Publicitat
Publicitat

De Guindos vol que el BCE compri deute "sense límit i de forma contundent"

El ministre d'Economia espanyol assegura que les condicions per al 'rescat tou' ja estan molt definides i van en la línia dels "deures" que ja "està fent" l'Estat

El ministre d'Economia i Competitivitat espanyol, Luis de Guindos, ha dit que la intervenció del Banc Central Europeu (BCE) en els mercats per alleujar les pressions sobre el deute espanyol ha de ser contundent i no tenir per endavant fixat un límit ni de quantia ni de durada.

En una entrevista amb l'agència Efe, el ministre ha assenyalat que a aquest tipus d'intervencions "no se'ls pot posar límit o no es pot explicitar la quantia amb què s'intervindrà ni durant quant de temps" per no restar efectivitat a un ajut que té com a objectiu dissipar els dubtes sobre la zona de l'euro.

Respecte a les contrapartides que tindrà l'ajuda europea a Espanya, De Guindos ha explicat que previsiblement es definiran en les reunions de l'Eurogrup i Ecofin (ministres de Finances dels països de l'euro i de la UE) que se celebraran durant la segona setmana de setembre.

Ha dit que aleshores el consell de govern del BCE ja haurà explicat com pensa executar el programa de compra de deute al mercat secundari, que el govern espanyol analitzarà abans de prendre una decisió definitiva sobre el tema.

El que De Guindos dóna per fet és que el BCE actuarà al mercat secundari (on els inversors intercanvien el deute ja emès) comprant bons a curt termini i sense exercir el seu paper de creditor preferent, cosa que espantaria la resta d'inversors i elevaria la prima de risc.

Les intervencions del BCE "no han d'explicitar ni quantia ni horitzó temporal i, tal com ha assenyalat el mateix BCE, han de tenir en compte la problemàtica generada pel caràcter de creditor preferent".

Segons la seva opinió, l'actitud del BCE ha obert "un escenari molt positiu" per al govern espanyol, ja que l'entitat ha reconegut que la pressió dels mercats sobre el deute espanyol respon en bona mesura a alguna cosa que va "més enllà de la política domèstica" i ha considerat oportú intervenir-hi per corregir-ho.

"No tenia sentit que alguns països paguessin tipus d'interès negatius i que altres paguéssim tipus molt més elevats. Això posa de manifest un mal funcionament de les institucions de la zona de l'euro", ha afirmat.

"Els diferents tipus posen de manifest dubtes sobre el futur de l'euro i dificultats per a la transmissió dels impulsos de la política monetària", ha afegit De Guindos.

El ministre no s'ha mostrat preocupat per les possibles condicions que les institucions europees puguin posar al que els experts han batejat com a "rescat tou", ja que entén que Espanya està "fent els deures" tant en l'àmbit fiscal com en el de les reformes estructurals, i així ho estan reconeixent el Fons Monetari Internacional (FMI) i Brussel·les.

"D'alguna manera ja estan molt definides [les condicions]. Jo crec que Espanya ha presentat el seu programa d'ajust pressupostari i les seves reformes estructurals, que des d'un punt de vista genèric estan acceptades com a suficients i adequades", ha explicat el ministre referint-se a l'avanç pressupostari per a 2013 i 2014 que preveu un ajustament fiscal de gairebé 90.000 milions en aquests dos anys.

Ha insistit que el compromís d'Espanya amb la reducció del dèficit al 3% del PIB el 2014 és inequívoc, raó per la qual s'han anat adoptant o es planeja posar en marxa les recomanacions proposades per Brussel·les, com l'increment de l'IVA o la pujada de l'edat efectiva de jubilació.

La intenció del govern, ha recordat, és negociar amb els partits polítics i els agents socials mesures que permetin apropar als 65 anys l'edat efectiva de jubilació, després que l'anterior executiu elevés fins als 67 anys l'edat legal, que estarà plenament en vigor des del 2027.

Segons la seva opinió, el que preocupa els mercats de la situació d'Espanya no és tant la política pressupostària a curt termini com la capacitat de l'economia per generar el creixement futur necessari per sostenir les finances de l'Estat i el deute públic.

En aquest sentit, s'ha mostrat convençut que Espanya és un país "clarament solvent" perquè l'economia és competitiva, com reflecteix el fet que les exportacions estiguin creixent a una taxa del 3,4% fins al juny i hi hagi superàvit comercial amb economies tan fortes com França i Itàlia.

Més continguts de