Publicitat
Publicitat

Sambucus, nova i decidida aposta per una economia social, solidària i compromesa amb el territori

De molt recent creació a la ciutat de Manlleu, la cooperativa Sambucus es planteja un projecte de complexitat i llarg abast, amb una visió i unes perspectives holístiques, de compromís amb la defensa del territori i la millora de la societat, mitjançant el treball cooperatiu. Després de dos anys, els resultats avalen la seva visió de futur i la seva capacitat per materialitzar somnis.

L’Anna Arisa ens rep una mica preocupada per l’horari, ja que en breu s’haurà de començar a servir el dinar i treballa contra rellotge perquè li fa por que el temps de la conversa no se’ns quedi curt.

Havent cursat estudis de treball social, l’Anna és responsable de l’àrea gastronòmica i social, la qual cosa implica, entre altres responsabilitats, treballar al restaurant que la cooperativa Sambucus té al mercat municipal de Manlleu servint cafès, copes i plats, entre altres tasques.

El projecte, de molt llarg abast, és encara una criatura ben nova: començaren a treballar a mitjans del 2011; el restaurant, concretament, va ser inaugurat el febrer del 2012. Són sis els socis treballadors, tots amb trajectòries ben diverses i edats entre els vint  i pocs anys del més jove i els cinquanta i tants del més veterà. Al mateix temps, EI Sambucus SCCL és també empresa d’inserció social.

Tot plegat, es defineixen com “una iniciativa social i empresarial per donar oportunitats d’ocupació a persones amb dificultats per tal que puguin esdevenir autònomes i accedir al mercat de treball en igualtat de condicions”. I alhora porten a terme activitats a la terra, l’horta i la cuina. “Conreem, transformem, venem, expliquem, eduquem i cuinem”, proclama l’Anna, i afegeix que també ho fan des d’una perspectiva important com és la de “sentir-nos del territori i ser productors ecològics, que pensem, treballem i cooperem per la sostenibilitat dels projectes i de l’entorn”.

La idea va néixer en un marc d’inquietud i preocupació, en l’àmbit del municipi de Manlleu, per donar resposta a la situació de problemes socials de la ciutat, especialment agreujats pels efectes de la crisi en una població amb un alt percentatge de població immigrant i, en general, en risc d’exclusió. El projecte, per tant, matisa l’Anna, “relaciona la necessitat de desenvolupament territorial, a partir de la producció agrària principalment, amb el desenvolupament de projectes d’inserció social”.

Amb la rehabilitació del mercat municipal, enmig del barri de l’Erm, Sambucus va presentar-se a concurs per a la gestió del restaurant. En guanyar-lo, el projecte assolí una dimensió i unes possibilitats de desenvolupament nous: els productes que la cooperativa conrea s’utilitzen per a la cuina del restaurant, a més dels productes de les parades, amb les quals han establert una estreta relació de col·laboració, cosa que vol dir, en definitiva, treballar amb “productes de proximitat i de temporada, a més d’ecològics, en el cas dels que produeix Sambucus”.

Les terres llaurades, a les finques de la Rierola i Mas Vinyoles, no són propietat de la cooperativa. Les aconseguiren a partir d’acords amb els propietaris, que de fet s’incorporaren al projecte i ara aporten la seva part a la proposta cooperativa i social. A la primera, hi funciona un allotjament rural acollidor i ben equipat que permet als estadants gaudir de la natura i de l’hort. A la segona, hi té lloc el conreu de plantes aromàtiques i la seva posterior transformació en infusions i condiments tot utilitzant un assecador solar, dels pocs que hi ha en funcionament a Catalunya.

Com es pot veure, el grup de Manlleu té molta empenta i força. La feina que ha fet en només dos anys ho demostra de manera fefaent. Pel que fa a la producció agrària, a les dues finques, que reben visites per conèixer i viure l’experiència, es produeixen verdures i hortalisses; a més, produeixen les plantes aromàtiques i medicinals de què hem parlat i de les quals es fan assecaments per a infusions i condiments. Aquests productes ja es distribueixen i es comercialitzen. Sambucus té una botiga en línia i uns quants punts de venda i distribució estables a Manlleu, al Mercat de Vic i en altres ciutats de la comarca.

Cooperativa de segon grau

Amb tot això, Sambucus va entrar a formar part d’un grup de tretze empreses socials i cooperatives que, amb suport de la Fundació Catalunya - La Pedrera, constituïren una cooperativa de segon grau, anomenada 2.147 Mans, per a la distribució dels seus productes als supermercats de la cadena Bon Preu. Sota aquesta marca, les empreses socials uneixen esforços per poder mantenir economies d’escala sense deixar de ser allò que són. Al gener ja es van posar a la veda els primers productes d’agricultura ecològica. Les tretze empreses que han format la nova cooperativa donen feina a més de mil persones. Fins ara s’han posat a la veda vint-i-cinc productes, i es calcula que cap a la fi de l’any en curs ja en seran cinquanta-sis: producte fresc, de IV gamma (fresc envasat) i ' kits' per fer plats senzills.

