La prova que som on érem

Fa set anys, tothom ho tenia clar. Amb l’esclat de la crisi ens vam adonar que havíem viscut d’un model productiu curtterminista, molt intensiu en mà d’obra i molt poc en la productivitat. Passades dues duríssimes recessions, hi tornem a ser. El mercat laboral puja i baixa com un io-io al ritme que marca el PIB. I tenim un PIB fonamentat principalment en el consum intern (i la inversió, tot s’ha de dir). Les exportacions han crescut molt, però encara no prou per neutralitzar futures crisis.

Després d’un primer semestre de molt creixement (i molta creació d’ocupació), sembla que comença un alentiment de l’economia, cosa que explica la frenada d’agost al mercat de treball, més acusada del que es preveia.

Tal com estan les coses ara mateix, una cosa és segura: quan l’economia torni a caure, la destrucció de llocs de treball tornarà a ser infernal.