L’ocupació a les cooperatives bat registres precrisi

BarcelonaL’economia cooperativa experimenta més que brots verds. El nombre d’empreses constituïdes amb aquesta fórmula s’ha mantingut estable -amb un creixement lleu del 0,5% des que ha començat l’any- fins i tot en els pitjors moments de la crisi. Les 4.200 cooperatives que hi havia a l’agost a Catalunya han sigut generadores d’ocupació i han creat llocs de treball a un ritme molt per sobre de la mitjana del mercat de treball, que també enfila la recuperació però de manera més lenta. A finals del mes de juny el nombre de persones que treballaven en una cooperativa a Catalunya va marcar un màxim, i va superar els nivells del 2007, abans que esclatés la crisi econòmica.

L’ocupació en l’economia cooperativa va créixer un 4% en el primer semestre d’aquest any, fins a una xifra total de quasi 44.000 treballadors, segons les dades del departament d’Empresa i Ocupació. En canvi, la creació de nous llocs de treball al conjunt de l’economia catalana va ser més baixa en termes relatius, de poc més de l’1%. La millora, en el cas de les cooperatives, ha anat agafant embranzida durant el segon trimestre: entre l’abril i el juny van crear-se 1.000 llocs de treball mensuals, un augment del 7% respecte al trimestre precedent.

El model de negoci cooperatiu ha sigut un refugi en els moments més durs de la crisi -això explica la seva supervivència en els moments més difícils- i s’ha nodrit d’un consumidor cada cop més conscienciat, segons la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. De fet, el nombre d’empleats en aquest tipus d’empreses no ha parat de créixer malgrat la destrucció d’ocupació que han comportat els anys de recessió econòmica, insisteixen des de la Federació.

El consumidor, de cara

Les cooperatives han notat els últims anys més sensibilització d’alguns segments de consumidors, més preocupats pel que compren i on ho compren. La Federació de Cooperatives ha fet una enquesta que assenyala que un de cada dos consumidors assegura haver comprat algun producte o servei en una cooperativa en els últims sis mesos.

Els anys de crisi, veient els resultats de l’enquesta, han jugat a favor de la difusió i expansió d’aquesta economia, que ha anat fent forat. Un de cada tres enquestats assegura haver-se iniciat en el consum de béns i serveis oferts per una cooperativa en els últims cinc anys. La majoria (un 65%) manifesten que han fet aquest pas per raons de “consum responsable”.

Els clients relacionen la imatge de les cooperatives amb valors com la confiança, el compromís i la proximitat del producte o servei consumit. Segons l’enquesta, es veu més clar el vincle entre la compra i el bé, que acaba repercutint en una comunitat. Això implica que el producte tingui un preu generalment més car. Per als clients de les cooperatives, el factor preu és important (en el 70% dels casos), però d’altres com la qualitat pesen més (en un 80% dels casos) per acabar fent la compra. De tota manera, els preus elevats són una de les grans barreres d’entrada per als no iniciats en aquesta economia. Un 55% reconeixen que és el preu el que els ha fet enrere a l’hora de comprar en una cooperativa.

El retrat robot del consumidor de cooperatives catalanes és el d’una persona d’entre 30 i 45 anys i no hi ha grans diferències entre homes i dones. Són majoria els consumidors que es defineixen com a catalanoparlants i guanyen pes com més alt és el nivell d’estudis que tenen.

El model cooperatiu és més fort a les zones de fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. Allà on està més implantat és a les poblacions mitjanes i petites, segons l’estudi de la Federació.

Pel que fa a la seva orientació política, l’estudi reflecteix una actitud molt més procliu al consum d’aquests productes entre els que es declaren posicionats a l’esquerra o al centreesquerra.

LES CLAUS

1. ¿Hi ha més cooperatives ara que abans de la crisi?

El nombre de cooperatives té creixements molt petits -del 0,5% en el primer semestre- però ininterromputs en els últims anys, fins i tot en els pitjors moments de la crisi. Ara n’hi ha prop de 4.200 a Catalunya, la majoria de les quals -més de 3.100- són cooperatives de treball associat. La resta són de consum, agràries, d’ensenyament o serveis.

2. Per què han resistit millor en termes d’ocupació?

El nombre de persones ocupades en cooperatives no ha parat de créixer, segons la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Els prop de 44.000 treballadors que hi havia al final del primer semestre de l’any són un 4% més que un any enrere. Segons la Federació, el perfil del negoci (la seva estructura i organització internes) el fa més resistent a les crisis, però també s’ha beneficiat d’un nombre superior de consumidors, que han optat per aquest model econòmic per diversos motius (la qualitat, la proximitat o la sostenibilitat, per exemple).

3. ¿Ha canviat la visió del consumidor respecte a aquestes empreses?

La visió del consumidor dels béns i serveis que ofereixen les cooperatives no ha canviat substancialment -estan ben vistes pel que fa a la qualitat del producte- però sí que s’han modificat els hàbits de consum. Cada cop més compradors es preocupen pel que compren i on ho compren. Segons una enquesta, un terç dels consumidors que s’han iniciat en la compra a cooperatives ho ha fet en els últims cinc anys de crisi.

4. Quin és el perfil de l’usuari de cooperatives a Catalunya?

El consumidor de béns i serveis de cooperatives a Catalunya és un home o una dona (no hi ha grans diferències entre sexes) d’entre 30 i 45 anys. Té uns estudis mitjans o superiors en la gran majoria dels casos i viu fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, en una població petita o mitjana. Pel que fa a la tendència política, es mou sobretot en l’esquerra i el centreesquerra i es defineix com una persona catalanoparlant.