Front comú a Tarragona contra els obstacles a la seva indústria

TarragonaLa plana major de la societat civil tarragonina es va concentrar ahir al vespre al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili per adherir-se a un manifest en defensa dels sectors econòmics de la província. Sota el lema “Ens hi juguem el futur”, la Cambra de Comerç de Tarragona, les patronals Cepta i Pimec, el clúster químic ChemMed, la federació de transportistes FEAT, i els sindicats UGT i CCOO, en col·laboració amb la Universitat Rovira Virgili, van constituir un nou front comú per reclamar solucions urgents als factors que minven la competitivitat de la indústria tarragonina. Segons el manifest que aquestes organitzacions van subscriure ahir, aquests factors són, per aquest ordre, la necessitat de comptar amb el corredor mediterrani, de rebaixar els costos energètics que han d’afrontar les empreses i de millorar la precària xarxa viària de les comarques tarragonines -molt en particular acabar l’autovia A-27, que les connectaria amb Lleida i l’interior de la Península, i plantejar una alternativa a la desfasada carretera N-340.

Segons les entitats convocants, si no se solucionen aquests problemes de competitivitat, el Camp de Tarragona podria perdre els pròxims anys 35.000 llocs de treball, que agreujarien la situació d’una província on l’atur supera ara mateix el 21%, quatre punts més que la mitjana catalana. El manifest fa referència molt especialment als problemes que afecten el potent sector químic tarragoní, el més important del sud d’Europa, que pateix importants desavantatges competitius respecte a les plantes de la resta d’Europa i d’altres zones del món per l’efecte negatiu d’aquestes mancances, sobretot pel que fa al cost de l’energia. Com a rerefons hi ha el tancament ja anunciat d’algunes plantes i la por a un efecte contagi.

Pèrdua d’oportunitats al port

Una altra de les conseqüències negatives de no disposar del corredor mediterrani és la pèrdua d’oportunitats al port de Tarragona. En concret, que les mercaderies que vénen de l’Àsia pel Mediterrani en direcció als països europeus rodegin la Península i vagin a descarregar a ports del nord d’Europa, com Rotterdam, perquè disposen de connexions logístiques millors per fer-les circular pel continent. Segons els experts, amb el corredor mediterrani aquestes mercaderies es descarregarien en ports com el de Tarragona (i el de Barcelona) i tindrien un important impacte econòmic per a les empreses logístiques, però també per a les de serveis auxiliars.

El manifest consensuat, que es va llegir davant un auditori ple a vessar, no cita explícitament l’Estat com a responsable d’aquests dèficits, tot i que tant el corredor mediterrani com la política de preus de l’energia i les millores a la xarxa viària són competència de l’executiu central. Abans de la lectura del manifest, tres experts en el corredor mediterrani, en energia i en logística van explicar amb detalls les mancances que en aquests àmbits perjudiquen la competitivitat de la indústria tarragonina, i van ser més concrets a l’hora de responsabilitzar l’Estat de la situació. El més contundent va ser Joan Vila, expert en energia de Pimec, que va vaticinar: “Si en 200 anys no hem pogut convèncer els governs espanyols de les necessitats que tenim per continuar desenvolupant-nos, no ho aconseguirem ara. Per tant, el que hem de fer és marxar”, un posicionament que va arrencar els aplaudiments generalitzats dels assistents. L’expert en logística Ignasi Sayol hi va coincidir: “Ja fa molt de temps que tenim lobis, però no ens escolten, i si no podem decidir les infraestructures que necessitem no ens en sortirem”.

Per la seva banda, Josep Maria Rovira, secretari general del lobi Ferrmed, que impulsa la construcció del corredor mediterrani, va mostrar-se “pessimista” i va dubtar que la infraestructura ferroviària que potenciaria les exportacions catalanes “avanci a curt termini”.