Pokémon Go: vendre duros a quatre pessetes

GironaUns nens mirant amb els seus mòbils el monument a Verdaguer a Girona. No era una concentració de respecte a mossèn Cinto: resulta que, en aquest indret, hi ha un ninotet virtual del Pokémon Go que volien caçar per a la seva galeria de monstres.

Amb aquesta aposta, Nintendo ha tret per primer cop un joc gratuït. Fins ara, l’empresa nipona basava el seu model a vendre consoles portàtils i la Wii un xic més barates que les altres, i feia els beneficis amb la venda de les targetes dels jocs i dels videojocs, un model similar al de Nespresso: cafeteres barates i molts ingressos per les càpsules.

De les variables clàssiques del màrqueting, les 4P, el preu és l’única que produeix ingressos per a l’empresa. ¿Com s’explica que Nintendo hagi decidit canviar la seva estratègia per oferir un producte gratuït, i que els mercats l’hagin premiat augmentant la cotització de les seves accions? Com diuen a les pel·lícules de cinema negre, si vols saber qui és l’assassí “s’han de seguir els diners”. Cal saber d’on sortiran les misses (els beneficis) d’aquest joc que fa furor i que ja té més usuaris americans que WhatsApp, Snapchat o Twitter.

Nintendo ha apostat pel model freemium, que consisteix a tenir molts usuaris que consumeixin el teu producte de franc perquè, en un termini curt de temps, un percentatge d’aquests usuaris passin a pagar pels serveis complementaris en el Pokémon Go Plus.

També ingressaran diners venent el que s’anomena localitzacions pautades o patrocinades, on es podran trobar els ninotets. Així, sembla que han firmat un acord amb McDonald’s del Japó perquè aquests establiments siguin gimnasos virtuals. Segons diuen, si et passes 43 minuts al dia (que és el temps diari que els usuaris dediquen al joc) durant 13 dies buscant monstres pots perdre mig quilo de pes. Ha nascut, doncs, la nova dieta pokémon, tot i que ningú ha dit res sobre el que pots menjar, mentrestant, a l’establiment de menjar ràpid. De fet, tota mena de negocis es plantegen pagar per esdevenir poképarades o llocs on es puguin atrapar pokémons.

El model freemium segueix l’estela de negocis d’accés lliure com Google, WhatsApp i Spotify. Tot plegat ha fet variar el nostre comportament econòmic. Això no passava abans: l’any 1889 Casas i Rusiñol van intentar vendre “duros a 4 pessetes” a Besalú i no en van vendre ni un. Ara, en canvi, triomfa l’ efecte gratis, que fa que, quan es planteja si algú vol “rebre 20 euros i pagar-ne 7” o “rebre 10 euros”, la majoria triï la segona opció.

Ara, quan les emocions guanyen la raó, molts catalans -sobretot els joves- s’han llançat, sense cap prevenció, a accedir a tota una sèrie de serveis gratuïts. Però sempre s’ha de donar alguna cosa a canvi: informació personal, hàbits de consum, dades mèdiques, geolocalització... Més endavant, quan s’està ben enganxat al servei, es paguen complements. En el món econòmic ningú dóna res de franc i s’ha de vigilar: com s’ha dit sempre, “comprar barat surt car”.