Col·lapse per regularitzar diner negre en les últimes hores de l'amnistia fiscal

BarcelonaAquest divendres acaba el termini per acollir-se a l'amnistia fiscal aprovada pel govern espanyol, que permet fer aflorar actius ocults pagant un 10% de la quantitat regularitzada. Quan es va aprovar la mesura, l'executiu de Rajoy va dir que esperava recaptar 2.500 milions d'euros. Les úniques dades publicades per Hisenda són de juliol: una recaptació fins llavors de només 50 milions d'euros. La mesura es va aprovar a finals de març, però no es va concretar fins al juny, quan es va publicar el model de declaració especial. Els tècnics d'Hisenda (Gestha) van calcular fa uns dies que la mesura només ha permès ingressar fins a l'octubre 150 milions d'euros.

Allau de peticions

Hisenda només ha dit que ha rebut nombroses consultes de despatxos d'advocats i assessors fiscals, i que confia que es registrin declaracions fins a l'últim minut.

"Des de l'octubre és una marabunta: estem regularitzant la situació de centenars de persones", explica un soci d'un dels grans bufets d'advocats que hi ha a Barcelona i que demana mantenir l'anonimat. Els despatxos especialitzats en fiscalitat estan superats. "Anem col·lapsats i fins i tot hem hagut de rebutjar clients que volien regularitzar diners perquè no donem l'abast". A Barcelona, un mateix client ha regularitzat 200 milions d'euros d'una tacada, per exemple. I un altre client, 100 milions d'euros.

L'amnistia ha estat molt criticada perque és massa favorable als evasors, que només es veuen penalitzats a pagar un 10% de la quantitat regularitzada. "Estem veient factures obscenes", reconeixen des d'un bufet. "I estem coneixent històries increïbles de gent que tenia fortunes amagades a l'estranger sense que ho sabessin ni la dona ni els fills... o fins i tot de gent que ve amb grans quantitats de pessetes perquè les tenien amagades i no sabia com passar-les a euros sense aixecar sospites".

Enduriment de les sancions

Molta gent ha esperat a última hora per acollir-se a l'amnistia i per això s'ha produït aquesta allau en les últimes setmanes. Però aquest no és l'únic motiu. N'hi ha dos més. El primer és la fi de la incertesa legislativa que hi va haver durant uns mesos davant dels recursos que el PSOE va presentar a l'Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional, en què demanava la suspensió de l'amnistia (cosa que posaria els evasors en evidència). El Constitucional encara està deliberant, però l'Audiència Nacional ja ha rebutjat el recurs, de manera que -segons els mateixos advocats- sembla poc probable que el Constitucional acabi suspenent l'amnistia.

El segon motiu, i probablement el més important, és que a l'octubre el govern espanyol va endurir les condicions per regularitzar diner negre de manera ordinària. Fins ara, els delictes de frau fiscal prescrivien (penalment als 5 anys i administrativament als 4 anys). Per tant, si algú acreditava que tenia els diners de feia més temps, quedava alliberat de qualsevol càrrec per aquell import.

Amb tot, molta gent s'ha llançat a regularitzar els diners que oculten en paradisos fiscals "no només perquè és una oportunitat sinó perquè cada cop és més arriscat tenir els diners amagats", explica un advocat. A més, cada vegada hi ha més acords de col·laboració amb països com Suïssa, que lentament abandonen l'opacitat que els caracteritzava. Algú que tingui 10 milions d'euros a Suïssa té dues opcions: aprofitar l'amnistia fiscal i pagar la multa del 10% (en aquest cas, un milió d'euros) o bé no fer res i arriscar-se a perdre-ho tot si l'enxampen. A partir del març, per aquests deu milions caldria pagar l'IRPF (que a Catalunya suposarien 5,6 milions euros) i un 150% de sanció. En resum, dels deu milions no en quedaria ni un cèntim.

Sortia més barat abans de l'amnistia

Tal com va explicar l'ARA a l'inici de l'amnistia, la crisi ha provocat que sovint es pagui menys del 10% per regularitzar diner negre, ja que el que es paga com a penalització és la rendibilitat que aquells diners han generat (i des de l'inici de la crisi poques coses han generat rendibilitat). En definitiva, la dada que s'acabi publicant sobre la recaptació per l'amnistia pot ser enganyosa, ja que molta gent ("almenys la meitat", afirmen als bufets) ha optat per regularitzar diners per la via ordinària.

Els despatxos d'advocats preferirien que el termini s'ampliés per donar temps a regularitzar tothom que ho vulgui, però de moment el ministeri d'Hisenda s'hi ha negat. Tot i així, als bufets no descarten que això sigui una estratègia per forçar la gent a córrer i que aquest divendres, aprofitant la reunió del consell de ministres, es decreti l'ampliació del termini.