Torna l’èxode de Barcelona cap al cinturó
El lloguer costa 167 euros menys a la perifèria que a la capital, que tornarà a perdre població
BarcelonaEls experts immobiliaris parlen de recuperació del sector residencial amb molta cautela. Així s’ha vist en l’últim saló Barcelona Meeting Point. Però una de les frases més repetides és que “la recuperació va per barris” i, en aquest sentit, tots distingeixen molt entre el mercat de Barcelona i Madrid i la resta de l’Estat. A Barcelona i Madrid ja es percep un augment dels preus de compra, especialment a la capital catalana, perquè hi ha menys estoc i per la pressió dels inversors i dels compradors estrangers.
El catedràtic d’economia aplicada de la Universitat Autònoma, Josep Oliver, creu que els preus a l’alça a Barcelona i Madrid tenen més recorregut per la pressió dels compradors estrangers, que en el cas de Barcelona s’enfila al 18%. Altres experts, com Javier García Carranza, de Morgan Stanley, o Adolfo Ramírez Escudero, de CBRE, veuen possible l’entrada d’inversors immobiliaris per crear un parc de pisos de lloguer. Diversos estudis constaten l’increment de preus. Dos exemples: l’últim estudi de la Universitat Pompeu Fabra diu que els pisos van pujar a Barcelona un 8%, quan de mitjana a l’Estat ho han fet un 3,7%, i el preu del metre quadrat s’ha posat a Barcelona per sobre del de la capital espanyola. Un altre estudi de l’empresa de taxació Tinsa diu que Barcelona és la demarcació on més augmenten els preus i on més car surt el metre quadrat.
Però amb els preus dels lloguers està passant una cosa similar. Segons dades de la Generalitat, han pujat un 2,5% el primer semestre. Aquest és el primer augment des del 2008. Però a la ciutat de Barcelona el lloguer s’ha incrementat un 6,9%. Aquests elements s’ajunten amb un altre de demogràfic, que és la previsió d’augment en el nombre d’habitatges en els pròxims anys, cosa que fa pensar que hi haurà una pressió, com ja ha passat en cicles anteriors, per anar viure a ciutats perifèriques. En el cas del lloguer, les dades del mateix Govern donen la clau. El lloguer mitjà a la ciutat de Barcelona és de 713 euros, mentre que a la resta de l’àrea metropolitana el preu mitjà és de 546 euros.
“El centre sempre es reescalfa”, explica Fernando Cirera, conseller delegat de Corp, una de les empreses més actives a l’àrea de Barcelona, que actualment té nou promocions en marxa. Segons Cirera, “tornarem a veure la sortida cap al cinturó”, explica. El que no tornarà a passar segurament, diu, és el que va passar abans de la crisi, quan també “es va reescalfar el cinturó” i ciutats com Sitges o Sant Cugat, on els preus es van enfilar tant o més que a Barcelona.
La causa del reescalfament dels preus a Barcelona l’explica Javier López Torres, soci responsable de Real Estate de KPMG a Espanya, quan diu que hi ha un mercat a dues velocitats: localitzacions amb recuperació de preus quan es tracta de primera residència en grans ciutats i en alguns llocs de la costa, i altres llocs on no es nota la recuperació. Barcelona forma part dels llocs on els preus pugen per una conjunció de factors: la localització, la demanda real que hi ha i el context econòmic de millora. Un últim factor que pot fer pujar els preus és la demanda local acumulada els últims anys.
Factor demogràfic
El professor Oliver creu que a tot l’Estat es crearan 230.000 nous habitatges fins al 2018. A més, calcula que hi ha prop de 900.000 joves amb capacitat econòmica per emancipar-se, però que fins ara no ho han fet pel context econòmic. La paradoxa és que, tot i que la població espanyola disminuirà un 2,3% fins al 2018, la demanda d’habitatges pujarà un 1,2%, i fins i tot podria fer-ho més si la recuperació econòmica es referma definitivament. Un factor més de demanda que pot ajudar a encarir els preus a Barcelona.
