Manel Jadraque: “Els descomptes són una droga”

BarcelonaManel Jadraque fa 25 anys que està vinculat al món de la moda, a marques com Loewe i Luis Vuitton. Però és més conegut per la seva última dècada a la cadena catalana Desigual, on va entrar com a responsable d’operacions i va acabar els últims dos anys com a conseller delegat, fins que va ser cessat del càrrec a mitjans del 2015 i rellevat pel fundador de la marca, Thomas Meyer. Des d’aleshores, la marca de “la vida és xula” està en reestructuració, tant de l’equip directiu com del negoci, un canvi que es veu fins i tot en els seus colors i estampats, que han perdut intensitat.

¿Amb què es queda del seu pas per Desigual?

M’ho vaig passar molt bé i considero un èxit haver constituït una marca global i un producte diferenciat. Hi vaig entrar perquè em vaig enamorar del projecte i el vaig fer créixer. Al principi érem 20 treballadors i quan vaig marxar, 5.000. També em quedo amb tot el procés de digitalització i de vendes online.

¿Es va voler córrer massa a Desigual i per això ara ha de frenar?

Desigual és un exemple de fer negoci i d’èxit empresarial. No vull entrar a fer aquesta mena de valoracions perquè ja no sóc jo qui ho ha de respondre.

Ara que encara hi ha rebaixes. ¿És positiu o negatiu per a les empreses de la moda que hi hagi promocions tot l’any?

La primera divisió d’aquesta lliga és als Estats Units i si volem progressar hem de mirar cap allà. Ells tenen completament integrada la cultura de les promocions tot l’any, l’oferta és altíssima i la competència també. Aquest any el Black Friday ha servit per esperonar les compres. Evidentment anem cap allà i és positiu per a les vendes.

Però per als petits comerciants és un esforç extra, perquè no tenen la mateixa capacitat que pot tenir Desigual, per exemple.

Les promocions són una droga, acabes enganxant-hi. Però és veritat que els grans ho poden fer més i que els petits i els distribuïdors multimarca ho tenen més complicat. Però són les marques les que els han de facilitar les rebaixes i promocions.

Del sector de la moda ha passat a un petit grup de negocis vinculats a la innovació digital i les start-ups.

No és un grup tan petit. Antai i BeRepublic [dels fundadors de Wallapop] és un dels principals ecosistemes de Barcelona i involucra unes 250 persones. A Desigual ja vaig fer créixer una empresa de menys de cent empleats a 5.000. Accelerar el talent digital és un sector amb un gran creixement i aconseguirem fer-ho gran.

¿A què es dedica exactament a Talent Republic?

Represento el conseller delegat més tradicional que vol renovar l’estratègia digital de la seva companyia. Treballem el talent i ajudem els comitès de direcció a millorar les seves competències digitals.

¿Quins perfils s’han interessat fins ara a fer aquest aprenentatge?

És força genèric, però el meu gran objectiu és aconseguir que s’impliquin els consellers delegats. La transformació digital ha de venir de la direcció. Per sectors, els més interessats són les telecomunicacions, els bancs i les assegurances.

¿Quines són les mancances de les empreses catalanes en el procés de digitalització?

El canvi de xip. Els directius de les grans empreses catalanes són cracs en el seu sector, però potser porten 20 anys treballant-hi i no dediquen ni un 5% del seu temps al món digital, mentre volen aconseguir que un 10% de les seves vendes vingui d’internet. Si vols aconseguir aquest percentatge de vendes online també has de dedicar-hi, com a mínim, un 10% del teu temps. A més, hi ha grans diferències. Hi ha sectors que depenen de la digitalització, com la banca o els viatges; n’hi ha que estan en ple desenvolupament, com la moda, i d’altres que tot just hi entren, com l’alimentació o l’automòbil.

¿Els comerciants tradicionals tenen motius per patir pel creixent interès de les grans corporacions en el comerç electrònic?

No hem de ser apocalíptics. El comerç minorista sempre serà el més important. És una activitat social. Des del meu punt de vista, en un futur veurem com el comerç serà un 75% físic i un 25% digital.

Un altre repte dels negocis digitals és la fiscalitat.

És normal que els grans de l’ e-commerce busquin optimitzar la seva fiscalitat. Estic d’acord amb els petits comerciants, en el sentit que han de tenir les mateixes obligacions fiscals que ells, però el comerç en línia va néixer el 2005, ara és adolescent, encara és rebel i fa dolenteries, però al final tot es posarà a lloc.