La reforma fiscal europea penalitzarà Espanya
L’Estat perdria 2.000 milions d’euros amb l’harmonització de les bases de l’impost de societats
Brussel·lesSi la proposta de la Comissió Europea d’harmonitzar les bases de l’impost de societats a la Unió Europea tira endavant, Espanya podria deixar de recaptar 2.000 milions d’euros en impostos. És el càlcul que fa Brussel·les en un informe fet públic ahir que mesura l’impacte del pla fiscal presentat dimarts. La iniciativa preveu imposar a tots els socis europeus unes bases comunes de l’impost de societats per posar fi a l’enginyeria fiscal que ha permès a desenes de multinacionals evadir impostos a Europa.
Segons l’estudi d’impacte, la recaptació a l’Estat per l’impost de societats cauria a un 0,6% del PIB, uns 6.600 milions, però les pèrdues no arribarien a ser tan altes perquè es compensaria amb la recaptació d’impostos sobre el treball, el consum, bons, dividends i rendes de capital. Brussel·les, però, reconeix que són estimacions que s’han d’agafar amb pinces perquè la recaptació dels estats pot variar en funció dels canvis de política fiscal.
De fet, la proposta de Brussel·les no pretén imposar un únic impost de societats a tots els països, una competència que correspon als estats, sinó que només unifica les bases. Es tracta que a tota la UE hi hagi les mateixes normes sobre com es valora un actiu, què es considera benefici o despesa i quins ingressos es poden deduir. Aquesta harmonització de la normativa fiscal evitarà els trucs de les companyies.
Apple, per exemple, castigada per la Comissió Europea a pagar 13.000 milions dels impostos que va deixar de pagar, tributava principalment a Irlanda i feia passar com a royalties de propietat intel·lectual el que en realitat eren beneficis de la venda de productes a altres estats. Amb aquest truc traslladava el gruix dels seus beneficis a Irlanda, on la política fiscal per a empreses és molt més avantatjosa, i pagava menys. Amb la proposta per harmonitzar les bases de l’impost de societats, la multinacional no podria fer passar com a royalties els beneficis.
L’estudi d’impacte de la Comissió Europea conclou que en el conjunt de la Unió Europea també es reduiria la recaptació. En aquest cas, un 0,08%. Els dos socis comunitaris més afectats serien Luxemburg (-0,95%), un dels paradisos fiscals per a empreses, i el Regne Unit (-0,37%).
Un pla a quatre anys vista
Londres, però, no es veuria afectat pel canvi normatiu si es materialitza la seva sortida de la Unió. La primera fase de la proposta de Brussel·les, que inclou l’harmonització de les bases de l’impost, no entraria en vigor abans del 2020, mentre que el Regne Unit podria sortir del club europeu un any abans, el 2019. A l’altra banda, els socis que més incrementarien la recaptació per societats serien Croàcia (0,29%), Holanda (0,22%) i Bulgària (0,14%).
En una segona fase, el pla de la Comissió Europea preveu que les grans empreses -les que facturen més de 750 milions- hagin de fer una sola declaració fiscal en comptes de diferents com es fa ara.
