordi Gallés vol oferir, deixant clar que Sennett té molta raó quan insisteix que la satisfacció s'obté quan es comprova la qualitat de la feina, és que les administracions públiques han de posar les coses més fàcils als emprenedors. "Costa molt obrir un negoci, obrir una planta de fabricació, tot són entrebancs per aconseguir permisos", afirma, amb els ulls molt oberts, amb ganes de transmetre que es poden fer coses, impulsar projectes, guanyar diners i aconseguir la satisfacció de la feina feta, malgrat totes les dificultats actuals.

Més continguts de