Pel que fa al restaurant, aquest mes de febrer Sambucus ha sigut convidat a formar part de l’associació Osona Cuina, considerat el col·lectiu gastronòmic de referència a la comarca, juntament amb D. O. Vic, Ca la Tresona i el Gravat. L’entrada, a més, ha sigut amb una estrena de luxe: van rostir porc a la plaça de Vic el dijous llarder i van participar a la celebració del 15è aniversari d’Osona Cuina a l’Orfeó de Vic, i també van col·laborar en el sopar del 1r Congrés Internacional de la Tòfona.

El restaurant, afegeix l’Anna, “és una mica com si fos el punt de trobada de les activitats, la finestra que mostra la nostra manera d’entendre el món, o sigui dels processos que conformen aquest projecte: terra, ecologia, proximitat, cuina, treball per a la inserció, creació d’ocupació, cooperació i solidaritat”.

La formació, base fonamental pel projecte

Quan podria semblar que no es pot fer res més, hem sabut que un altre eix important del projecte cooperatiu i social d’aquesta joveníssima cooperativa és la formació. O fereixen a les escoles cursos sobre coneixements relacionats amb la producció i el consum sostenibles, tot fomentant els valors de respecte pel medi ambient i treballant dos grans eixos: la cuina i l’alimentació, i l’hort i les plantes aromàtiques. Els programes es realitzen, majoritàriament, a les instal·lacions pròpies per tal d’acostar els alumnes als espais on té lloc l’activitat productiva. Tot i això, disposen de models per portar aquestes temàtiques a l’aula.

Al mateix temps, s’ofereixen un conjunt de propostes sobre els valors de la cultura agroalimentària i l’educació, i formació per construir estils de vida sostenibles: per promoure la cultura agroalimentària a casa, a l’escola o als espais públics, adreçades a les famílies, els professionals de l’educació i d’altres àmbits, les entitats civils i les administracions públiques. I també horticultura: un curs sobre l’hort ecològic i un altre d’iniciació a l’horticultura ecològica. Es combinen les sessions teòriques amb les pràctiques, conduïdes per persones expertes. I, finalment, cursos sobre gastronomia i cuina per a un públic ampli.

Aprenentatge i formació en el treball són, així mateix, els objectius d’un projecte, dirigit per l’Anna, per a la inserció de joves que no estudien ni tenen feina, vuit concretament, al poble de Sant Pere de Torelló. I mentrestant van covant dos projectes més d’inserció: un per portar la cuina d’una residència de salut mental, per a dues persones, i un altre de plantes aromàtiques, per a dues persones més.

En aquest àmbit, la cooperativa treballa activament amb l’Associació de Pagesos Agroecològics d’Osona i també amb la Xarxa d’Empreses d’Inserció Social d’Osona ( XEISO ), i alhora està en contacte permanent amb els Serveis Socials i amb el departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de la ciutat.

“Ara”, assegura l’Anna, “és un gran esforç tot el que estem fent, molta feina i costa d’arribar; però, amb tot, estem progressant molt adequadament.” Bona part de l’èxit es deu, sens dubte, a la qualitat de l’equip, dels sis socis de Sambucus. A més de l’Anna, hi ha en Manel, hortolà de tota la vida i especialitzat en el cultiu ecològic; en David, de vint-i-quatre anys, que ja és el xef del restaurant i va treballar un parell d’anys al Celler de Can Roca; l’Ivan, l’altre cuiner, més jove i amb menys experiència, però que també ha treballat força com a cambrer i cuiner; la Mireia, economista que fa de gerent i que, igual que l’Anna, té experiència en el món del cooperativisme; i, finalment, l’Ester, enginyera agrònoma, que és la responsable de l’àrea agrària.

Aposta per l’autofinançament

Mentre atén alguns clients, l’Anna va explicant que van tenir clar des del primer moment que per poder funcionar i treballar pels objectius que es plantejaven havien d’aconseguir autofinançament. Començaren amb una inversió personal de deu mil euros cada un dels sis socis. Algú, relata, ja els tenia; d’altres, o van capitalitzar l’atur o els van aconseguir amb préstecs o ajuts de familiars o amics. Era una bona base per començar. Després, l’agilitat a l’hora d’aconseguir crear xarxa de relacions i col·laboració, com ara la Xarxa CX AgroSocial, va permetre d’enllestir un bon inici.

S’hi ha de sumar un préstec d’Acció Solidària contra l’Atur. Préstec de caràcter participatiu, o sigui que aquesta entitat creu en el projecte i s’hi implica: hi participa. Han rebut, també, finançament del Grup d’Inversors Cooperatius SL (GICOOP, animat per la Federació de Cooperatives de Treball i amb participació d’inversors privats i la Fundació Seira). En definitiva, assenyala l’Anna, “no és només finançament: parlem d’aliats per desenvolupar el projecte i trobar fórmules per anar avançant”. Perquè “no estem en això només per garantir el nostre lloc de treball: volem ser més grans, crear més llocs de treball, fer la societat que ens envolta més cooperativa i solidària, tot sabent els límits i la mida del nostre àmbit i territori”.

Tot i l’activisme d’aquesta cooperativa, membre de la Federació, l’Anna es plany de les seves limitacions... actuals: “No ens queda temps ni forces per participar en altres xarxes més enllà del que es mou a escala comarcal... De moment”.

Etiquetes

Més continguts de