Publicitat
Publicitat

Gas Natural reclama a l'Estat una reforma del mercat elèctric

Fainé assegura que està satisfet amb la feina de Villaseca

Gas Natural reclama al govern espanyol una reforma profunda del mercat elèctric. "Hi ha la necessitat de transformar el mercat", ha assegurat el conseller delegat de la companyia, Rafael Villaseca, en una trobada amb la premsa prèvia a la junta general d'accionistes de l'empresa, la primera que presideix Isidre Fainé.

Villaseca ha recordat que el preu del megawatt/hora (Mwh) a Espanya sense impostos és de 31 euros, un dels més barats d'Europa, només dos euros més car que a Alemanya. Però aquest preu, ha dit, s'encareix un 28% pels impostos, fet que fa perdre competitivitat.

L'electricitat, més cara i d'importacióEl conseller delegat de Gas Natural ha recordat que durant el 2016, excepte l'últim mes, quan França va partir una apagada nuclear, Espanya ha estat important energia francesa i portuguesa mentre mantenia centrals aturades, perquè l'electricitat dels estats veïns és més competitiva, ja que no pateix tants gravàmens. "Cal transformar el mercat perquè no pateixi aquestes inconsistències", ha reblat Villaseca.

"Ha arribat el moment d'acordar aquest tema per aconseguir que el mercat funcioni correctament", ha dit el primer executiu de Gas Natural. "Els impostos eleven molt el preu per a l'usuari final", ha indicat Villaseca, i ha recordat que més de la meitat del rebut són gravàmens i costos regulats, la qual cosa "està trastocant el mercat". A més, ha dit que el 2016 un 40% de l'energia que va entrar al mercat tenia subvenció o rendibilitat garantida, fet que provoca que "el mercat funcioni malament".

Sobre la trobada ha planat el conflicte que la companyia té obert a Colòmbia, el problema de la pobresa energètica, el record de l'expresident de la companyia, Salvador Gabarró, traspassat el passat 17 de març, i el possible relleu del conseller delegat, Rafael Villaseca, després de l'entrada del fons GIP en l'accionariat.

Relleu a la cúpula

Respecte a aquest tema, el president, Isidre Fainé, ha expressat la "plena confiança" en Villaseca i ha dit que estava "molt satisfet amb la seva feina". Fainé també s'ha referit a la seva possible jubilació davant preguntes d'un periodista, al qual ha reptat a fer una cursa de 100 metres, i ha dit que "mentre tingui les facultats físiques i mentals en plenitud, no he de pensar en altres coses", alhora que ha expressat la seva voluntat de servei fins al final.

Fainé, que s'ha hagut d'enfrontar des de la seva arribada a la presidència de la companyia el setembre passat a la intervenció i posterior liquidació de la filial colombiana, Electricaribe, i a la mort d'una dona a Reus presumptament en un cas de pobresa energètica, ha dit del primer tema que malgrat els procediments judicials i d'arbitratge internacional continua el diàleg amb el govern colombià del president Juan Manuel Santos, i encara espera arribar a un acord, malgrat que ha reconegut que la filial colombiana era una "poma podrida". 

21.000 clients vulnerables identificats

Quant a la pobresa energètica, Rafael Villaseca ha indicat que és un problema que "desborda a tothom", i ha indicat que no creu que es pugui assenyalar la companyia, que ha de ser "part de la solució". Villaseca ha indicat que s'han detectat més de 21.000 clients vulnerables i ha reclamat a les administracions un marc legal clar per fer front a aquest problema.

Opa a Abertis i diàleg Catalunya-Espanya

Fainé, que també és president de la Fundació Bancària La Caixa i del seu hòlding de participades Criteria, no ha volgut aprofundir sobre una possible opa de la italiana Atlantia sobre Abertis, de la qual Criteria té un 22,5%. "Ni jo ni en cap òrgan de govern dels que presideixo s'ha parlat d'aquest tema, ha dit Fainé, que només ha reconegut que l'operació tenia sentit fa 10 anys, quan ell era president d'Abertis i va plantejar una fusió amb Atlantia, llavors anomenada Autostrade.

Fainé tampoc ha volgut aprofundir sobre la situació política a Espanya i a Catalunya, si bé ha indicat, en referència al procés, que confia en una solució dialogada i ha expressat la confiança en la democràcia i en "els bons polítics".

Més continguts de