Publicitat
Publicitat

CRÒNICA

El misteri dels correus de Casaus que ningú va llegir

"L'advocat que defensa els alts càrrecs de l’entitat ha donat una consigna: declarar que en coneixien el contingut i que era l’opinió personal de l’inspector de capçalera de BFA-Bankia"

Tothom sap de què van, però excepte el destinatari, Pedro Comín, cap de grup de la inspecció a BFA-Bankia, ningú a la cúpula del Banc d’Espanya ni els va llegir ni els va veure. No obstant això, l’advocat que defensa els alts càrrecs de l’entitat ha donat una consigna: declarar que en coneixien el contingut i que era l’opinió personal de l’inspector de capçalera de BFA-Bankia, José Antonio Casaus.

Ahir els exdirectors generals de supervisió Mariano Herrera i Jerónimo Martínez Tello van repetir, per aquest ordre, el mantra: no els van veure, en coneixien el contingut i eren una opinió personal. El cas és que Pedro Comín va sol·licitar l’abril del 2011 un diagnòstic a Casaus, inspector de capçalera de BPA-Bankia, sobre la situació del grup “en relació amb el pronunciament que ha de tenir el Banc d’Espanya sobre el pla de capitalització de Bankia”.

I Comín va rebre el correu el 8 d’abril. Al començament Casaus hi assenyalava que, “amb aportacions de tots [l’equip d’inspecció], [els inspectors] Pedro Bravo i Jorge Pérez-Cerda han fet el treball pràctic”. “Jo he escrit unes reflexions més generals sobre la viabilitat del grup Bankia...”, afegia.

En aquest correu, l’inspector de referència de l’entitat parlava de problemes al compte de resultats del primer trimestre del 2011 que estava pendent de publicar-se. Apuntava que “una gran part dels seus resultats comptables (790 milions d’euros) vindran del rèdit de promotors dubtosos no comptabilitzats com a dubtosos”.

També advertia que el grup “no és viable” i que la sortida a borsa, tal com estava plantejada, amb un doble banc, oferia dubtes: “És el primer pas per nacionalitzar les pèrdues, que és injust i el contrari del que ens demana la norma (vetllar per un ús eficient dels recursos públics)”.

Tres dies després, l’11 d’abril del 2011, Pedro Comín i Pedro González, director del departament d’inspecció de caixes d’estalvis, eleven un informe a la comissió executiva del Banc d’Espanya que aprova el projecte de capitalització. En altres termes, l’únic correu que rep Comín no té ni per a ell ni per a González cap transcendència sobre l’operació. ¿Potser perquè es tractava d’un pla ja decidit?

Mails ignorats

Els altres tres correus, el contingut dels quals tothom diu que coneix sense haver-los ni llegit ni vist, són posteriors. Són del 14 d’abril (tres dies després de l’aprovació del pla de recapitalització), del 10 de maig i del 16 de maig del 2011.

Es dona la circumstància que el correu del 16 de maig respon a una petició de Comín, que demana a Casaus “una nota sobre el compte de resultats” després que Casaus li fes arribar un fitxer posterior a la publicació dels resultats trimestrals. Casaus li apunta: “Podria resultar-te útil per a la reunió que tinguis amb el subgovernador [Javier Aríztegui, també imputat i que declara avui] sobre solvència (i sobre qualitat dels actius), governança, compte de resultats i liquiditat. I una valoració global sobre la seva viabilitat...”

Però el peix ja estava venut. La comissió executiva, per recomanació de Comín i González de l’11 d’abril, ja havia donat llum verda al pla de recapitalització. El primer correu va ser ignorat. I els altres tres no van tenir cap influència en una decisió ja adoptada. El més greu és que la primera anàlisi seriosa del compte de resultats del primer trimestre la fa l’equip de Casaus el 16 de maig del 2011. És a dir, set dies després d’un segon informe de Comín i Casaus a la comissió executiva que donava suport a l’operació. Aquest informe del 9 de maig va ser aportat per Comín al jutjat dimarts.

Ahir Martínez Tello va tornar a treure importància al fet que la sortida a borsa es fes amb un descompte del 74% sobre el valor teòric comptable, i va assenyalar que no era un cas únic. També va repetir una cosa que ja havia declarat en dues ocasions anteriors: que els 19.000 milions d’euros que es van atorgar a José Ignacio Goirigolzarri per recapitalitzar l’entitat superaven el que el Banc d’Espanya considerava adequat. Vaja, que Goiri, com tothom anomena el president de Bankia, va obtenir molts més diners del que hauria sigut necessari. Martínez Tello estima que 13.000 milions era la xifra adequada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT