El Govern ingressa 2,6 milions dels 685 previstos per l'impost als dipòsits bancaris

BarcelonaEl conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha admès aquest dijous que el Govern només ha ingressat 2,65 milions dels 685,8 previstos per l'aplicació de l'impost de dipòsits bancaris corresponent al 2014.

En una intervenció al ple del Parlament, ha explicat que "pràcticament totes les entitats bancàries han impugnat les quantitats", pel la qual cosa han presentat un aval i l'ingrés final de la Generalitat s'ha quedat en aquests poc més de dos milions d'euros.

L'impost dels dipòsits bancaris va tenir un llarg recorregut per aprovar-se, ja que primer va ser impulsat com a decret, després com a llei, i pel camí va ser impugnat davant el Tribunal Constitucional (TC) pel govern espanyol, que també havia impulsat el seu propi impost sobre els bancs.

Mas-Colell ha explicat que, més enllà que les entitats que han impugnat l'impost, l'Estat s'ha negat fins ara a compensar-lo tot i que, segons el parer del Govern, hauria de fer-ho ja que és el procediment a seguir quan l'administració central com l'autonòmica tenen un tribut de les mateixes característiques.

El conseller ha dit que la compensació no figurava ni en els pressupostos generals de l'Estat del 2014 ni en els del 2015 i ha censurat que forma part de la "asfíxia" financera que el govern de Mariano Rajoy sotmet a comunitats com la catalana.

En el pacte pressupostari de 2014, el Govern i ERC van vincular la recaptació d'aquest impost al fet que els funcionaris recuperessin la catorzena paga, cosa que per ara no podrà ser davant la impossibilitat d'ingressar previst.

Mas-Colell ha assegurat que la recuperació de la paga extra que va ser retallada als funcionaris sí que es contempla en els comptes de 2015, que entraran al Parlament el 2 de desembre i que calcula que, d'aconseguir els suports suficients, podrien estar aprovats el 15 de febrer.

El diputat d'ERC, Pere Aragonès, ha insistit que el seu partit no té intenció de tornar a donar suport als comptes del 2015, i a canvi li ofereix avalar un decret de pròrroga pressupostària que sigui vigent mentre Catalunya visqui aquest "moment d'excepcionalitat", és a dir, mentre avanci el procés sobiranista.

Els republicans esgrimeixen que el decret podria incloure una ampliació de crèdit que permetés als treballadors públics recuperar igualment l'extra i als interins recuperar el 15 per cent de la jornada i el sou, i indiquen que un decret d'aquestes característiques ja el va aprovar el govern de Felipe González el 1996 quan es va quedar sense suport al Congrés per tirar endavant els comptes.

Mas-Colell ha explicat que no vol una pròrroga i que aspira a trobar socis per aprovar els números de 2015: "Una cosa és presentar un pressupost i l'altra una ampliació de crèdit. El pes i la força són considerablement diferents".

El conseller ha dit que, fins i tot si hi ha eleccions anticipades, és més positiu un pressupost que una pròrroga: "Sigui quin es el Govern –el 2015– preferirà viure amb un pressupost aprovat".