Publicitat
Publicitat

El salari mínim dóna nova vida a les protestes laborals dels EUA

Els empleats precaris s’organitzen lluny dels sindicats tradicionals

Barbara Gertz és una més dels milers de nord-americans que han sortit a protestar en els últims mesos. Té 47 anys, viu a Denver (Colorado) i fa tres hores d’autobús per anar a treballar a una gran superfície Walmart, l’empresa amb més empleats del país. Al principi cobrava 8,25 dòlars (7,35 euros) per hora i va passar-se a les matinades per guanyar un parell de dòlars més; ara rep uns 2.000 dòlars al mes, un 40% menys que la mitjana del país. “Odio l’horari, però no em puc permetre el sou del torn de dia”, diu per telèfon. Paga un lloguer de 1.100 dòlars, el seu marit treballa de manera intermitent, deixa factures sense pagar i a finals de mes s’alimenten a base de macarrons. Es queixa: “Després de sis anys a l’empresa, no guanyo prou per mantenir-me”.

Les queixes han arribat aquest Primer de Maig a les portes de l’apartament d’Alice Walton, propietària de Walmart i la tercera dona més rica del món, en una exclusiva zona de Nova York. Encara que no sigui festiu als Estats Units, grups d’empleats van sortir al carrer perquè les cadenes comercials paguin millor els llocs inferiors i perquè els legisladors nacionals aprovin una pujada del salari mínim, congelat des del 2009 en 7,25 dòlars a l’hora.

En un país amb els sindicats sota mínims, el moviment ha agafat embranzida i ha aconseguit moure les grans empreses. El que va començar el 2012 com una protesta de 200 treballadors de menjar ràpid de Nova York ha acabat congregant milers d’assalariats de grans magatzems, serveis d’aeroports, atenció domèstica i indústries en 200 ciutats.

Veu per als ignorats

“Fa anys que no vèiem un moviment com aquest, amb gent fent vaga i sortint al carrer”, diu l’experta en moviments laborals Ann Hodges. Afirma que el fenomen ha donat veu a treballadors “ignorats” pels sindicats tradicionals, perquè estaven geogràficament dispersos, en diferents estructures laborals dins la mateixa empresa o sense convenis col·lectius. Eren treballadors no organitzats.

Els manifestants se centren en firmes enormes com Walmart, amb 1,3 milions de treballadors, i McDonald’s, amb 750.000. La campanya que els ha unit, Fight for $15, demana que el salari mínim se situï en 15 dòlars (13,3 euros) a l’hora, que duplicaria la xifra actual. Sostenen que, comptant la inflació, el salari mínim de fa mig segle seria avui d’11 dòlars. I afirmen que els sous baixos els cobra més gent del que es creu.

Un 42% dels nord-americans guanyen menys de 15 dòlars a l’hora, segons un informe d’un observatori a favor d’apujar el salari mínim. Entre els afroamericans el percentatge és del 50% i entre els llatins del 60%, una xifra que activistes i experts consideren insuficient pels preus de la primera economia del món.

Segons un estudi publicat per la Universitat de Berkeley, tres de cada quatre famílies que sol·liciten ajudes estan encapçalades per un assalariat. Per això 150.000 milions de dòlars anuals destinats a programes contra la pobresa els reben empleats. “Els contribuents carreguen amb una porció important dels costos amagats darrrere les feines de baixa remuneració”, diu l’estudi.

Per als contraris a apujar el salari mínim, incrementar els costos laborals pot conduir a més atur. El grup més important de comerciants dels EUA creu que perjudicaria la creació de llocs de treball i la inversió. Les franquícies del país recorden que el 90% de franquiciats de McDonald’s són empresaris locals que disposen de poc marge per millorar sous.

Per als investigadors del Congrés, sense afiliació política, apujar en tres dòlars per hora el salari mínim seria contradictori: augmentaria els ingressos de 16 milions d’empleats i en trauria 900.000 de la pobresa, però reduiria en 500.000 els assalariats. El càlcul el van fer amb la xifra de 10,10 dòlars a l’hora que el president Barack Obama va proposar sense èxit. El debat, però, avança.

Ciutats i empreses ja es mouen

Alguns estats i ciutats han marcat el seu propi salari mínim, que duplica el mínim nacional, que també es dóna en zones més cares com Nova York i San Francisco. I les companyies amb més exposició pública, com Walmart, McDonald’s i Target, han anunciat increments al voltant d’un dòlar a l’hora entre els que menys cobren. És l’inici: per a la professora Ann Hodges, aquest és “un moviment amb potencial per continuar creixent”.

Més continguts de