Publicitat
Publicitat

REFORMA ENERGÈTICA

El pols entre Indústria i Hisenda es resol amb un tribut únic del 6% a la generació d'electricitat

Impostos per a tots en el sistema elèctric

El govern espanyol va aprovar ahir la reforma del sistema energètic amb l'objectiu d'acabar amb el dèficit de tarifa el 2013. Es creen set impostos per recaptar prop de 3.000 milions d'euros addicionals.

Possiblement cap de les reformes impulsades per l'executiu de Mariano Rajoy estava tan cantada abans de l'inici de l'actual legislatura com l'energètica. No obstant, no s'ha aprovat fins nou mesos després de la constitució del nou govern, en bona part per culpa del pols entre els ministeris d'Indústria i Hisenda.

El consell de ministres va aprovar ahir un avantprojecte de llei amb mesures fiscals -font de la tensió entre els departaments de José Manuel Soria i Cristóbal Montoro- per posar fi el 2013 a la generació del dèficit de tarifa elèctrica, un text que preveu crear set impostos i recaptar prop de 3.000 milions d'euros.

El dèficit de tarifa (la diferència entre els ingressos i els costos reals del sistema elèctric) ascendeix ja a 24.000 milions d'euros i creix a un ritme de 5.000 milions anuals. Si no s'actua sobre el problema, aquest forat monstruós (d'aquests 24.000 milions encara n'hi ha 7.000 que pengen dels llibres de les cinc grans companyies elèctriques) s'acabaria duplicant el 2015 i convertint-se en una amenaça de primer ordre per al dèficit públic.

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar que resoldre el problema únicament a través d'una pujada del rebut de la llum implicaria un encariment del 43% de la tarifa.

La reforma del sistema energètic espanyol amaga una batalla sense treva entre les diferents fonts de generació elèctrica. En un bàndol hi ha les productores d'energia convencional (bàsicament, centrals nuclears i gas) i, en l'altre, els promotors d'energies renovables.

Els primers culpen els segons d'engrossir la bombolla del dèficit tarifari amb les primes que han rebut durant els últims anys (prop de 7.000 milions només aquest any) i els segons recriminen als primers els elevats beneficis a costa d'una estructura de mercat pròpia d'un altre temps.

La decisió del govern espanyol ha estat salomònica i sembla que no ha agradat a ningú. L'avantprojecte de llei incorpora un impost que gravarà amb un 6% cada megawatt d'energia que es vengui, independent de la font amb què s'hagi produït.

Impacte econòmic

Aquest nou gravamen tindrà un impacte de 571,7 milions per a les companyies que operen en el règim ordinari (nuclear, hidràulica, cicles combinats, carbó) i de 688 milions per a les del règim especial (renovables i cogeneració).

També s'imposarà l'anomenat cèntim verd al gas natural -i no a la gasolina-, mesura amb la qual s'estima recaptar uns 804 milions, així com sobre la producció d'energia elèctrica amb carbó per ingressar 268 milions.

A més, hi haurà dos impostos nuclears, un sobre la generació de residus radioactius, amb el qual es preveu ingressar 269,6 milions durant els pròxims tres anys, i un altre sobre l'emmagatzematge de residus que agruparà els que ja existeixen en determinades autonomies i, per tant, no suposarà cap ingrés addicional.

També s'ha d'imposar una taxa a les centrals hidràuliques que gravarà l'ús d'aigües continentals per a la generació d'energia elèctrica, amb el qual es recaptaran uns 304,2 milions. "L'objectiu és aconseguir ingressos addicionals per fer desaparèixer el dèficit i aconseguir la sostenibilitat del sistema, tant mediambiental com econòmica i financera", va insistir el ministre d'Indústria, José Manuel Soria. Les mesures fiscals suposaran uns ingressos de 2.943 milions d'euros per a l'Estat.

El ministre va apuntar que aquestes mesures fiscals se sumaran a d'altres, com ara rebaixar el llindar d'accés a la tarifa regulada, a la qual actualment només poden acollir-se els usuaris amb potències contractades de 10 quilowatts o menys, una xifra que podria reduir-se a la meitat o fins i tot per sota.

L'avantprojecte introdueix també que les energies renovables que fan servir per a part de la seva producció combustibles fòssils, com ara la termosolar, no puguin cobrar primes per aquesta energia.

També s'usaran per acabar amb el dèficit els ingressos que provinguin de les subhastes dels drets d'emissió de CO, que es calcula que seran 450 milions d'euros el 2013.

Sobre un hipotètic impacte d'aquesta reforma sobre el preu final de la llum (si les empreses decidissin traslladar els nous impostos als consumidors), el ministre Soria va dir que "no està en la visió del govern que hi hagi aquesta repercussió perquè són mesures molt equitatives".

El preu respon a parts iguals al mercat lliure i als peatges d'accés, la meitat regulada pel govern que retribueix el transport, la distribució i les primes a les renovables.

Més continguts de