Publicitat
Publicitat

La crisi de l'euro s'explica a internet: 100 enllaços per entendre-la

Molts dels economistes més influents del món comparteixen els seus punts de vista en blogs o a Twitter. Els principals actors del sistema econòmic mundial han entrat a les xarxes socials

El moment que viu l'economia mundial i, molt especialment, la situació de l'eurozona, amb els dubtes sobre la continuïtat de Grècia en l'euro planant sobre el continent i amenaçant de contagi els següents estats en la llista de la desconfiança –entre ells, Espanya–, posen més d'actualitat que mai el debat sobre el model econòmic.

Per saber tot el que passa al món de l'economia, cal seguir el compte de la secció d'economia de l'ARA, @ ARAeconomia, on es publica tota la informació actualitzada al minut, però també el d'@A RAemprenem, que també té una web i una secció de blogs.

D'altra banda, podem fer servir les xarxes socials i internet per seguir alguns dels opinadors més influents:

Paul Krugman: El premi Nobel i columnista de 'The New York Times' –podeu llegir-ne els articles a l'ARA– té un blog oficial i perfil a Twitter. És un dels economistes més influents a la xarxa, i les seves opinions acostumen a tenir una gran repercussió. Recentment ha pronosticat una sortida imminent de Grècia de l'euro i un 'corralito' a Espanya.

Edward Hugh: Resident a Barcelona i considerat el profeta de la crisi de l'euro, és actiu a Twitter, a Facebook i a través del seu blog.

Nouriel Roubini: L'economista que va pronosticar la crisi de les 'subprime' té un blog, perfil a Twitter i una companyia de recerca en economia, Roubini Global, que també té presència a Twitter.

Joseph E. Stiglitz :  El premi Nobel té una pàgina web oficial i un compte no oficial a Twitter on es publiquen les informacions en què apareix i enllaços als seus articles d'opinió. També té un perfil a Facebook.

Xavier Sala i Martín: El professor de Columbia té una pàgina web on publica articles i un perfil públic a Twitter.

Megan Greene: L'economista s'ha especialitzat en la crisi de l'euro. Té pàgina web i perfil a Twitter.

Jeffrey Sachs: L'autor d''El precio de la civilización' té gairebé 70.000 seguidors a Twitter i una web oficial.

Altres economistes i periodistes econòmics amb influència a Twitter són Tim Harford, que té una web; el Nobel Michael Spence, que també té una web; el periodista de la BBC Robert Peston; El columnista del 'Financial Times' James Mackintosh; el de 'The New York Times' Nicholas Kristof –podeu llegir els seus articles a l'ARA–; Santiago Niño Becerra; Leopoldo Abadía; Germà Bel, que també té una web; John Rutledge; Vicenç Navarro; Pedro da Costa, de Reuters; Tom Keene; David Wessel; Marc Vidal; José Carlos Díez; Robin Bew; Wayne Marr; John Kay; Barry Eichengreen; William Easterly; J. Bradford; John Dean, i Linda Yueh.  

Mitjans de comunicació internacionals

Una altra manera de seguir l'actualitat econòmica és a través dels mitjans internacionals especialitzats. Aquests són alguns dels més destacats:

' The Wall Street Journal' té presència a les xarxes socials, a Twitter i Facebook.

Els articles del ' Financial Times' es poden seguir a través d'aquest compte de Twitter.

La revista ' The Economist' ofereix informació setmanal i una selecció de continguts a la seva web i al seu Twitter. A més, té un observatori dedicat a l'anàlisi i les previsions de més de 200 països i indústries clau, que també té presència a Twitter, i una pàgina web. Altres d'imprescindibles són la revista ' Fortune' i ' Macroscope', de Reuters.

' Bloomberg' ofereix informació actualitzada al minut dels mercats i l'economia mundial, també a Twitter.

Perfils institucionals

Una altra manera de seguir l'actualitat econòmica és escoltar directament el que han de dir els principals actors. La majoria d'institucions financeres i els reguladors mundials tenen presència a les xarxes socials i a internet. 

Pel que fa a les institucions europees, amb un paper clau en el desenvolupament futur de la crisi, tenen presència a Twitter el Banc Central Europeu, la Comissió Europea, amb un compte gestionat pel departament de comunicació, i l' Ecofin, que també té una pàgina web de notícies. Per a les estadístiques econòmiques actualitzades cal estar atents a l' Eurostat.

Pel que fa a altres països, convé seguir les actualitzacions d'estat que fa el Banc d'Anglaterra i la Reserva Federal nord-americana, i, a nivell global, les del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, màximes autoritats mundials de l'economia i l' OCDE.

El Fòrum Econòmic Mundial és un dels comptes més actius a Twitter, així com el CME Group.

El ministeri d'Economia espanyol també té un compte de Twitter oficial –a més de diverses paròdies, com aquesta o aquesta–. La CNMV sí que te perfil a Twitter, però no el Banc d'Espanya, que només té una pàgina web. És un dels pocs bancs centrals europeus sense presència a la xarxa de microblòguing.

Les escoles de negocis sí que han fet els deures en gestió de comunitats, i tant Esade com l' Iese i l 'IE Business School tenen perfils a Twitter. També hi podeu trobar la London School of Economics.

Seguir els mercats

El mercats dicten sentència cada jornada. Les borses són un dels indicadors de la confiança dels inversors i els alts i baixos de la prima de risc depenen d'aquesta confiança. Per seguir al minut els mercats hi ha diverses opcions. El ' MarketWatch', del 'Wall Street Journal', conté informació internacional presentada de manera gràfica i també es pot seguir des de Twitter. Per a la informació dels mercats espanyols, una opció és ' Infobolsa'. 

La Borsa de Barcelona té una web oficial, com el Nasdaq i la Borsa de Nova York.

Les agències de qualificació, clau en el preu que han de pagar els estats i els bancs pel deute, també publiquen les seves actualitzacions a les xarxes: Moody's, Standard & Poor's i Fitch actualitzen al minut.




Més continguts de